Monument Infantil Falla Espanyoleto 2022

Detalls

Explicació del monument

Pluma, Pico, Pata

La Falla Infantil de la comissió de
la Plaça Espanyoleto d'enguany
ha estat realizada per l'artista J.
Rubio amb el lema “Pluma, pico,
pata” que ens indica clarament
que les aus estan molt presents en
tot el monument de cartró i fusta.
És per açò que podem imaginar el
so del pio pio que emeten les cries
d'aquests animalets voladors de
plomes, per tot arreu de la falla.

De plomes, picos i pates,
tenen aquests animalets,
si te'ls trobes, no els mates,
deixa'ls viure, als pobrets.

Viuen Iliures en la Natura,
però uns estan amenaçats,
pels canvis de temperatura,
i altres es troben engabiats

Així vegem que el centre de la
falleta està configurat per un bosc
amb diverses espècies d'arbres i
de palmeres tropicals, on viuen i
aniuen aus de totes clases. Volant
per damunt dels arbres de la falla
trobem volant unes i agafades a les
rames altres, diverses clases d'aus,
com són les cotorres, el periquitos,
els guacamais, els tucans, les nimfes,
les garses, els flamencs, els estruços
i les cigonyes.

Als arbres, entre les rames,
elles van constants a aniuar.
arrupint les seues cames
per poder els ous empollar.

A cada cop vegem menys aus,
perquè les ataca la societat,
quan del consum som esclaus,
exterminant-les sense pietat.

Al centre del monument faller
trobem la figura d'un personatge de
faula. És la d'una xiqueta d'un país
tropical que té el monyo fet amb
fulles vegetals, semblant la princesa
d'un conte, que atorga la Ilibertat
a les distintes aus que hi ha a la
falleta per a que les persones grans
i les menudes gaudesquen amb els
seus vols, els seus cants i els seus
variats colors. També trobem un
altre personatge que l'acompanya.

Aquesta xiqueta tropical,
gaudix dels vols i del color,
que li procura un món ideal,
on es viu amb pau i amor.

Voletegen les aus divines,
per allà dalt de la falleta,
traçant figures molt fines,
per al goig de la xiqueta.

Les aus migratòries es trasladen
d'una part del món a altra per
aconseguir el menjar i la temperatura

ideal que els permeta sobreviure,
cosa que fan cíclicament de forma
anual en grans grups que solquen el cel.

Durant les quatre estacions
les aus van d'un a altre lloc,
són anomenades migracions,
que les practiquen i no poc.

Hi ha aus domèstiques i casolanes
com són les gallines, els pollastres
o els ànecs, que es crien a les
granges, als corrals de les cases o

ben aprop d'elles, donant-los de
menjar les persones a la fi d'obtenir
d'elles uns productes tan sabrosos
com són els ous per a fer tortilles i
altres condimentacions, com flams,
cremes o pastissets.

Els ous de les gallines,
que consumim el humans,
amb pimentons i sardines,
en Fira megem uns quants

Elles ponen ous als galliners,
i també per terra i en la palla,
sinò es trenquen estan sancers,
com els que vegem a la falla.

Cada espècie d'au, té la
seua peculiaritat. Aixi les aus
camallargues acostumen menjar
en les bases d'aigua submergint
en cap en ella per agafar peixos
crustacis amb el pic. Altres com
l'estruç té per costum posar el cap
baix terra i el tucan sol ser tranquil
peresós als seus moviments. Per
altra banda l'au rapaç ataca a altres
aus per menjar-se-les. Hi ha un
tipus d'animals voladors que no
es consideren aus perp tenen ales
sense plomes que despleguen per
a volar: són les rates-penades que a
diferència de les aus, són mamíferes.

Hi ha d'aus molt variades:
camallargues, grosses, fines,…
les tropicals són apreciades,
per les plomes tan divines,

No és au la rata-penada,
però fa acte de presència,
en la camiseta brodada,
del Club Futbol València.