Detalls
Explicació del monument
Lema: Contes de l’ànima
Artiste: Jordi Fresquet
La Xiqueta LECTORA
Una xiqueta llig un conte
asseguda en el silló,
passa les fulles amb calma
amb silenci i il·lusió.
Les lletres ballen en l’aire
quan comença a imaginar,
el silló i la xiqueta
s’enlairen per a viatjar.
Entre dracs, mars i estreles
la xiqueta viatja lluny,
cada paraula és una porta
que s’obri davant dels ulls.
Esta escena ens diu baixet
amb màgia i emoció:
llegir és volar sense ales
dins del món de la imaginació.
Contes de la NATURA
Del llibre naix un bosc verd
ple de vida i llibertat,
on els arbres parlen fluix
i el vent vol escoltar.
Els animals es reuneixen
sense presses ni por,
el mussol explica normes
amb saviesa i bon humor.
Les flors ballen amb el sol
quan el dia s’ha despertat,
i el riu, riu entre les pedres
camí de la llibertat.
Esta escena ens recorda
amb tendresa i veritat:
si cuidem bé la natura,
ella ens tornarà l’abraç.
Contes de DONYETS
Entre fulles i ombres suaus
apareix la fantasia,
els donyets ixen rient
quan arriba la nit i el dia.
Porten barrets torts i grans,
sabates de colors vius,
amaguen claus i calcetins
i fan bromes als veïns.
Un donyet pinta la Lluna
amb un pinzell de cartró,
un altre dorm dins d’un bolet
roncant com un tractor.
Esta escena ens diu rient
sense enfadar ni renyar:
la màgia viu en els detalls.
Contes de LA MAR
Les pàgines es tornen blaves
i fan olor de sal i vent,
la mar conta les seues històries
a qui escolta atentament.
Els peixos porten sabatilles
i juguen a córrer i saltar,
mentre un polp molt espavilat
ensenya a sumar i restar.
Les sirenes fan bombolles
i canten baix del mar,
fan concerts amb petxines
i coral per a ballar.
Esta escena ens diu contenta
amb gustet de sal i pa:
si cuidem bé la mar nostra,
ella ens voldrà cuidar.
Contes de L’ESPAI
El conte vola molt amunt
fins al cel més llunyà,
on les estreles fan parpelles
i la Lluna vol jugar.
Els planetes fan rogle
i no deixen de girar,
Saturn perd els seus anells
i Mart els vol ajudar.
Un astronauta despistat
s’ha perdut pel firmament,
busca el coet entre cometes
i saluda a tota la gent.
Esta escena ens diu flotant
sense pressa ni pesar:
si imaginem sense límits,
podem lluny, lluny arribar.
Contes SOLIDARIS
El llibre parla d’abraços,
de compartir i ajudar,
de donar la mà a qui ho necessita
sense mirar a qui ni quan.
Un somriure fa de pont
quan algú se sent a soles,
una abraçada menudeta
cura penes molt grosses.
Si algú cau, tots fan pinya
i el tornen a alçar amb amor,
perquè ajudar sense esperar
és el millor dels favors.
Esta escena ens diu baixet
però amb força de veritat:
quan cuidem uns dels altres,
el món pot canviar.
Contes de la IGUALTAT
El conte ens mostra un camí
on tots poden avançar,
cadascun a la seua manera,
tots tenen lloc per somiar.
Les princeses trien camins,
els herois saben cuidar,
tots poden somiar alt
i el seu futur dibuixar.
Si algú pensa diferent
no és motiu per separar,
la diversitat ens fa grans
i ens ajuda a avançar.
Esta escena ens diu somrient
amb respecte i llibertat:
ser com som és un tresor,
això és la igualtat.
Contes de SEMPRE
Entre pàgines gastades
tornen contes coneguts,
els de sempre, els de casa,
els que mai estan perduts.
El llop, la fada i el rei
tornen tots a saludar,
canvien el vestit, però no
les ganes d’ensenyar.
Són històries de fa temps
que encara saben parlar,
ens fan riure, ens fan somiar
i volar sense parar.
Esta escena ens diu baixet
amb tendresa i veritat,
els contes que mai s’obliden
sempre viuran amb felicitat.
SANT JORDI
I el llibre s’obri del tot
per contar-nos el final,
Sant Jordi arriba somrient
amb un conte universal.
El drac ja no fa por,
ara escolta i vol parlar,
guarda llibres i paraules
perquè ningú deixe de somiar.
La princesa llig tranquil·la
sota un cel ple de colors,
sap que les històries bones
fan valents els cors.
Esta escena ens diu contenta
amb amor i il·lusió:
els contes són la millor arma
per canviar el món.
Toni Velasco i Boscà