Detalls
Explicació del monument
Lema: Arrel
Artiste: Maribel Beltrán-Ramón Olivares
Enguany la nostra falla Arrel
ve molt carregada d’història.
Volem aconseguir la glòria
junt a Alejandra i Gabriel.
El lema fa referència
a les paraules i els mots,
i a esbrinar per la ciència
els seus orígens remots.
El déu mitològic present
pel nom d’Ètim és conegut.
Dels mots en troba l’ascendent,
crea paraules d’habitud.
La gran deessa Logia
li serveix paraules noves.
Tot i que encara són joves,
saben de filologia.
Una tercera deessa és
origen de la intel·ligència.
Vigila i mira tot i més
i d’arrels dóna la sentència.
Pal·las Atena és el nom
i una òliba l’acompanya.
Les dos vigilen tothom
i a sàvies ningú els guanya.
Esta és la imatge general
de la nostra falla infantil:
mostra un conjunt fenomenal
d’arrels per a seguir-ne el fil.
D’etimologia gens confusa,
música ve de la llengua grega.
El diccionari així arreplega
que significa l’‘art de la musa’.
Per on el sol ix de matí,
orient ho hem anomenat.
Prové d’orior que és llatí,
i ‘alçar-se’ és el significat.
Ve d’occidere, occident,
que és per on el sol es pon,
quan es gita a fer non-non
cap allà cap a ponent.
I de l’hora sexta romana
ve la sesta valenciana.
També li diem migdiada
si la fem a l’hora adequada.
Treballar prové d’un mot un poc dur,
que en llatí volia dir ‘torturar’.
Però no podem anar a l’atur,
perquè tots i totes hem de menjar.
El mot salari ve de ‘sal’,
un bé antic, blanc i especial.
Amb sal pagaven el jornal
i era un sou tradicional.
Jugar prové de ‘fer rialles’
com quan saltes, corres o balles.
De iocus i iocare antic
hem heretat un mot ben ric.
Quan borda diu kus amb energia
perquè vol mostrar-nos alegria.
D’aquell so en fem un nom ben famós
i així nasqué la paraula gos.
El pinzell corre amb gran destresa
i pinta un món ple de bellesa.
Del mot llatí pingere ha eixit,
la pintura és art divertit.
Les ‘pedres’ de l’àbac per a comptar
eren calculus, l’origen és clar.
Quan volem sumar o multiplicar,
per calcular les hem de menejar.
De la facula ve la falla,
‘torxa llatina de gran talla’.
Crema amb deler cada ninot
d’ençà un temps bastant remot.
De iustitia ve justícia,
que té el significat de ‘just’,
tot i que a molts els fa malícia
i que no els vinga gens de gust.
Ella porta els ulls embenats,
si no, seria un desgavell.
Així no sap en quin dels plats
es produirà el desnivell.
Ve del grec cal·ligrafia,
‘l’art d’escriure bellament’.
Hi ha qui escriu tan malament
que sembla una bogeria.
Del llatí, passat hem heretat,
del verb passare ja conjugat.
Dessigna un temps que s’ha consumat,
allò que fou i que ja ha acabat.
Del grec phoinix, que és ‘roig’ com un esclat,
renaix de les cendres amb foc sagrat.
És símbol de Xàtiva que s’ha alçat,
l’èpica au fènix que s’ha transformat.
El te és la fulla d’un arbust
en infusió amb molt bon gust.
És una paraula ben fina
que ens va arribar des de la Xina.
Kintsugi, tècnica nipona
que repara coses amb or,
de manera que en una estona
esdevenen un gran tresor.
Xafardejar ve de safareig,
l’antecedent de la rentadora,
on ja ben prompte, des de l’aurora
tots encetaven el comareig.
Del francés ens arriba el mot bombó.
Significa ‘dues vegades bo’.
Amb una coberta de xocolata,
té massapà, praliné, trufa o nata.
Amb la presència d’aquest cap de robot,
portem a la falla la parla del present,
on els mil·lenials amollen cada mot,
que sembla fins a un idioma diferent.
Estes paraules encara en ús,
del vell egipci van arribar:
ivori, farmàcia, pitxer,
babuí, abella, sac i banús.
Endívia, sis, goma, embarcar,
amoníac, desert i paper.
Musaranya procedeix del llatí
mus araneus, i és com un ratolí.
Per això és de petita longitud,
tot i que un animaló ben morrut.
Tenim un pardal rapinyaire
dels quals ja no se’n veuen gaire:
l’ocell anomenat mussol,
amb son habitual udol.
De les cookies de la informàtica,
hauríem de dir-ne galetes.
S’activen de forma automàtica,
i les envie a fer punyetes.
Per què no dir provocar
en compte de trolejar?
És un mot ben genuí
i sembla ser més d’ací.
No tenim prou castellanismes
com per usar també anglicismes?
Lliurem-nos dels mots clandestins
i fem-ne servir de genuïns.
Un bon grapat de paraules noves
ens envaeixen des de l’anglés.
Sobretot les amollen els joves
sense preocupar-se per res.
La intel·ligència artificial
és una invenció molt actual.
El seu ús és cosa fenomenal
i el resultat que dóna, genial.
Sempre quan òbric el correu
me’l trobe a caramull de spam.
Per veure si mossegue l’ham
me n’arriben de tot arreu.
El que avui diuen ghostingen anglés
seria com desaparició.
Per tant això no seria res més
que tallar la comunicació.
En aquest verset el que faig
és explicar-vos què és fer match.
Això és que vol significar
que és el mateix que connectar.
Això d’alçar al núvol és
una cosa ben pragmàtica:
de tot arreu tens accés
als teus arxius d’informàtica.
Interrompre una acció en curs
és el que diem cancel·lar.
És un formidable recurs
quan t’acabes d’equivocar.
Del grec palindromos, que vol dir ‘que va i ve’,
prové el mot palíndrom, com ara «erigiré»,
«Avi, la nit negra i argentina li va»
i l’oració «Ací rema l’americà».
El baf afable
llepa la pell.
Suar tèrbol. Obre traus,
lleva fatiga, agita, fa vell.