Detalls
Explicació del monument
Te’n recordes?
Centre
Diuen que diuen que algú ha dit, que fa uns anys enrere, la gent no tenia a sa casa càmeres de fer fotos, i que això de fer-se fotos era una cosa molt especial, que no succeia sovint, i que es convertia en una festa quan passava.
M’han contat a l’orelleta que abans que vinguera al món, no existia el fotomaton ni de fotos, camareta.
Més, si la família volia una foto, tots en conjunt, tindria que pagar un munt i ves- tir-se amb galania.
Avis, pares i nebots, oncles, cosins i ger- mans: tothom agafat de les mans, en compostura i seriots.
Quan els pares tenien prou diners, porta- ven els seus fills I filles a l’estudi, que era el lloc on el fotògraf tenia una gran càmera fotogràfica, perquè els retratara, amb la finalitat de tenir un record d’ells, de xicotets.
Quan els pares tenen als fills perden el nord per intentar
al seus xicotets retratar,
més bonics que trenta gesmils.
L’estudi del retratista
tenia una càmera gran,
un focus de llum enlluernant,
i un fons del tot colorista.
Anaven amb alegria
com si de festa es tractara. La xiqueta amb tiara
i el bebé… amb moneria.
1a escena
Ací tenim a Josep, l’avi que guarda amb molt de carinyo, les fotos dels seus fami- liars. A sovint es queda pensatiu mirant els retrats, segurament recordant persones o situacions passades.
Ausades, quins records més bonics,
em venen a la memòria:
passe del plor a l’eufòria
quan mire retrats antics.
2a escena:
Abans i ara, sempre ha estat molt diver-tit fer-li foto a una ballarina, vestida per a l’ocasió. Ballant en l’escenari, en una sala de ball, o simplement en l’estudi del fotògraf, la ballarina feia una pose especial perquè el fotògraf la pillara ballant.
Feu foto a la ballarina,
estant en plena actuació.
Del públic rep adoració,
tan esti- litzada i fina.
3a escena
Si prens la comunió ara, et faran moltes fotos durant tot el dia… Però, fa a anys enrere, uns dies abans els teus pares et vestien amb la vestimenta de comunió i el fotògraf et feia una sola foto!. Això sí: s’emmarcava i es penjava a ta casa per a tota la vida.
El retratista em farà
la foto de comunió.
Un record que acabarà
penjadet… en el saló!
4a escena
«Per anar a la Fira necessites cames», pen- sen aquests vellets, mentre veuen fotos de la Fira, de fa molts anys, quan ells eren jo- ves, i es dedicaven a passar-s’ho d’allò més bé en eixa festa. Les fotos també serveixen per recordar.
«Que bé vivíem la Fira!»,
li diu Pepet a Marieta,
mentre trau de la caixeta
la foto que mira i mira.
5a escena
Però, per a festes especials, les nostres Falles. Ben bé que ens fan fotos als fallers I a les falleres quan eixim desfilant pels nos- tres carrers! Així, al pas del temps, podem fer un àlbum de fotos de tots els anys I conservar-lo com un bé preciat, del qual no ens agradaria desprendre’ns. Ni que ens el furtaren.
«Que les fotos no s’emporten!»
crida fortament Fineta,
mentre veu per la finestra
com els lladres abandonen.
6a escena
Ara, tothom té alguna càmera de fer fotos. I, si no, sempre es pot utilitzar el mòbil. Això fa que puguem fotografiar qualsevol cosa, en qualsevol moment. Ara ja no ens dediquem tan sols a fotografiar persones. Ens agrada molt fer fotos als animals que tenim al nostre abast, siguen de la nostra família o simplement els veiem pel carrer.
Una caseta els han fet
per a dos gatets del carrer.
Sorprés, una foto els vaig fer,
mentre els tirava un cacauet.
7a escena
A altres persones els agrada més fer fotos de paisatges, com a Fineta. Ací veiem a Fineta, que gaudeix anant-se’n a la muntanya acompanyada pels seus borreguets a fer fotos al camp.
Dos borrreguets revoltosos
acompanyen Fineta als camps,
a veure si pot fer fotos
d’animals, arbres i rellamps.