Detalls
Explicació del monument
Lema: Galàctica
Artiste: Xavier Herrero Martínez
Benvinguts i benvingudes
a aquesta aventura sideral.
La Selgas ho té tot ja llest
per al llançament espacial.
La vida s’ha posat molt cara
i la realitat és massa dura
Així que la cosa està clara:
nosaltres marxem a l’aventura.
Així, mudant-nos a l’espai
no molestarem a cap veí
s’estalviaran algun esglai
al no tindre l’oït tan fi.
Viatjar també serà la solució
a l’espinós tema de l’habitatge.
Sense atmosfera ni gravitació
és més bonic el paisatge.
Ací tot el que trobes és runa,
I per un lloguer paguem massa.
Així que ens n’anem a la Lluna
a veure si allí trobem casa.
ESCENA 1:
Els forats negres de Xàtiva
Roger Cerdà mira cap amunt
amb posat d’astrònom seré:
“En 2027… -pregunta a Saturn-
quin resultat obtindré”?
Ha barallat donant canya
Per fer-li la consulta al tarot
però el resultat no li apanya
i ha muntat un escarot.
L’oposició, sense molt d’esforç
ja li va xafant els talons
ha eixit la carta del rei d’ors,
i ell es caga en els pantalons.
Xàtiva té alguns forats negres
és un fet que es palpa i es veu.
Cauen dins molts dels projectes
i tarden més que les obres de la Seu.
Aquesta era la legislatura
de les grans edificacions
i sembla que, si no s’apura,
no arribaran a les eleccions.
Ni Palau de Justícia, ni Centre Salut,
Ni Pla de la Mesquita, ni CRAC.
Fer promeses és una gran virtut
i no complir-les és un mal pecat.
Altre forat negre és el de la neteja
que anava a ser un tema important
però la temperatura es caldeja
quan la brutícia es menja al veïnat.
ESCENA 2:
El que diuen els astres
Diu l’astròleg, mirant al cel
entre el fum, la pólvora i la traca,
que el futur de l’Ajuntament
depén de l’univers i no d’una acta.
Ell sempre busca la cordura,
cada volta que hi ha debat
i va canviant de postura
segons bufa el veïnat.
I mentre els astres es barallen
damunt del cel de la Costera,
tothom mira el seu horòscop
però vota segons la cartera.
Que al remat, diu l’astròleg vell
tancant la bola i calendari:
“molt de signe i de planeta…
però l’urna tria al mandatari”.
ROGER CERDÀ (PSPV)
És Càncer amb ascendent
en pactes, gestos i diplomàcia,
sempre busca l’equilibri…
tot i que no li faja molta gràcia.
Venus li diu “espavila!”
Júpiter “continua igual”,
i Xàtiva Unida li mou la cadira
cada volta que hi ha un temporal.
Si els astres li són propicis
i amb els socis ho acorda
seguirà amb els seus capricis
fins que se li acabe la corda.
AMOR AMORÓS (XÀTIVA UNIDA)
Té la mobilitat entre les celles
i la revolució en la mirada.
Transita per sendes novelles
i canvia contínuament de jugada.
Urà li marca transformació,
i ho vol consolidar en maig
per això sotmet a votació
fins el color del seu despatx.
Diu l’astròleg que porta aires nous,
idees, mocions i batalla,
però al vent hi ha un enrenou:
“compte, el consens no es regala!”
MARCOS SANCHIS (PP)
És un Verge de manual,
amb Mart fent-li de guia,
creu que l’ordre dels planetes
li farà guanyar la partida.
Mira el passat amb melancolia
ell també vol teixir majories
però per a aconseguir la batllia
haurà de buscar altres vies.
Els astres li donen esperança,
per fer una oposició estel·lar,
però la seua figura es desgasta
en cada plenari municipal.
FRANCISCO SUÁREZ (VOX)
Diu l’astròleg de Francisco
“açò és un eclipsi sobtat”,
sempre se li ratlla el disco
i es manté en l’obscuritat.
Se l’entén a dures penes
es preocupa per la seguretat,
veu enemics fins a les estreles
i tot el món el té ja calat.
Però la carta astral avisa,
amb una ironia sideral:
“molt de foc en els discursos,
però la seua òrbita és marginal”.
ESCENA 3:
Xàtiva capital de la mobilitat
Diuen que són per la mobilitat,
per fer la ciutat més humana,
però cada nou pas elevat
és una catapulta urbana.
Han posat tants ressalts seguits
que el GPS ja no diu “gire”,
diu: “agarre’s fort al volant…
i encomane’s al que més admire”.
També hi ha radars i càmeres
que et miren amb ull digital,
Xàtiva ja no és una ciutat…
és un reality municipal.
Ja no cal mirar si ve un cotxe,
mires si et grava un fanal,
perquè si la velocitat era ferotge
ja tens nova foto per a Instagram.
I arriba la campanya estrella,
“Xàtiva un pas”, diu el cartell,
però cada carrer que tanquen
és un nou pas… cap al desgavell.
Montcada tancada al trànsit,
al Raval també han fet el tall,
ciutat amable per passejar
si no has d’anar a treballar.
Per vigilar tant de canvi
fan falta mans i personal,
i la Policia Local creix
com la normativa a regular.
Han entrat cares ben noves,
oposició, mèrits i lleis,
però el poble, que tot ho mira,
sospita alguna cosa més.
“Eixe és Angulo — es pregunten—
el fill de Xelo, la regidora?”
Segur que és pura casualitat…
rumors que corren com la pólvora.
I mentre, a Bixquert miren la reixa
cada nit abans d’anar a gitar-se,
perquè els lladres fan més ronda
que la patrulla que hauria de passar-se.
ESCENA 4:
Misticisme polític-còsmic
És la musa del despatx
de la gestió emocional,
la que amb paraules boniques
fa digerible el desastre local.
Si un projecte s’anuncia
però no es veu ni una pedra
no és fum ni és propaganda:
“està en plena fase freda”.
Quan un carrer sembla la Lluna
ple de clots i irregular,
no és deixadesa ninguna:
és “urbanisme per experimentar”.
Si una obra dura molts anys
i mai troba l’acabament,
no és un retard de manual:
és “un procés viu i conscient”.
Quan el veïnat protesta fort
per soroll, brutícia o perill,
no és que ells tinguen raó:
“és resistència al canvi subtil”.
Si no arriben subvencions
i el pressupost va coixejant,
no és mala gestió dels diners:
“l’univers no està alineat”.
I si al final de legislatura
res del promès és realitat,
somriu la guia espiritual:
“l’important és el relat”.
ESCENA 5:
Les estrelletes falleres
Les estrelletes de la festa
desfilen amb aire imperial,
que si banda, que si faixa,
que si foto en angle lateral.
La Fallera Major camina
com si baixara d’un altar,
saluda en càmera lenta…
per si hi ha vídeo municipal.
El president diu “tots som iguals”,
però parlant des del pedestal;
si guanya és líder natural,
si perd: el jurat ha estat fatal.
L’influencer faller, mòbil en mà,
no sap què mira, però grava igual;
si no ix a Tik-tok, no val la plantà,
i confon tradició amb likes i publicitat.
Si no ixes a les fotos oficials
no formes part de la comissió,
ací hi ha més protocol que pólvora
i més postureig que tradició.
Però quan s’apaguen els focus
i la xaranga deixa de sonar,
el faller ras salva la festa,
perquè no deixa de currar.
ESCENA 6:
El Sol de les falles
És el Sol de la festa gran,
llum oficial i principal,
il·luminant sempre la falla
ell és: la Junta Local.
Té comissions pegant voltes
buscant caloreta i favors,
però a l’hora dels actes
no tots reben la mateixa escalfor.
Quan et somriu des de la llotja
tot pareix més important.
Hi ha falles que amb la seua llum
ja tenen mig premi guanyat.
Si una brilla en classificació
diuen “talent i tradició”,
si una altra queda a l’ombra
“són misteris de valoració”.
Marca òrbites invisibles
entre jurats i protocol,
que en este univers faller
no tots giren igual al Sol.
I mentre ell llueix radiant
entre banda, faixa i honor,
darrere hi ha fallers suant
per mantindre viva la calor.
ESCENA 7:
La marcianada fallera
Ha aterrat un nou marcià
al nostre planeta de les falles.
Si encara no se vos ha presentat:
el seu nom és Paco Sisternes.
Un nou president de la festa
que venia a canviar-ho tot.
Va entrar de manera honesta
presentant-se com a bon xicot.
La seua mesura estrella?
Ha creat el teletransport.
Poder moure’s lliurement
sense necessitat de passaport.
Així una falla que comptava
amb una clara demarcació,
pot canviar on li dona la gana
sense demanar cap opinió.
I aquest nou descobriment
ha sigut molt ben rebut,
perquè el col·lectiu faller
s’ha fet el cec, i el mut.
Ara ja tenim tots ben clar
que en un futur proper o llunyà,
si algo semblant torna a passar
qui es queixe pot anar a fer la mà.