Monument infantil Falla Joan Ramón Jiménez 2024

Detalls

Explicació del monument

Lema: Jocs

Artiste: Maribel Beltrán-Ramón Olivares

Al Youtube trobem mil i un tutorials amb els que aprendre les claus per a guanyar qualsevol joc. @elracodetonet i @sangoneraplay, youtubers de moda, ens expliquen trucs i estratègies per a ser els campions d’esta competició virtual. Equips formats per xiquets que ni tan sols es coneixen, connectats des de qualsevol part del món. Ara tots juguen amb pantalles i en solitari, tancats en l’habitació i posats d’auriculars per a escoltar als seus companys, no en saben res dels jocs tradicionals.

Què ha sigut de les vesprades amb la iaia Fina i el tio Pep contant-nos batalletes? I dels entrepans de xocolate i plàtan que ens preparaven? I de les partides de parxís, al xamelo i o al cinquet? Mirades còmplices, rialles i senyals secretes, els jocs d’abans tenien llenguatge propi i tant la comunicació i el treball en equip era fonamental per tal de guanyar.

A l’eixir de l’escola ens retrobàvem amb els amics, recorriem els carrers i inventàvem nous mons. L’arbre del parc era casa de tots, la font de la plaça era un bon amagatall i el mur del pati era trinquet. Ara la pantalla ho és tot, la imaginació ja no treballa, no es desenvolupa la creativitat i els cervells es tornen ganduls. Es perd el contacte visual i guanyem problemes de visió, guanyem mobilitat als dits però perdem habilitats socials, hem guanyat la falta de valors i estem perdent la cordura.

Cadireta de boga en mà, les iaies al carrer passaven la vesprà, xarraven a la fresca veient xiquets passar. I sí, existien perills, o de vegades hi havien problemes, però eren capaços de solucionar-ho parlant i diguent-se les coses a la cara i mirant- se als ulls. Ben cert és, que el joc al carrer amb els xiquets del veïnat era un continu aprenentatge per a la vida.

Amb la revolució tecnològica i amb tants jocs de pantalla, s'estan perdent habilitats socials que són essencials per a la vida i l'esperit crític es veu influenciat.