Amb només deu anys son pare va estimar que signara la seua primera falla. Ja ha aplegat la primavera va estar la primera falla infantil de Manuel José Blanco i Climent (Xàtiva, 1968), plantada al barri de Raval i realitzada al taller de son pare. Aquesta falla de 1978, junt la plantada un any més tard a la mateixa demarcació, seran les primeres experiències falleres que gaudirà Manuel José Blanco, al qui també se li coneix com Manolo Blanco. Tal vegada haja passat a la història com una anècdota que aquestes falles hagen estat signades per un xiquet de deu anys amb la plena il·lusió d’un pare en inculcar al seu fill una professió tant apassionant com és la d’artista faller.
El que ja no va ser una anècdota són les falles que comença a plantar amb l’edat de quinze anys i amb la consideració que ja serà, diguem-ne, des del seu propi taller. Des d’aquell 1984 enceta una carrera professional (Veieu Taula II), on la seua excel·lent tasca li va a reportar grans èxits, sobretot a la seua ciutat, on ha estat guanyador de dotze primers premis absoluts, així com a l’especial de València, secció on ha aconseguit tres primers premis amb la comissió fallera de Sueca – Literat Azorín.
Ni cal dir que l’ofici l’ha aprés de son pare, qui li ha indicat en tot moment el quefer de la professió. A part de son pare, sempre ha tingut la consideració de nomenar com a referents seus Abel Monteagudo i Andrés Martorell, excel·lents professionals que van estar col·laboradors habituals als tallers del seu pare. De Blanco Climent hem de destacar, per damunt de tot, la pintura i la composició estètica que realitza en els seus cadafals fallers a més de ser un meticulós de la composició artística i de l’acabat, sempre buscant l’equilibri de totes les parts de la falla per donar-li la mateixa importància, en quant a l’acabat i la pintura.
Com dèiem, amb quinze anys realitza el cadafal de la falla Molina-Claret de 1984 que duia per lema Coses de falla. Un any més tard, a la mateixa demarcació, aconseguix el seu primer premi absolut amb Coses nostres. I no tarda en arribar altre primer premi amb la tercera falla que fa, atès que la falla plantada per a la comissió de Tetuan-Sant Francesc el 1987 tindrà aquest privilegi així com el d’enginy i gràcia, premi instaurat aquell mateix any. La competitivitat de les falles infantils de Xàtiva, sorgida en aquesta dècada dels huitanta, va fer que cada any hi hagueren més candidats al primer premi. Una clar exemple de les ganes de competir va ser aquesta falla, ja que Mesclant una llavor va costar 400.000 pessetes però a Manuel José Blanco li va costar 25.000 pessetes més.
I en vénen més primers premis seguits, ja que el 1989 inicia una relació fructífera amb la falla República Argentina que durarà sis anys (1989-1993) amb la consecució de tres primers premis i dos segons. Durant aquests anys compagina la professió d’artista faller amb la de futbolista. De fet, hi ha una anècdota en l’inici de la relació entre artista i comissió, atès que la falla de 1989, que duia per lema Falles, inicialment anava a ser plantada a Silla on la fallera major infantil de la comissió era la filla de Benito Floro, aleshores entrenador de l’Olímpic durant aquella època. Com que Manolo jugava a l’Olímpic, Benito Floro li va encomanar la realització de la falla. Tot es va paralitzar ja que els membres de la comissió de Silla ja havien buscat artista i Manolo ja tenia la falla molt avançada. Per una altra part, la comissió de R. Argentina buscava artista ja que inicialment havia contactat amb Antoni Grau però aquestes conversacions no van quallar. Pepe Barberà, president de la comissió, va contactar amb Manolo per què els fera el cadafal infantil oferint-los aquesta falla que tenia mig fer. Després d’uns regatejos, finalment es va arribar a un acord.
A la dècada dels noranta vèiem com el treball de l’artista faller traspassa les fronteres de Xàtiva i el seu treball també podrà ser contemplat a València i a altres poblacions falleres. De fet, compaginarà les falles fetes a Xàtiva (Ferroviària, 1994; Molina – Claret, 1997 o Tetuan–Sant Francesc, 1998) amb les realitzades a Alzira, Carcaixent o Gandia llocs on aconseguirà els màxims guardons. Podem destacar els primers premis d’Alzira amb Il·lusions infantils (Pintor T. Andreu, 1992), de Carcaixent amb Un món de nanos (Creu – Julià Ribera,1993) i de Gandia amb El meu rei (Sant Josep-Raval, 1994). Quan a les falles del cap-i-casal, a poc a poc, puja progressivament dins de les categories de les falles infantils fins que l'any 1994 és contractat per la falla del Pilar i debutar a la secció especial. Un any més tard el contracta la comissió de Sueca – Literat Azorín on realitza les falles infantils fins l'any 2000. El seu debut és espectacular atès que aconseguirà el primer premi amb la falla En tot un any. També aconseguix el màxim guardó de l’especial amb Fira de Juliol (1998) i amb Un món en silenci (1999). En els altres exercicis aconseguix un tercer, un cinquè premi i una desqualificació.
Encetat el nou segle, després dels èxits aconseguits a València, Manuel J. Climent torna a la màxima competició infantil de Xàtiva. La falla República Argentina diposita la confiança de l’artista en la confecció de les falles infantils dels anys 2001 i 2002 i que acabaran amb la consecució del primer premi de la secció especial. El setè art i Fabricant mons van ser uns excel·lents cadafals on tothom va poder apreciar la qualitat de Manolo Blanco, en una època on havia assolit la maduresa artística. En aquestos anys també és mereixedor del primer premi de la secció especial de Dénia de l’any 2001, amb Un mos de silenci, falla plantada a la demarcació de París-Pedrera o així com el màxim guardó de les falles infantils de Silla, en dos ocasions, plantades per a la comissió Poble de Silla, amb En tot un any (2002) i Com estan vostès? (2004). A part de plantar per les poblacions falleres, seguirà plantant falles infantils al cap-i-casal en categories inferiors, de les quals cal destacar les realitzades per a la falla Duc de Gaeta – Pobla de Farnals a la secció primera com Napapiiri, prop de Rovaniemi, la qual va aconseguir el primer premi l’any 2004.
El seu èxit també arriba a la ciutat d'Alacant amb la realització de fogueres infantils on aconseguix, l'any 2006, el primer premi de la secció especial amb la foguera Foguerer Carolines amb un cadafal que duia per lema La primera foguera.
I serà aquest any 2006, quan després d'estar durant molts anys realitzant falles per als més menuts, decideix fer un pas més en la seua professió artística i signar falles grans, fet que farà abandonar el seu taller de sempre, situat davant les portes del Museu de l'Almodí. El seu debut de falles grans es produirà a la plaça de Benlloch amb A qui cal domar, falla que va aconseguir el primer premi de la secció segona. I no serà l’única falla gran d’aquell any atès que plantarà a València El món que ens espera, lema de la falla plantada a Joaquin Costa – Comte Altea de la secció primera A. Quant a les falles infantils d’aquell any 2006, cal dir que torna a plantar en secció especial de València amb A la xiqueta…! per a la falla Sueca–Literat Azorín, i el fet de compartir plaça amb son pare, aleshores autor de la falla gran. Amb aquesta falla aconseguix el sisè premi mentre que amb la de secció primera, plantada a Duc de Gaeta – Pobla de Farnals, és guardonat amb el primer premi.
El 2007 va contemplar la darrera falla plantada a Sueca-Literat Azorín per Manuel J. Blanco, la qual duia per lema Parla’m d’ella. Destacar, que el ninot presentat l’exposició feia un homenatge al seu pare amb motiu de la retirada com artista faller i l’artista va fer una figura del seu pare en plena feina de pintura.
El taller de l’artista xativí ja comença a assolir les falles grans, barrejades amb les infantils, i es pot apreciar que la qualitat que ens té acostumats en les falles infantils es trasllada a les falles grans. Bona mostra d’açò ho trobem al seguit de falles que planta a la demarcació de Benlloch-Alexandre VI, amb Què por! (2007), Tornant a l’estoreta (2010) o Les inquietuds de Carla (2014). Aquestos cadafals tenen un acabat impecable i un equilibri entre el coronament i les distintes escenes, les quals estan treballades, amb la caracterització en els ninots de polítics i persones de la societat xativina que van transmetre encertadament una estudiada crítica.
Com anem dient, aquesta primera dècada de falles grans, Manuel J. Blanco compagina la realització d’aquestes amb l’elaboració d’infantils. A Xàtiva gaudeix d’una nova etapa d’èxits amb la falla Selgas – Tovar, dins d’una relació que ha durat cinc anys (2008-2012), on s’han aconseguit quatre primers premis de la secció especial i un segon. Recordem projectes com Gent de ficció, Al pas que anem, Què plantarem? o De quan és?. El darrer dels primers premis de secció especial, el 14é, es va produir amb la falla infantil Vint-i-cinc i molts més, plantat per a la falla Murta – Maravall, amb motiu del 25 aniversari de la constitució de la comissió fallera.
A part d’aquestes falles infantils realitzades per a la secció especial de Xàtiva, l’artista xativí en farà per a seccions inferiors a emplaçaments com Sant Jordi, Benlloch – Alexandre VI, J. Ramon Jiménez, Sant Feliu o Tetuan – Sant Francesc. Cal destacar d’aquest darrer emplaçament, la realitzada l’any 2016, que sota el lema FMI 2016, va estar dedicada a la seua filla, aleshores fallera major infantil d’aquell any. Així també, continua plantant falles a València en categories inferiors entre les que podem destacar les incursions en secció primera amb les falles de Ciscar – Borriana (2012), Alameda – Avinguda de França (2012) i L’Alguer – Eng. Rafael Janini (2016).
Des d’aleshores ha realitzat 21 falles grans a Xàtiva (Veieu Taula III), com les referenciades de Benlloch – Alexandre VI a més de plantar per a les comissions de Sant Jordi, Selgas – Tovar, Tetuan-Sant Francesc, Verge del Carme i Sant Feliu. A més a més, l’any 2011 va estar l’encarregat de confeccionar les dos falles oficials de Xàtiva, sota els lemes Somiant que tenim falla i Anem a les cassoles, les quals han estat les darreres falles oficials plantades a la ciutat. A aquestes falles grans cal afegir les plantades a Alzira així com a València, lloc on ha plantat 14 falles grans a emplaçaments com Joaquin Costa – Comte Altea (2006), Carrera Malilla – Eng. J. Benlloch (2007), Avgda. França – Alfredo Toran (2010, 2011 i 2012), Cadis – Dénia (2011), Conserva Berenguer Mallol (2012 i 2013), C. Escrivà – Coop. San Fernando (2013), L’Alguer – Eng. Rafael Janini (2015), Mossèn José Cuenca – Pinedo (2016, 2018 i 2019) i José Maestre (2018).
Com hem pogut comprovar, a l’igual que son pare, Manuel J. Blanco té una carrera plagada d’èxits, sobretot en les falles infantils, on ha conreat un estil propi que l’ha catapultat al reconeixement i respecte del món faller així com la consecució dels màxims guardons per tot arreu de les terres valencianes. Com hem vist, a part de plantar als carrers de Xàtiva —60 falles hi són datades, amb 21 grans i 39 infantils—, ho ha fet també a Alzira, Carcaixent, Dénia, Gandia, Énguera, Aldaia, Torrent, Silla, Alacant i València, poblacions on ha estat mereixedor dels millors guardons de la màxima categoria. A part dels premis de falla, hem de destacar els ninots indultats aconseguits per Manolo Blanco i Climent.
A Xàtiva és mereixedor de l'indult del foc en nou ocasions —dos grans i set infantils—, mentre que a València té alguna figura indultada pel Gremi, com la figura de Manolete l’any 1989.
Rafa Tortosa Garcia (Director d’El Verí del Foc)
Extracte de l'article publicat en el llibret de la Falla Selgas-Tovar de l'any 2020