Detalls
Explicació del monument
Lema: Cremem, somriem i volem!
Artiste: Vicent Chaveli Llinares
Era una vesprada màgica a la nostra ciutat. Els xiquets es reunien al nostre barri per a celebrar la nostra festa, on cremaven els mals desitjos per a omplir-se de bondat. Sebastián i María eren els encarregats de liderar la celebració.
—Hui cremarem el dolent, somriurem i creurem en el bo —va anunciar Sebastián.
De sobte, van aparéixer uns entremaliats dimoniets, representant els mals desitjos dels xiquets: l’enveja, l’egoisme i la mentida. Botaven i murmuraven a cau d’orella dels més xicotets, tractant de fer-los caure en els seus paranys.
—No els feu cas! —va cridar María.
En eixe moment, va arribar una xiqueta amb un vestit de ballarina i un gatet blanc en els seus braços.
—Els cors de tots nosaltres tenen el poder de vèncer-los —va dir amb una veu suau.
Cada xiquet va tancar els ulls i va col·locar en un paper allò que volien deixar arrere: «barallar-me amb el meu germà», «no compartir els meus joguets» o «mentir a la mare». Els papers es van llançar a una gran foguera en el centre de la plaça i, en cremar-se, els dimoniets van començar a desaparéixer entre centellejos de llum.
Els cors, xicotets símbols brillants que representaven la bondat dels xiquets, van començar a surar al voltant d’ells. La xiqueta, amb el seu gatet, va ballar al ritme de les flames, contagiant a tots amb la seua alegria.
—Somriem perquè hem deixat el dolent arrere —va dir Sebastián—.
I creiem que junts podem ser millors.
Els xiquets, plens d’esperança, van ballar i reien sota el cel il·luminat per les flames.
Des d’aquell dia, la nostra ciutat es va omplir de cors més brillants i bondadosos que mai.