Detalls
Explicació del monument
Lema: Falles, un País de Meravelles
Artiste: Juane Cortell Dasca
Celia era una xiqueta enamorada de les Falles que des de ben menuda havia gaudit de la festa en la seua benvolguda falla Abú Masaifa. Celia va anar creixent, involucrant-se cada vegada més i més en el treball de la seua comissió i, poc després, va pas- sar a formar part de la Junta Local Fallera de Xàtiva, on durant molts anys va desenvolupar el càrrec de secretària, fins que l’any 2023 va arribar a ser la presidenta del col·lectiu faller de Xàtiva, on verdaderament va descobrir el disparat món de les Falles, al País de les Meravelles.
En aquest món va conèixer a la “Reina de Cors”, que li va prometre construir el millor Museu Faller de tota la Comunitat, el primer museu al “metavers”, el MUF, un museu que totes les ciutats envejarien i que tots els fallers voldrien tindre a les seues localitats. Però, un any després, les portes del museu segueixen tancades, unes reformes que avancen i paren, paren i avancen i el pitjor de tot, ha deixat a la Junta Local Fallera sense seu on reunir-se, ja que les reunions amb els presidents se celebren als casals de les comissions falleres. En lloc de donar solucions, l’única alternativa que ha ofert la Reina de Cors és un quartet on sols cap una taula i tres cadires al primer pis de la Casa de la Joventut.
Celia va conèixer també al “Barreter Boig”, dirigent de comissions falleres, que amb la seua bogeria era capaç d’exposar les situacions més insòlites, sense trellat, al programa d’actes, al calendari de les presentacions, als pressupostos… però, per suposat, quan s’allarga la reunió i es fa l’hora de sopar del dijous a qualsevol casal… la reunió pot finalitzar ràpidament i ja no importa res, sols que finalitze.
Continuant amb la seua aventura es va trobar amb “El Conill Blanc”, que li va recordar el món tan boig en el que estava vivint, un món ple d'actes on acudir, horaris, agendes, protocols, presidents, falleres majors, concursos, jurats, premis, reunions, premsa, persones que et qüestionen, i un llarg etcètera que simplement et dona la benvinguda al “Meravellós Món de les Falles”.
Als personatges d'aquest meravellós món, durant tot l'any els passen un infinit de desgavells que a poc a poc anirem coneixent.
“La Reina de Cors” és la màxima au- toritat dins d'aquest país, governadora de les Festes de Xàtiva, entre altres més coses. Amb els seus poders seductors, atrapa a tots els presidents i cap d'ell s'atreveix a dur-li la contra directament.
Deixa a totes les agrupacions sense la cessió de cadires per part de l'Ajuntament per a poder fer actes, com nomenaments, sopars, o festes de carrer, argumentant que no és feina de la “Brigada Municipal” descarregar i carregar-les, però tampoc ens deixa que eixa tasca la fem nosaltres, ni que paguem una taxa o un preu establert.
Es va inventar un fil musical per tota la Fira, perquè tota la sonorització de la Fira fora igual per a tots, però… quina casualitat!!! El tros del nostre xiringuito es queda sense altaveus.
Ens deixà un calendari de presentacions al Gran Teatre que van començar l'1 de novembre i van finalitzar el 27 de gener, no havent cap cap de setmana dedicat complet per presentacions.
En un tancat, trobem un ra- mat de borregos, on se’ls intenta explicar a l’inici de l’exercici tots els terminis per a presentar fitxes d’actes, participacions de concursos, nombre de participants en sopars o dinars… però per molt de recordatori que es donen, sempre arriba l’últim dia i no es presenten els documents pertinents.
Es demanen els contractes d’artistes i s’entreguen mal redactats o en un format incorrecte, s’allarga el termini per a que tots ho presenten bé… i no passa res.
Es demanen les fitxes per a les presentacions… hi ha falles que no les han presentat en el termini corresponent… doncs no participen.
No hi ha unanimitat en prendre decisions quan no es compleixen els terminis… però mai millor dit… mai ve el llop a menjar-se les ovelles… però un dia vindrà el llop i no hi haurà volta enrere.
En una partida d’escacs, els presidents deixen a la Comissió Permanent d’Estatuts en “Jaque Mate”, dient que l’assemblea de presidents pot decidir certes coses que realment haurien de passar per la Comissió Permanent. Un règim intern inexistent, per la qual cosa, no hi ha res establert per a resoldre conflictes o infraccions que no estan definides en cap lloc.
Mentrestant, un “exèrcit de soldats en forma de cartes” lluiten per la inclusió, la igualtat i la tolerància de totes i tots en la Festa de les Falles. Els fallers ja no sabem què fer per a poder fer front a tots els permisos i certificacions (amb el seu cost) que ens demanen cada vegada que sol·licitem a l’Ajuntament l’ús de la via pública per a fer qualsevol acte de les nostres comissions. Informes tècnics per a carpes, tarimes, plans d’evacuació, etc.
Els fallers no ens neguem a complir tots els requisits que ens demanen, però ens agradaria un poc de tolerància i sobretot, revisar el cost de totes les certificacions, ja que en la majoria dels casos, les activitats que s’organitzen són sense cap ànim de lucre.
A la fi, aquest meravellós món de les falles fa gaudir durant una setmana a tota la ciutat, omplint-la de color, alegria, art, música, i fent que tots els fallers i no fallers gaudisquen de la nostra festa, però durant tot l’any aquesta festa que tant estimem, a banda de diners, ens costa molts d’esforços i malts de caps.