Maribel Beltrán Llorens

Fent un repàs entre el conjunt d’artistes fallers que han plantat els seus monuments a la nostra Ciutat, ens adonem que en són molt poques les dones que formen part d’aquesta llista.
D’entre elles podem trobar a Maribel Beltrán Llorens, la qual no ha estat la primera dona en crear un cadafal que adornara els nostres carrers, però si la més prolífica entre les dones artistes.

Des de ben petita, Maribel gaudia realitzant diferents tipus de manualitats, mitjançant les quals demostrava ja les seues capacitats artístiques. De fet, una de les tasques que més li agradava consistia en modelar figures amb argila, que desprès deixava aixecar al sol, per a poder pintar-les posteriorment. Amb aquesta afició, era normal que Maribel es quedara fascinada davant un monument faller, pensant en la feina que cada figura portava darrere. Encara així, mai se li havia passat pel cap la possibilitat de fer, algun dia, un monument faller.

Van passar els anys i la fi dels estudis la van espentar a buscar treball. Per sort, ben a prop de la seua família tenia un artista faller. El que, en aquella època, era el nuvi de la seua germana, la va animar a incorporar-se com a treballadora al seu taller. Petició que Maribel va acceptar i que, consegüentment, va acabar endinsant-la en el món dels monuments fallers. A poc a poc, el seu treball diari anava proporcionant-li l’experiència necessària com per a poder conéixer tot allò necessari per poder arribar a plantar una falla pròpia. Arribat aquest moment, tan sols feia falta que la gent que l’envoltava creguera amb les seus capacitats i l’espentara a enfrontar-se a l’aventura de crear una falla pròpia a partir de les seues mans.

Maribel va reprendre el seu vol com artista en l’exercici faller del 1988. El taller del cunyat li proporcionava un lloc per a poder treballar el seu propi projecte. Aquest any va signar el seu primer monument infantil. De fet, tots els cadafals signats per Maribel es corresponen a la categoria d’Infantil. Mai va donar el pas d’intentar llançar-se a construir un monument gran. La Falla de la Plaça de Sant Jordi va ser la primera comissió que va confiar en el treball de Maribel, contractant-li el monument infantil d’aquell any, anomenat Cuidem la natura.

Per la seua part, Maribel arrebossava il·lusió per realitzar un projecte com aquest, per primera vegada en la seua vida. La il·lusió es va transformar en una falla menudeta, les peces centrals de la qual estaven conformades per un mussol damunt d’un bolet. Tal era l’orgull que l’artista sentia per la seua obra, que va intentar que tothom s’arrimara a veure-la: amics, familiars, coneguts…
El resultat d’aquesta primera obra va ser l’obtenció del 8é premi (segon premi de la segona secció).

A aquest primer monument infantil li continuaren d’altres, els quals hem recollit en una tabla per tal que el lector puga veure, d’una ullada, l’evolució artística de Maribel.

Respecte de la comissió que li va obrir les portes com a artista, Maribel no té més que paraules d’agraïment. El fet que una comissió com la de Sant Jordi, confie la realització de la seua falla infantil a una artista que comença, donant- li l’oportunitat d’expressar el seu art, parla molt bé d’aquesta comissió i dels seus integrants.

Fruit d’aquesta bona relació va sorgir la segona de les falles plantades per Maribel, també a la Plaça de la Galera. Duia per nom Els jocs. Els reis de la baralla conformaven el remat del cadafal; al seu voltant trobaríem representats els jocs populars, el parxís, el dòmino, les fustes de construcció, i altres jocs de l’època. Cridava l’atenció el colorit divers que la decorava.

Desprès de prestar els seus serveis en la Falla de Sant Jordi durant dos exercicis seguits, al 1990 Maribel canvia de comissió i és contractada per una de les comissions falleres que, al llarg de la seua existència, ha tingut períodes on s’ha destacat per presentar a la ciutadania xativenca vertaderes obres d’art infantils: la Falla Juan Ramón Jiménez. Aquest exercici, la falla competiria en primera secció.

La falla resultant estava dedicada a la música, amb un lema que la definia: Simfonia primaveral. El resultat va estar positiu. Pel que fa al monument infantil, Maribel anava millorant a poc a poc la seua recompensa en forma de premi (2n premi de la 1a secció).

Però, el que més crida l’atenció, quant a premis, és que per primera vegada, Maribel obté un segon premi de primera secció amb el ninot que es va presentar a l’exposició. Consistia en un arlequí tocant el violí. El premi va constituir una sorpresa per a l’artista, que no s’esperava rebre aquesta distinció.

Veritablement, aquest fet no passa desapercebut dintre de l’entorn faller d’eixe temps, en què una dona amb molta tradició artística a la seua motxilla, no sols feia cadafals dignes sinó que també presentava ninots d’una molt bona qualitat.

Ara, vist des de la distància, i coneixent la seua evolució artística, el fet de guanyar premis amb els seus ninots no és sorprenent. De sempre, el treball de Maribel s’ha caracteritzat per un gust impecable per l’acabament perfecte, tal pel que fa al moldejament com a la pintura. Presta a cada ninot i a cada peça del seu cadafal, el màxim de temps possible, per a aconseguir la màxima qualitat possible. Però on la qualitat es fa vertaderament visible és en la pintura. En aquesta faceta, Maribel posa a prova diàriament la seua paciència i el seu gust per tal d’extraure la millor expressió, o la millor combinació de colors, o l’acabament del més xicotet dels detalls que adornen una figura.

La comissió de Sant Jaume es converteix en la tercera falla en la que Maribel presenta alguna de les seues obres. En aquest cas, la falla consistia en un caragol marí gran, del qual eixien unes ones marines. Damunt de les ones, ressorgia un vaixell pirata.

Desprès de passar un any junt als fallers de la Falla de Sant Jaume, Maribel torna de nou a la comissió de Sant Jordi, en la que va néixer com a artista. Allí planta els seus monuments infantils, els quals anaven guanyant en prestigi, fins el punt que a l’any 1993 aconsegueix un primer premi de secció, amb la falla que portava com a lema Les quatre estacions. El remat estava format per quatre caps, cadascun d’ells representant una estació meteorològica. Al voltant trobàvem una escena que feia referència a cadascuna de dites estacions.

Veritablement, rebre un premi sempre comporta una dosi important d’alegria perquè, d’alguna manera, es reconeix la tasca desenvolupada durant tot l’any. Encara així, la satisfacció més gran que rebia Maribel era que els integrants de la comissió li transmeteren la seua satisfacció pel cadafal muntat.

Estava preparada per a donar un pas endavant i intentar lluitar per a aconseguir nous reptes en la seua carrera artística. Tan sols faltava que alguna comissió li donara l’oportunitat. I eixa falla va ser la de Joan Ramón Jiménez, que a l’any 1994 s’havia plantejat disposar d’un cadafal infantil que puguera optar a un molt bon premi.

La unió falla-artista va ser perfecta: es va aconseguir el primer premi de la secció especial amb la falla que portava com a lema Jugant a indios. Però ahí no van quedar les sorpreses d’aquell any. A més a més, Maribel va aconseguir un fet que mai abans havia aconseguit una dona artista a la nostra població: el ninot presentat a l’exposició d’aquell any també va rebre la millor de les distincions, amb un primer premi de secció especial, i atorgant-li el títol de Millor Ninot Infantil de Xàtiva.

Va ser una sorpresa per a l’artista. En realitat, s’havia aconseguit guanyar amb el pressupost més baix de la secció especial. Desprès de la sorpresa els va inundar la felicitat, tan a ella com als integrants de la comissió, els quals la van portar als muscles mentre posaven els banderins en la falla. Sense dubte, un moment molt emocionant.

L’any següent, 1995, Maribel no va canviar de comissió: va continuar el seu treball a la Falla Joan Ramón Jiménez, encara que aquesta vegada ja no es lluitava en secció especial. Com a resultat, Maribel va ser capaç de guanyar el primer premi de la primera secció.

El cadafal duia per lema Coxinadetes. Segons la pròpia artista, era molt graciosa, representava totes les llepolies que els agraden als xiquets. Aquesta falla es prestava a fer detalls, com ara xupa-xups, piruletes, caramels, unes abelletes voleiant pels pastissos… Maribel comenta haver gaudit realitzant tots aquests detalls.

De sobte, la producció d’aquesta artista pateix un ajornament que s’allargaria en el temps, fins arribar l’any 2014: Aquest va ser l’any més productiu de Maribel, en què es va atrevir a realitzar-ne tres monuments en el mateix any. Les comissions que van poder gaudir d’ells van ser Abú Massaifa, l’Espanyoleto i Selgas-Tovar, en primera, segona i tercera secció, respectivament.

Abú Massaifa i Espanyoleto aconseguiren el primer premi de les seues seccions. Selgas-Tovar es va tenir que conformar amb un tercer premi. Altra particularitat d’aquest any es centra en que Maribel va obtenir premi en els tres ninots que es van presentar a l’exposició. Aquest fet dona idea de que, encara que havia passat molt de temps des de l’ultima vegada que Maribel havia plantat monuments, no havia perdut ni la mà ni el gust a l’hora de crear un treball digne i de qualitat.

Aquest va ser l’últim exercici en què vam poder gaudir de cadafals creats amb les mans de Maribel. No obstant això, ens consta que continua lligada al treball creatiu faller, col·laborant en el taller d’altre gran artista faller xativí: Ramon Olivares Garrigós.

 

Volem agrair la col·laboració de Maribel Beltrán, que ens ha ajudat a completar aquest repàs per la seua obra artística, tant amb els seus comentaris, com en l’aportació de diferents fotografies.

MONUMENTS PLANTATS A XÀTIVA

Cuidem la natura. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1988

Els jocs. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1989

Simfonia primaveral. Falla Joan Ramón Jiménez. Cedida per Maribel Beltrán. 1990

Arlequí tocant el violí. Falla Joan Ramón Jiménez. Cedida per Maribel Beltrán. 1990

Històries del mar. Falla Sant Jaume. Cedida per Maribel Beltrán. 1991

Salvem els animals. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1992

Les quatre estacions. Falla Sant Jordi. Cedida per Maribel Beltrán. 1993

Jugant a indios. Falla Joan Ramón Jiménez. 1994

Millor Ninot Infantil de Xàtiva 1994. Falla Joan Ramón Jiménez. Cedida per Maribel Beltrán.

Coxinadetes. Falla Joan Ramón Jiménez, 1995. Foto cedida per Maribel Beltrán.

Atenció! Senyals!. Falla Espanyoleto, 2014.

Um, que bo!!. Falla Abú Massaifa, 2014