Paco Roca i Chorques

     Paco Roca i Chorques, nascut a Xàtiva el 30 de juliol de 1957, construeix la seua primera falla infantil amb tan sols quinze anys per a la comissió d’Espanyoleto, i que posà l’inici d’una trajectòria de constant evolució. La inquietud per innovar, la influència i coneixement de l’obra d’artistes referents així com la debilitat pel còmic, són els factors per configurar l’estil que l’ha caracteritzat, amb una pintura més solta i lleugera, i un modelatge més fresc i directe carregat d’una caricatura pròpia. 

     Fins a 1980, es dedica a aprendre l’ofici col·laborant amb diversos artistes fallers, compaginant el seu aprenentatge amb l’elaboració de falles infantils. A les primeres passes, combina les primeres figures modelades per les seues mans amb reproduccions de cartó d’artistes de València, principalment de Juan Canet, amb el qual Roca manté una amistat que li valdrà col·laborar en el modelatge d’algunes figures d’este referent de les falles infantils. 

     I en poc de temps, la seua projecció va estar quallada d’èxits. En 1981 planta la seua primera falla gran a Xàtiva per a la comissió de Tetuán-Sant Francesc.

     Fora de Xàtiva també aconseguix els màxims guardons a Alzira, Torrent, Algemesí i Silla. Cal destacar també els nombrosos ninots indultats a la capital de la Costera així com pel Gremi d’Artistes Fallers.

     Prompte comença a obtenir bons resultats en la competició, així, en 1984, aconseguirà entrar en la secció especial amb una falla plantada en Selgas-Tovar que s’emportarà el tercer premi. El 1986 Paco Roca guanya per primera vegada amb aquell espectacular monument plantat a la plaça del Raval. Tornarà a guanyar el primer premi d’especial al Raval (1987), a Espanyoleto (1988 i 1991) i a República Argentina (2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2012), resultats als que caldrà afegir el premi a la millor falla de Xàtiva de 1998 (Sant Jordi) i els nombrosos ninots indultats que té.

     Fora de Xàtiva també aconseguix els màxims guardons a Alzira, Torrent, Algemesí i Silla. Cal destacar també els nombrosos ninots indultats a la capital de la Costera així com pel Gremi d’Artistes Fallers.

     Respecte a les falles infantils, Roca és considerat com un dels artistes més importants. Ho és, no només per la gran quantitat de primers premis que ha obtingut, tant de falla, com d’enginy i gràcia, així com els ninots indultats; ho és perquè és el principal artífex de l’evolució i consolidació de les falles infantils de la nostra ciutat. En els cinc anys que hi ha entre 1973 −que realitza la seua primera falla a la demarcació de l’Espanyoleto− i 1978 −que obté el primer premi de les falles infantils amb la comissió de Tetuan–St. Francesc−, aconsegueix canviar completament el concepte de falla infantil i ho fa gràcies a l’entusiasme que té cap a les falles i no deixant passar en cap moment el que s’està fent en aquells anys a València, per tal d’actualitzar-se i importar el millor de les falles infantils a la seua ciutat. Açò deriva, per una part, que la competència entre comissions vaja en augment, el que possibilita una competició de falles infantils de qualitat i quantitat. Per una altra part, i com a resultat de la primera, farà que apareguen joves artistes disposats a triomfar en la faceta de realitzar falles infantils.

     A Xàtiva, d’entre els més de cinquanta cadafals infantils plantats, aconseguirà nombrosos primers premis a les demarcacions de Tetuan–St. Francesc (1978, 1980 i 1981), J. Ramon Jiménez (1982 i 1983), Espanyoleto (1986), Raval (1988), Benlloch (2006 i 2007). També plantarà per a les comissions de Selgas–Tovar, República Argentina, Sant Jaume, Sant Jordi, Sant Feliu, Ferroviària, Cid – Trinitat, Verge del Carme i la desapareguda Jaume I. Fora de Xàtiva, on també aconseguirà els màxims guardons, plantarà falles infantils a Alzira, Torrent , Algemesí o Silla.

     El salt a València el dóna el 1987, quan és contractat per la comissió M. Arnau-Creu Coberta com a artista de la falla infantil. Més tard col·laborarà amb Armando Serra, modelant la falla infantil de Na Jordana així com la primera falla infantil municipal de València. El seu primer gran èxit a les falles de València serà l’any 1994 on aconseguirà el primer premi de la secció primera, ninot indultat pel Gremi i el primer premi d’Enginy i Gràcia amb la falla de Sant Marcel·lí. Aquest fet farà que el següent any debute a la secció especial amb un tercer premi de la mà d’aquesta comissió. El 1996 realitzarà la falla de Na Jordana per a la secció especial obtenint el setè premi. Durant la dècada dels noranta Roca és un clàssic a les falles infantils del cap-i-casal realitzant-ne diverses cada any aconseguint nombrosos primers premis en categories inferiors. Destacar la quantitat de primers premis aconseguits per a les comissions de Mercat de Monteolivet, Pérez Galdós –  Calixte III o Cuba – Literat Azorin. Les seus darrers incursions a la secció especial seran per a la falla Ciscar – Borriana (2006) i Cuba – Literat Azorín (2007). També cal destacar la seua producció a les fogueres infantils d’Alacant on és un habitual de la secció especial amb la falla de Sèneca – Autobusos aconseguint l’any 2002 i 2004 el primer premi.

     Quant a falles grans plantades al cap-i-casal, realitza monuments per a les comissions Arxiduc Carles–Xiva, Quart–Palomar, Doctor Collado, Sant Marcelí, Montolivet, Sant Vicent–Periodista Azzatti, San Vicent–Marvá i Gravador Esteve–Cirilo Amorós, aconseguint primers premis a diverses categories i on arriba a participar en diverses ocasions a la secció primera. Cal destacar els 6 primers premis consecutius a la secció tercera per a la falla de Pérez Galdós–Calixte III.

     Paco Roca, al llarg de la seua trajectòria artística, ha sabut crear un estil propi i s’ha caracteritzat per construir falles vistoses i de gran originalitat, buscant l’evolució estètica de manera permanent. Com hem comentat a l’inici en el seu estil predomina la recerca de la plasticitat i la caricatura, pendent sempre del detall però fugint del virtuosisme. Roca no mai ha perdut de vista la finalitat crítica del monument faller i, per això, les seues obres traspuen sàtira pels quatre costats. És un artista complet que domina totes les fases de la producció fallera: idea, dibuixa, modela i pinta. Al llarg del temps hem vist una evolució artística en la seua obra, creant, el 1994, un punt d’inflexió en la seua concepció artística aconseguint l’estil que buscava: una pintura més solta i lleugera, i un modelatge més fresc i directe amb una caricatura pròpia. 

     Fins a l’actualitat, ha plantat més d’un centenar de falles grans així com unes 125 falles infantils, a més de nombroses fogueres i barraques a Alacant. 

     Cal destacar una sèrie d’artistes que van aprendre l’ofici a l’obrador de Paco Roca, com Francis Guerrero, qui arriba a plantar 31 falles infantils i que ara fa societat artística amb Venancio Cimas, o Alfredo Bernat Cano, un artista consagrat en falles grans, que es va iniciar en el món faller amb la confecció de falles infantils, de les quals ha plantat a Xàtiva un total de 28 i altres a València, Alzira o Gandia.

 

Rafa Tortosa i Garcia