Detalls
Explicació del monument
La primera vegada
La falla ací muntada
vol recordar als presents
que la vida no és daurada,
ni tan sols quan som uns nens.
Des del temps antic dels dracs
ens passa que els nouvinguts
han de patir els atacs
d’allò que és desconegut.
Al bec porten els xiquets
les cigonyes oneroses,
sense avisar als pobrets
que els esperen moltes coses.
Tothom per aquestes passa,
siga pobre o siga ric,
molt llest o un carabassa,
de Xàtiva o Alberic.
Eixa “primera vegada”
pot dur sentiments distints:
a alguns, la risa afilada
i amb altres, el plor sovint.
Eixen de l’ou els nadons
sense saber què els espera
quan deixen de ser “cagons”
i s’acabe la quimera.
“Algo em passa a la boca,
tinc ganes de mossegar”
la primera denteta assoma
i jo la vull estrenar.
Els ànecs han vist donar
els primers passos del nen.
El volen acompanyar
al temps que també l’imiten.
“Ai mare, quin esglai tinc:
em posaran la vacuna!”
Ara al metge me’n vinc
sense escapatòria alguna.
És el primer dia d’escola!
No sé si riure o plorar.
Quan ma mare em deixe sola,
a ella m’he d’abraçar!
El pitet m’han col·locat,
m’han assentat a la trona.
Farinetes m’han posat:
Espere que estiga bona!.
Però, per a esglais dels grans,
veure bruixes i bruixots
a la vespra de Tots Sants
gemegant com monyicots.