Detalls
Explicació del monument
Lema: No som tan roïns
Artiste: Barraques Art
Aquesta falla infantil vol ensenyar-nos que no hem de tindre por dels monstres.
Tot i que sovint els dibuixen com éssers terribles i malvats, en realitat poden ser molt simpatics, juganers i plens de bondat.
Ací descobrirem un món on la por es transforma en rialles, i els monstres es converteixen en amics!
Escena 1: BENVINGUDA AL BOSC DEL RAVAL
Xiquets i xiquetes, veniu,
al bosc del Raval encantat,
on l’ambient és ben animat,
i tothom que arriba, es riu.
Escena 2: Franki i la papallona
Franki, el monstre gegant,
amb papallones vol jugar
i, si li deixen, acariciar,
mentre corre feliç i elegant.
Quan entra a sa habitació,
Pep s’espanta sobresaltat,
però somriu de bon grat
en veure tanta agitació.
Escena 3: La bruixa Loli i els beuratges
Loli, bruixa riallera,
barreja amb cor bondadós,
un beuratge de gust dolç,
fent magia vera i sincera.
El vampir Ximet, somrient,
beu la mescla encantadora,
¡ al bosc passa l’aurora
ballant alegre i content.
Escena 4: Fineta la lloba
Fineta, lloba entremaliada,
des que va caure en el calder,
a la nit no té altre quefer
que mirar la lluna encantada.
Somia tindre-la a mà,
com un fanalet d’argent,
i amb el cor ben somrient,
li canta «vine ací ja!».
Escena 5: Genaro el corb
Genaro, corb presumit,
amb plomes negres que brillen,
vigila els vents que tremolen,
des del seu arbre favorit.
Amb el millor dels seus barrets
espera amb cor emocionat,
a l’amiga que ha estimat,
per donar-li molts corets.
Escena 6: Victor, el creador
Al laboratori magic,
un savi busca el secret,
çentre cervells plens d’afecte
i d’un pensament practic.
Vol donar vida i bondat,
crear saber i alegria,
omplir falles d’harmonia,
amor, riure i veritat.
Escena 7: El cementeri del Raval
Un cementeri especial,
on el mal queda guardat,
tot allò que ha fet plorar,
ací perd força i senyal.
Soterrem l’enveja i la ira,
les baralles i el rancor,
perquè sorgisca l’amor
i la pau que sempre inspira.
Escena 8: Els xiquets i el vudú
Quan uns ninots els fan por,
ells pensen: «no passa res!»,
i amb rialles del revés,
la por perd tot el valor.
Descobreixen que el terror
és només imaginació,
i amb humor i il-lusió,
naix el joc i no la por.