La història de la Falla Sant Jaume s’ha plantat en tres periodes i en cadascún d’ells ha tingut un nom distint, el que, segons el polítics del moment, li donaven a la Plaça on desde sempre s’ha ubicat el monument.
El primer periode comprén des de l’any 1.932 fins el 1.936 i el nom era Falla Plaza Méndez Núñez.
El segón periode és des de 1.941 fins el 1.961 i el nom era Falla Mártires de la Revolución.
El tercer periode s’inicia esta última etapa a l’any 1.972 fins els nostres dies.
Per aquell temps la plaça continuava anomentant-se «plaza de los Mártires de la Revolución» (en 1.973 es va valencianitzar en nom de la falla i passà a dir-se «plaça dels Màrtirs de la Revolució», encara que sempre s’ha utilitzat el nom de plaça Sant Jaume, nom pel que sempre s’ha conegut la plaça) i per tant, la falla també tenia el mateix nom.
El president fou José Iborra Gil, qui repetirà fins l’any 1.974. I com era costum a l’època, també hi havia Regina de la Simpatía; Regina de la Bellesa i Regina del Foc. I serà al 1.975 quan es plantà el monument infantil.
Es a l’any 1.977 quan queden definitivament suprimides totes les Reinas de la Simpatía, Belleza, etc. que fins ara teníen les falles, respectant-se el càrrec de fallera del Foc.
Els anys 1.977/1.978 és el president Vicente Ibáñez Angulo i els anys següents fins 1.983 és el president Ángel García Donoso. S’inicica una etapa ascendent en esta comissió, tant en nombre de membres fallers, com en qualitat de monuments i festejos al casal. Este any es guanyà a la Cavalcada del Ninot, el primer premi en carrosses, en presentar un grandiós trailer escenificantr un bingo.
1.980 marcarà un abans i un després d’esta etapa. Una vegada constituïts els ajuntaments democràtics, se li torna el nom de sempre a la plaça. Des d’este any torna a anomenar-se PLAÇA PLAÇA SANT JAUME. Es confecciona un nou estandard el qual es manté fins els nostres dies.
La presentació de 1.983 fou molt sonada. Els fallers es van bolcar tant al quadre plàstic, que fou molt treballat, com en la segona part representant un teatre de varietés amb vedettes incloses, fou molt aplaudit i comentat, ja que fou pioner en actuacions de playback.
S’estrena nou president en 1.984, és Juan Bautista Fuentes Pérez. Comença un cicle d’hores baixes, en reduri-se consideràblement en nombre de fallers. Però no tot fou negatiu, ja que aquest any la comissió de la Plaça de Sant Jaume, va rebre amb gran alegria la notícia de que dos de les seues falleres foren elegides FALLERES MAJORS DE XÀTIVA. Eren: Fallera Major de Xàtiva Mª Encarna Aliaga Aznar i Fallera Major Infantil de Xàtiva Sonia Martí i Barberà. Foren les primeres falleres majors de Xàtiva d’aquesta comissió.
En 1.985 assumeix el càrrec de president Josep Gozalbo Cabanes, Pepín, que novament torna al 1.987. La falla torna a rebre amb entusiasme l’elecció de Fallera Major Infantil de Xàtiva a una de les seues falleres, Mª Nieves Diaz Diaz.
En 1.986 hi ha nou canvi de presidència. Esta vegada l’elegit és Julio Berzosa Gil, qui posa tot el seu entusiasme en la continuitat de la falla, que cada any va perdent nombre de fallers.
En 1.988 i malgrat el greu moment que travessa la comissió, Salvador Moscardó Planells assumeix la presidència i és a l’any següent quan el president no troba recolzament suficient per alçar la comissió, quan es parla constantment del fi de la falla i este ànim és el que es reflecteix en el llibret, en el tema de la Calvalcada del Ninot i en tota la crítica del monument, que tenia paràgras com el següent: «Mals vents corren per aquesta falla, i com els fallers es borren, aci enguany es talla«.
Corria el més de maig de 1.989 i ja es donava per fet que la falla Plaça de Sant Jaume diexava de plantar-se. Enrere quedava una llarga història, amb èpoques bones, menys bones, esplendoroses, crítiques i desesperants.
Però encara quedaven alguns pocs fallers, majors i infantils que es resistien a que la seua falla desapareguera i començaren a mobilitzar-se, començant per fer una crida a antics fallers i davant l’evidència, gran part d’ells respongueren afirmantivament, amb la qual cosa ja es pot constituir una comissió, que si bé no era molt nombrosa, almenys era suficient per a la continuïtat de la falla.
Ningú volia assumir la presidència de la falla, i després d’algunes reunions és acceptat el càrrec per l’ex-faller Rafael Martí García, qui també ho seria l’any següent. este any és recordat pels fallers com el del RESSORGIR DE LA FALLA per nombre de banderins aconseguits. Es guanya el 3r premi al millor ninot; 1r premi campionat de parxis; 1r premi campionat de manilla; 1r premi campionat del bac. I per les activitats que es realitzen al llarg de l’exercici, entre altres: recuperar el viatge de cap de setmana a Benidorm; concursar en Canal 9 en el Show de Joan Monleón.
L’any 1.991 la J.C.F. otorga el Bunyol d’Or Col.lectiu. Este any s’inicia un nou cicle ascendent: s’augmenta quasi al doble el nombre de fallers. Es continua guanyant premis en els jocs de saló (1r premi en manilla i 1r premi en truc) i hi ha un intercanvi cultural amb l’Asssociació de Veïns de la Granja i la comparsa La Birla de Tarragona, al qual tota la comissió de la falla fou invitada a passar un cap de setmana a Tarragona, sent rebut pel delegat del Govern; l’alcalde de Tarragona i altres membres de l’Ajuntament. Esta comissió, ventida amb els vestits fallers, els feren una xicoteta demostració de la cultura falera, amb passacarrers i despertades. Este intercanvi es tornt pels representants de l’associació i comparsa els dies de falles de l’any següent, els quals foren rebuts per l’alcalde i corporació de Xàtiva.
Corre l’any 1.992, Rafael Martí deixa la presidència i dona pas a Rafael Zapata Gozalbes, mandat que duraria fins l’any 1.994. Este any es compleixen 60 anys desde la plantà de la primera falla d’esta comissió.
De l’any 1.994, el primer record que està en la ment dels fallers, és el de la seua fallera major, Raquel Aliaga Villora, la qual ens deixà de forma inesperada el següent any quan era fallera del foc. Este any es va repetir l’experiència de concursar en Canal 9 en dos nou concursos: Super Rescat i Enhorabona. De nou una gran noticia per a esta falla. La Junta Local Fallera ha elegit FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA Mª Pilar de Luna Esparza i esta, alhora, tria les seues dames d’honor, Mayra Martí Barberà i Neus Mahiques Esparza, totes elles falleretes de Sant Jaume.
L’any 1.995 és elegit President Ricardo Garcia Saez, qui continua en el càrrec fins hui dia. Aconsegueix crear un gran ambient en una comissió que pateix constants daltbaixos. Es continuen els viatges a Benidorm, sopars de Cap d’Any, paelles al final de l’exercici…. I de nou, és elegida una fallera d’esta comissió FALLERA MAJOR INFANTIL DE XÀTIVA. Esta vegada és Neus Mahiques i les seues dames d’honor, també falleres de Sant Jaume, Gisela de Luna Esparza i Àngela Quilez i Soriano.
En l’any 1.996 es celebra amb gran festa el 25 aniversari d’esta tercera etapa. La comissió organtitza diversos actes amb motiu d’esta celebració. A la presentació assisteixen i participen la major part de les falleres majors d’estos 25 anys.
El primer dia de les Falles de 1.997 es celebra a l’Albereda el Primer Concurs d’Ensalades i este concurs és guanyat per les falleres de Sant Jaume Silvi Amorós i Amparo Barberà. Este any també rebem el 3r premi de carrosses de lloguer infantils.
És el 1.998 quan la nova Junta Local Fallera, presidida per Ximo Sànchez, instaura un nou premi: banderí a la millor coberta del llibret i este premi és atorgat a la falla Sant Jaume. També es guanya el 1r premi de ninot de la secció segona, el premi «pichichi» al màxim golejador del Campionat de Fútbol-Sala i 2n premi del campionat de manilla.
Este 1.999 celebrem el 25 ANIVERSARI DE LA FALLA INFANTIL.
Font: CD Junta Local Fallera de Xàtiva de l’any 1.999