Detalls
Explicació del monument
Lema: Imaginatio
Artiste: Vicente Gomar
L’encontre de Philleas i Don Savi Jardí
En zepelí viatja Philleas Fogg,
buscant aventures relacionades amb el foc.
Entre els nivols unà illa veu brillar,
decideix baivar per a explorar.
Sobre la gespa, baix el sol d’abril,
troba un savi de caminar subtil.
Barba llarga, mirada amable,
¡ a l’esquena porta un jardí admirable.
-Benvingut, viatger! -digué Don Savi content-
Ací la magia mai no es perd ni es torna un lament.
Philleas, curiós, avança un poc més:
-Mai he vist un jardí com aquest!
Don Savi somriu, li fa lloc baix d’un pi,
¡ en veu baixa conta una llegenda així…
La llegenda de l’Illa dels Somnis
— Quan els xiguets somien, la Terra riu,
i la imaginació ho fa ToT viu.
Fa molt de temps que una xiqueta creà,
un arbre màgic ple d’amor ací va brotar.
El respecte li donava fulles verdes,
la dolçor la feia més forta que mil vents.
—Si cuides les flors amb Tota classe de colors,
viuras aventures i alegres valors.
Philleas escolta, fascinat pel relat,
el seu cor batega amb goig renovat
—Quina historia mes bonical —exclama entusiasmat-
Vull contar-la als meus amics, de veres m’ha encantat!
El secret dels somnis i la felicitat
Una nit meravellosa, sota estels d’or,
Philleas preguntà amb cor ple d’amor:
—Don Savi Jardí, què és somiar?
I com puc jo aprendre a ser feliç de veritat?
El savi somrigué, mirant el cel illuminat,
i parlà lentament, amb molta dignitat:
-Els somnis són flames que illuminen l’anima,
sense ells, la vida és buida i massa tácita.
—Somiar no és fugir ni tancar els ulls,
sinó obrir-los ben grans i veure que no és or tot el que lluu.
Es creure en un món on tot és possible,
on el cor vola lliure i tot és accessible.
-I la felicitat? -va preguntar Philleas, dubtant-
-La felicitat és viure cada instant,
deixar les pors enrere, i aprendre a estimar,
trobar en el simple moment el motiu per a somriure i volar.
-No està en l’or ni en grans aventures,
sinó en la bellesa de les petites coses futures.
Quan sents gratitud per tot el que et passa,
és com un somni que mai descansa.
Philleas entengué que el secret no és el camí,
sinó l’alegria de viure, el do més viu i diví.
—Gràcies, Don Savi, per aquest tresor bell,
ara sé que somiar i ser felic són de més important del món sencer.
L’amistat vertadera
En un racó fresc, davall d’un pi gran,
Phileas preguntà, mirant l’horitzó llunyà:
—Don Savi, que es l amistal sincera?
Com saber si és certa i vertadera?
El savi, amb ulls clars i coratge,
li contà un secret per a l’aprenentatge:
—L’amistat vertadera és un tresor,
és com una arrel que aguanta el terreny i el dolor.
No es mesura en paraules ni en grans festes,
sinó en estar present quan arriben les tempestes.
-És escoltar sense jutjar ni condicionar,
donar suport quan el món vol enfonsar.
És riure i plorar en la mateixa balança,
donar i rebre amb tendresa i esperança.
-L’amic vertader no s’esfuma en la tempesta,
i evidentment també estarà quan tot siga una gran festa.
Esperara pacient, sera recer i braç,
farà que el cor no quede mai apartat.
-Aixi entens, viatger, que lamistat és vida,
llum que quaila quan la pena arriba.
Cuida-la bé, com cuides la teua ànima,
perquè l’amistat vertadera és molt íntima.
Philleas abraça amo força el savi,
ara sabia que l’amistat és un gran do, un parlar viu.
Respectar la diversitat
Un dia, al bosc verd i frondós,
Philleas mirava tot curiós.
-Don Savi, per quèsta hi ha gent tan distinta?
De vegades el cor se’m tomba i tinc una sensació molt trista.
El savi el mirà amb ulls d’esperança,
i parlà amb calma dolça:
-Respectar a l altre es virtut gran,
encara que siga llunyà, diferent o estrany
cada persona és món i mar,
amb secrets i llums que podem aprendre a mirar.
-No jutges pel color, forma o llengua,
que allò que sembla estrany avui, demà encén la flama.
L’acceptació és pont entre cors,
un camí d’amor, de pau, no de pors.
-Si ajuntem mans, obrim camins,
descobrim mons que ens donen vincles.
Respecta les diferències amb tot el cor,
que en elles està la força, la bellesa i l’amor.
Philleas entengué que l’acceptació,
és la base mateixa de tota relació.
Amb somriures i mans obertes va continuar,
per a respectar, aprendre i estimar.
Cap a la Falla Ferroviaria de Xàtiva
-Tinc dos amics, Lola i Sergio que són fallers,
ella és la fallera major i l’altre el president.
Els demanaré fer una falleta menuda,
que conte llegendes plenes de vida i ajuda.
I quan Philleas tornà volant en el seu zepelí,
dugué la màgia i l’amor ben dins de si.
Així a Xàtiva naix una falla infantil,
que illumina els somnis de tots els cors senzills.
Fi