Detalls
Explicació del monument
Lema: Arribar a bon port
Artiste: Toni Pérez Mena
Explicació de la crítica
“Arribar a bon port” significa aconseguir l’objectiu o la meta proposta, especialment després de superar dificultats, problemes o una situació perillosa, concloent un assumpte o projecte amb èxit i un bon resultat final. És una expressió d’origen mariner que s’utilitza metafòricament per a indicar que una cosa ha tingut un final satisfactori.
En el nostre cas, este port és la Junta Local Fallera, un lloc on la maror no ha faltat. Després d’un canvi de tripulació, els nous habitants han trobat un panorama d’allò més peculiar: promeses que no sempre es compleixen, decisions que generen divisió i un viatge que, lluny de ser plàcid, ha estat ple de tempestes inesperades. El rumb marcat al principi semblava clar, però la realitat ha fet trontollar més d’una vela.
Esta crítica vol contar, amb ironia i veritat, com s’ha viscut esta travessia: des dels conflictes entre presidents fins als canvis en actes, seccions i jurats. Un recorregut per tots els molls d’un port on molts volen comandar, però no sempre saben navegar. Ara, la gran pregunta és: amb tanta maror i tants vents creuats, aconseguirem arribar a bon port?
Arribar a bon port amb la Junta Local Fallera
En aquest últim exercici
el port de la Junta Local
s’ha buidat en gran part
i ara té nous habitants.
Celia, Yolanda i companyia
han fugit ràpid del port.
Ara hi han uns altres
per menjar-se el mort.
Durant els darrers exercicis
han estat molt criticades.
En la majoria d’ocasions
personalment atacades.
Els seus darrers exercicis
no han estat els millors,
però amb la nova junta
tot sembla anar a pitjor.
Fent que moltes presidències
la reclamen amb gran clamor;
fins i tot els qui més l’atacaren
la proposen a Socarrat d’Honor.
Paco és el nou cap,
qui lidera les comissions.
Però les seues decisions
només creen més divisió.
Des de la seua arribada
s’ha muntat a una talaia.
Sembla que a tots escolta,
però deixa clar qui mana.
Al principi apuntava alt
prometent grans canvis,
però sense saber el bàsic
tot se li va de les mans.
Volia complir i fer complir
els estatuts amb gran rigor,
encara que hi ha d’articles
que s’ha votat sense pudor.
Molts presidents el van votar
pensant que seria el millor far.
Ara amb ell s’han desil·lusionat
fent saber que el volen tirar.
De l’última executiva
poca gent s’ha quedat.
Uns fan feina activa,
altres viuen relaxats.
Aquests vicecàrrecs
porten molts anys,
fent poca feina
i sent un engany.
Han fet de fer la pilota
un autèntic gran art.
Tenen molta paciència
per pescar l’oportunitat.
De portes cap a fora
se’ls va caient la careta,
deixant clar que el treball
val més que la boqueta.
No tenen cap ni mica d’intenció
per tornar a les seues comissions,
si ahí ningú se’ls traga
perquè ho hem de fer tothom?
Al port de la Junta Local
han arribat nous integrants.
Persones amb molta il·lusió
esperem ho facen el millor.
Gent que, com xiquets,
és la seua primera vegada.
Uns tenen molta influència,
altres fan la feina bruta callada.
Entre els nous que han arribat,
n’hi ha perfils un poc singulars;
no són la totalitat, és cert,
però no estan fets per a la local.
Uns amb càrrecs que pesen,
però sense cap destresa,
decideixen com si foren savis,
i només creen més pressa.
La resta fan bona feina
sobretot la que ningú vol.
A la fi acabaran cremats
i no se’ls reconeixerà molt.
Arribar a bon port amb els jurats
Al darrer Congrés Faller
alguns temes s’han tocat.
Sent el dels jurats de falla
del que més s’ha parlat.
Per a tothom el sistema
sempre ha estat el pitjor.
Menys quan es canvia
i de sobte és el millor.
Demanar jurats de fora
acaba sent insostenible.
Si a canvi hem de prestar-ne
i ningú ho vol fer possible.
L’argumentari en contra
és la reacció de la gent.
Si és així, l’actual sistema
no és el problema evident.
El canvi era necessari
i hem sigut molt valents.
Segurament encertem,
sinó ja ho corregirem.
Arribar a bon port amb els actes
Com si de refugiats
es tractaren.
Hi ha certs actes
que ajuda reclamen.
Aquesta nova executiva
molts canvis vol proposar:
alguns per necessitat,
altres per gust personal.
Les cavalcades al juliol
o el Mig Any en diumenge
són alguns dels canvis
que no ens convencen.
Amb les segones parts
directament volen acabar.
Sense premi econòmic
a la fi les han sentenciat.
Hi ha alguns actes
que estan tocats de mort;
segurament s’enfonsen
i no arriben a bon port.
Arribar a bon port amb les seccions
Al llarg de l’exercici anterior
els estatuts donaren per a molt.
Sent un altre dels canvis
l’actualització de les seccions.
Els barems anteriors
estaven prou desfasats.
Amb quatre duros
plantaves en especial.
Aquesta és una batalla
de ja fa molts anys.
Era inevitable tindre
unes seccions reals.
Malgrat tot, és molt difícil
acabar amb les mentides,
però amb estes decisions
segurament es minimitzen.
Tots els canvis proposats
sols tracten de fer el millor,
i si, a més, estan consensuats
finalment arribaran a bon port.
Arribar a bon port amb els presidents
L’assemblea de presidents
actual és un gran desastre,
i, en riu regirat, molta gent
vol ser l’ama de l’empastre.
Els que es fan dir veterans
són qui prenen la paraula.
Emmascarats en bon ambient
són al capdavant de la taula.
Pretenen imposar
les seues decisions.
Si no estàs amb ells,
no tindràs opcions.
Les assemblees i concursos
són el seu camp de batalla.
Quan van perdent el pols,
la premsa els salva la jugada.
Els dona igual el concurs,
ja siga a la falla o al futbet,
republicans i paperers,
sols generen mal ambient.
Arribar a bon port amb el President Nat
El nostre President Nat
aquest exercici s’ha lluït.
Per la seua agenda personal
a tothom ens ha fet patir.
Si no pot acudir a un acte
no passa absolutament res.
No és ni la primera vegada
ni l’última que ho ha fet.
Quan en assemblea es proposà,
la Junta Local va contestar:
“Com anem a fer un acte
sense el President Nat?”.
Aquest tipus de decisions
no són les més encertades,
sols fan que ens repensem
seguir atorgant-li el càrrec.
Els exercicis van passant
i les propostes enfonsades.
Aquests són els elements
a tenir present per l’alcalde.
José Luis Llorens