En 1.973 un grup de treballadors de RENFE, tots ells amb destí en la nostra ciutat, va tenir la idea de formar una nova comissió fallera. Naix així la falla Ferroviària de Xàtiva, que ja des dels seus orígens es va agermanar amb la seua homònima en València.
L’acollida de la falla, malgreat les dificultats sorgides, fou tot un èxit. Prova d’això és el fet que part dels diners recaptats es van destinar al pagament de la vestimenta de tots els membres de la comissió.
Com a curiositat assenayalar que la primera seu social de què va disposar la falla fou un vagó ferroviari, molt d’aord amb el seu nom i el seu origen. Es tractava d’un vagó de mercaderies abandonat en una via morta del moll de l’estació. Aquest improvisat casal allotjava tant les reunions setmananls dels divendres com els sopars i balls de la setmana gran fallera. tota la vida social de la comissió es desenvolupava al seu entorn. Era tan gran l’estima que molts fallers li teníem, que en les llarges nits de festa acabàvem dormint al seu interior. Per a tal cosa havíem d’abillar-nos amb l’uniforme oficial: la manta fallera, és a dir, una manta usada foradada en el centre a manera de ponxo. Per desgràcia, el fi del vagó fou tràgic: un incendi intencionat va acabar amb ell i va fer que cremara com una falla.
En 1.982 un altre fet excepcional i desgraciat va commocionar la comissió. Poques setmanes abans del dia de la tradicional plantà, els dos monuments fallers cremaren en un incendi fortuït que es va produir en el taller de l’artista. En aquesta difícil situació, sí que poguérem apreciar la vertadera germanor fallera. Tots els artistes del gremi, així com les comissions de la ciutat es volcaren en ajudar-nos. Plantàrem un monument amb els retalls restants de les altres falles i vam eixir del destret. Gràcies a l’esforç de tots i especialment del nostre artista Andrés Martorell, poguérem eixir avant i gauidr d’aquelles festes tant com va ser possible.
La bona sort no ens ha abandonat al llarg dels anys en aquest aspecte tan important de la festa com és el monument. En l’any 1.983 (fixeu-vos en la data del succés abans relatat), la nostra falla tenia com a figura central un gran pegàs amb les ales desplegades. El vent, eixe gran enemic de les estructures falleres, va ver que les enormes ales del cavall literalment volaren. El colp moral fou dur, sobretot pel fet ocorregut l’any anterior, la desgràcia continuava perseguint-nos. Es va estendre la sospita que un malaventurós convivia amb nosaltres. Així i tot, obtinguérem un digne tercer premi de la secció especial.
No creguen que totes les desgràcies acaben ací. Uns anys més tard, concretament en 1.989, les falles de la nostra ciutat es van veure afectades per una persistent i intensa pluja. Com era d’esperar el nostre monument va ser fidel a la tradició d’aquesta comissió; la figura central, un enorme arlequí, reblanida per l’efecte de la pluja va caure mig desfeta. L’artista (conegut regidor del consistori) va col.locar algún que altre pegat d’emergència i, encara que amb dificultats, es va cobrir l’expedient.
També al llarg dels nostes vin-i-sis anys hem tingut motius d’alegria i satisfacció. Molts d’eixos moments han estat lligats a la confecció i presentació del nostre llibret. A finals de la dècada dels vuitanta i principi dels noranta, un grup format per alguns membres de la comissió i conegudes persones del món cultural de la ciutat, iniciaren un nou camí en la trajectòria del llibre de falla, el qual va ser després seguit per altres comissions xativines. Fruit d’aquest gran treball han sigut els nombrosos premis locals i comunitaris que la comissió ha rebut. Destaca entre ells el primer premi otorgat per la Generalitat a la millor publicació fallera de la Comunitat Valenciana l’any 1.993. Posteriorment, dintre d’aquesta mateixa convocatòria s’han obtingut un quart i dos sisés premis concedits també per la Conselleria de Cultura.
L’any 1.983 no ha passat a la història de la falla únicament per les circunstàncies abans esmentades o per les inclemències del temps, puix entre nosaltres és recordat amb esgtima de les contínues i grans festes que es muntaren en el casal. Davant la impossibilitat d’eixir al carrer, la festa es va concentrar en el casalet, famora és l’anècdota de la despertà celebrada a l’interior del casal, que estava situat on després s’ubicaria la penya taurina. Un antic membre de la comissió, molt aficionat a aquestos actes matinals, es va empenyorar a gaudir, almenys, de l’última despertà. No ho va pensar dues vegades. Quin millor lloc que en el casal, protegits de la pluja?. La densa fumera va fer que els músics que estaven tocant allí dins començaren a plorar. La banda de música en aquestes condicions es va negar a continuar, però l’esmentat faller no ho va permetre, fou molt persuasiu (segur que encara s’enrecorden d’ell). Després de l’espectacle i esgotat per la pèrdua d’energia, el faller es va clavar en el bany. Com no eixia ni responia a les cridades, pensàrem que li havia passat qualsevol cosa. Vam haver de tirar la porta avall. Enigma descobert: s’havia quedat dormit.
L’any següent, un altre apreciat faller de la comissió va voler fer els seus pinets en el món de la música i es va inclinar pel trombó. L’esforç per fer-lo sonar va fer que es debilitara i el trombó li va caure de les mans …. al peu. Efectivament la seua experiència amb la música fou traumàtica. A partir d’eixe instant es va passar tota la setmana fallera en una cadira de rodes que va desfilar per tota Xàtiva en la recorreguda fallera. En el transcurs de l’acte va poder comprovar la popularitat que li va reportar els seus primers contactes amb la música.
No podem tancar aquest recorregut per alguns dels moments més significatius de la història de la falla sense relatar cap anècdota de la calvalcada. Moltes i interessants podrien ser les històries a contar però ens inclinarem per aquesta pels insòlits protagonistes. Una persona amiga de la comissió va tenir la brillant idea de regalar-nos un porc. L’animalet estava destinat a alimentar-nos durant la setmana fallera. Peró no sé per quina raó es va decidir traure’l abans en la Cavalcada del Ninot. L’animal anava col.locat en un carret de supermercat des d’on era arrossegat per uns i altres. Aquest fet no tindria res de particuar si o fóra perquè en el carret anava també part de la beguda El porc, amb tota seguretat, va calmar la sed recorrent a allò que va trobar primer. Va acabar en un estat fins que es va abalançar sobre un faller i li va propinar un mos allà on acaba l’esquena. No sabem dir qui donava més llàstima: l’animalet o el faller.
Per finalitzar i perquè es queden amb un bon gust, els sugerirem el menú gastronòmic faller que es va tastar en el casalet aquella memorable nit en la qual va ocórrer l’anècdota de la despertà (la recorden?). Esperem que el seu estòmac puga resistir-ho. Se sopa en el casal allò que estiga previst, normalment una torradeta, a mitja nit es tasta una magnífica paella que ens calma la ganeta fins l’hora del xocolate amb bunyols. Una vegada ja calfaets, s’entra en disposició de disparar la despertar. En acabant, si encara algú queda en peu, no s’ha de perdre el típic esmorzar faller: sardinetes, pimentons i ou fregit. Si algú té dubtes sobre com preparar-ho, pregunten per Paco Fresneda.
Font: CD Junta Local Fallera de Xàtiva de l’any 1.999