Detalls
Explicació del monument
Lema: A la Xina
Artistes: Maribel Beltrán-Ramón Olivares
Us proposem un viatge
per una terra llunyana,
que té mar i muntanya
i un difícil llenguatge.
La Xina porta com a nom,
a l’Àsia, la trobaràs.
Segur que tu ja ho sabràs
perquè la coneix tothom.
Aquesta xineta ha vingut
a contar-nos moltes coses,
totes elles molt curioses,
del país en què ha nascut.
En bols menjarem l’arròs,
ajudant-nos de bastonets.
També farem uns pocs rotllets,
peix cru i porc agredolç.
Tant a nosaltres com a ells
ens agrada amb locura
al petard donar-li altura
i gaudir d’uns bons castells.
Mostren ser únics en un art:
les belles ombres xineses,
fetes amb mans entremeses
i una llum des de l’altra part.
El sumo és l’esport nacional:
lluiten dos grans forçuts
fins que un queda abatut
mirant estreles i un pardal.
La Xina és rica en danses,
cada ètnia té els seus balls
sense crits ni forts guirigalls
però dignes de lloances.
Existeixen dracs voladors
que tiren fum per la boca.
Ballar com serps els pertoca
desfilant amb molts portadors.
A les més altes muntanyes
de la Xina tradicional,
l’ós panda seria l’animal
més volgut per les xicalles.
Els xinesos més xicotets
mengen sopa, pasta i panets.
I per a no fer-se grossets
també es nodreixen de peixets.
La Xina es caracteritza
per gaudir del sol naixent,
enllà a l’est el sol va creixent
mentre que a l’oest s’endinsa.
A un gran disc li diuen gong,
de bronze normalment el fan,
i el colpegen amb molt d’afany
fins que sona un estrident dong!
I ací acabem el viatge
per la gran Xina popular.
Si us ha agradat aquest cantar
aplaudiu-lo amb coratge!
Juan Ramón Alcocer