Els historiadors, per molt imparcials que vulguen ser, sempre fiquen en les sedes històries prou del que tenen dins d’ells, sempre és la seua visió aquella que refleteixen.
Diguem açò per disculpar-nos li la nostra història peca com d’arrimada a la nostra sardina i no és tan correcta om hauria de ser.
Bé; ahem al tema.
La falla Tetuan no és la més antiga encara que comença a plantar-se fa molts anys.
Pren el seu nom per la ubicació en la placeta de Sant Francesc, nom d’abans I d’ara, donas en aquell temps estava dedicada a Tetuan, per la seus proxiitat a la caserna que hi havia. Per cert que quan de nou es bateja la plaça amb la sera denominació antiga la falla pren el nom de falla Tetuan de la Porta de Sant Francesc, a fi de no perdre cap dels noms.
La seua ubicació en tan cèntrica placeta ha feo d’ella una falla de les més visitadas de Xàtiva, siga com siga el seu monument. Es pas quasi obligat. La gent puja a la plaça del Mercat o al carrer Botigues i s’atura veent-la.
Potser siga això el que haja fet d’aquesta falla la que més temps segue ha plantat monument, sense faltar a la cita any darrere any. O la cabuderia de les seues comissions que podent o no podent l’han plantada.
L’any 1.981 celebraren les Noces d’Argent, la primera que en aquestes condiciona s’han Donat a Xàtiva. Ja des de la dècada dels setanta les comissions s’havien estabilitzat i anaven creixent i multiplicant-se les falles a Xàtiva. I les coses havien anat posant-se més difícils: creixien les despeses i minvaven les entrades.
Havien passat els temps feliços dels boletots i similars. Per aquestos i altres motivs la nostra comisiió no aplegaven a vint.
Però malgrat i tot la falla Tetuan ha resistito tots els embatskmha anat avançant i perdurant al pas del temps.
Els caps visibles, presidents, han sigue nombrados al largo dels 43 anys que porta sense interrupció plantan-se monument en la placeta de Sant Francesc.
D’acord amb el llibret del mencionat 1.981 -el vin-i-cinc aniversari- apareixen els següents: Alfred Mompó Climent, F.M. Martínez Delgado, Robert Cortés Llorens, Rafael Segrelles Soriano, Joaquin Esplugues Pastor i Ismael Martí Gironés.
Després han hagut diversos més: Francesc Esplugues Combres, Xavier Huerta Pla, Angel Diaz Donoso, Vicent Garcia Tudela, Josep Pàrraga Ferrandis, Fernando Rosa Garcia, Rafael Soler Alfonso fins aplegar a l’actual Frederic Escribano Gil.
Per unes circumstàncies especial l’any que havia sigut nomenat l’cmic en Francesc Ruiz Peris, nostre don Paco, en haver de deixar el càrrec al mes de setembre va fer que TOTA LA COMISSIÓ exercira de president, adjudicant-se els deferents actes officiels a diferents membres. Eixe mateix any encetàrem una altra navetta; les nostres falleres majors de l’exercici passat repetiren els seus regnats.
També forem la primera comissió que intentàrem renovar les presentacions, ací a Xàtiva, que pecaven d’avorrides, ja que simplement tractaven una primera part amb el protocol més o menys sopat i una segona part de distraccions, les més de les vegades llogades.
S’estudiaren les presentacions de Carcaixent, de més arren artístic que les nostres i així introduirem tot un espectacle en el qual s’integrava el protocol dels nomenaments, tot segue, sense primeres parts ni segones parts.
En poques paroles, hem intentat tenir una manera peculiar de ser fallers, no per tractor de diferenciar-nos dels altres sinò més bé per omplir-nos a nosaltres mateix.
Se’ns oblidava advertir que gracies al nostre Amic en Melcior Peropadre la nostra falla té himne propi que prologa totes les nostres presentacions i exaltacions falleres.
I seguim em seu.
Font: CD Junta Local Fallera de Xàtiva de l’any 1.999