Detalls
Explicació del monument
Lema: On estan les claus?
Artiste: Bernardo Estela Parra
On estan les Claus?
Canta una vella cançó.
Però ja no té cap sentit,
perquè ha caigut en l’oblit.
Tot ve de fa molts anys
quan convivien cultures.
I uns reis nomenats cristians
volgueren trencar lligadures.
I així foren expulsats,
passant grans calamitats,
innocents ciutadans,
de la ciutat i del camp.
En aquell viatge pel mar,
amb plors i dificultats,
començaren a llançar
les claus de sa casa al mar.
Els moriscos i els jueus,
que obligats abandonaren.
La casa i les propietats
al fons del mar llançaren.
A la contaminació del mar
cal donar urgent remei,
si als xiquets volem deixar
el nostre planeta net.
Per posar-se mans a l’obra
Neptú fa convocatòria
Neptú governa la mar
per l’equilibri mantenir.
Trau el geni quan cal
i molta paciència ha de tenir.
Per això el rei Neptú
ha convocat reunió.
A tots els sembla oportú,
remeiar la situació.
Sireneta heretarà
la governança de la mar
També preocupada està,
la sireneta Ariel.
No té ganes de cantar
perquè ho veu tot ple de fem.
La jove Ariel ha d’ajudar
a son pare, el rei Neptú.
Per ensenyar-se a governar
en el moment oportú.
Les germanes sirenetes
també ajuden molt distretes
En treure les claus i les eines
hi ha dues germanes precioses.
A la cort de les sirenes,
ajuden en aquestes feines.
A la contaminació del mar
cal donar urgent remei,
si als xiquets volem deixar
el nostre planeta net.
El sirenet vol jugar
i no d’ensenyar-se a pescar
En assumptes de pesca,
el sirenet més petit,
a traure la clau mestra
encara no s’ha atrevit.
Així és el menut sirenet
qui juga amunt i avall.
Per això mai para quiet
i no té ganes de pescar.
També hi ha professionals
amb molta por de feinar
Ha cridat a un pescador
que faena en alta mar.
La xarxa llança amb temor
i només claus pot pescar.
Les xiquetes sirenetes
que hi ha a les profunditats,
ensenyen a tots els peixets
a tenir nets els voltants.
Són éssers elegants
els cavallets de mar
Els cavallets molt atents
criden molt indignats:
No tireu al mar més fem,
o morirem enverinats!
“Els microplàstics traguem,
quan intentem respirar”.
Diu el Cavall de mar
als peixets més delicats.
Serveixen d’escolta
al Neptú i la Cort Reial.
Són éssers molt elegants,
els cavallets de mar.
Els cavallets no pesquen,
però sempre vigilen.
Per si de cas piquen
i les sirenes conviden.
La Tortuga, a poc a poc
aconsegueix el que vol
Ara, al fons de l’Oceà
han posat un contenidor.
Per aprendre a reciclar
plàstic, vidre i cartó.
Pon els ous a la costa,
perquè nasquen noves cries.
És la clau reproductiva
que renova les espècies.
Camina pas a pas,
amb extrema lentitud.
Mascota de petits i grans,
amb bon humor d’habitud.
Viu dins de la closca
molt segura i protegida.
Quan no li agrada la cosa,
s’arrupeix atemorida.
Amb un anell d’eixos de plàstic
d’una llauna de beguda.
Treure-se’l és un càstig,
per a la pobra tortuga.
Tenim Claus molt variades
al fons del mar oblidades
La Clau Fixa mai canvia
de mètrica ni grossor.
Als mecànics auxilia,
en rosques és una primor.
Per a fer música necessitem,
en melodia preciosa,
que al pentagrama col·loquem
la Clau de Sol tan famosa.
Si l’estudiant no s’aplica,
en l’estudi ens orienta,
la necessària Clau Mestra,
que les lliçons ens explica.
Ara passa, ara no passa!
De gran ajuda al llanterner,
és l’astuta Clau de Pas,
en el seu diari quefer.
És la British de la família
la que té l’anglesa flema.
Al seu cap porta una roda
per a regular-se ella sola.
Del Japó arriba aquesta Clau!
Per a fer Judo o Karate,
has de saber emprar,
si no vols que et facen mate.
L’electricista la utilitza,
i si no està ben connectada,
pot fer-nos la guitza,
donant-nos la calambrada.
Un final amb moralitat
té la falleta d’enguany
Perquè mai no torne a ocórrer
aquest desagradable cas,
de tirar al carrer,
a les cultures d’abans.
I fins ací la història
d’aquelles claus de la mar,
que en plena escapatòria,
els jueus tiraren al mar.
Guillem Alborch Mallol