Detalls
Explicació del monument
Lema: Este circ és un caos
Artistes: Què calor fa en falles (Venancio Cimas – Francis Guerrero)
Ús faré una introducció
de la crítica que llegireu.
I si al final us agrada
a l’autor contractareu.
Este circ és un caos,
i menut caos de falla.
Ací us contarem alguns càrrecs,
sense crear una baralla.
Tots sabem que és necessari,
tindre la comissió organitzada.
I com un bon empresari,
portar-la ben sincronitzada.
EL CAOS DE LA PRESIDÈNCIA.
Conta una rondalla
per allà el dos mil vint-i-quatre
que per fer una bona falla
no t’has de quedar al catre.
Entre la gent de la falla
existix certa germanor,
però són com qualsevol parella
en temes de l’amor.
La presidència em digueren d’agafar,
creien que era un bon càrrec,
igual em van estafar
fent-me este encàrrec.
Us conte la primera reunió
després d’agafar la presidència
i dic amb orgull i satisfacció,
ací comença la meua penitència.
Este xic no és sant de devoció
deien alguns en l’última fila,
però després de l’explicació,
de segur, es prendran una til·la.
Primer punt del dia
i sense més dilació,
la comissió ens envia a cagar
en dir de pujar de secció.
No creme’m els diners!,
cridava la resta,
l’únic que volem els fallers
és alcohol, xaranga i festa.
Parlant de l’artista
diguérem de continuar amb el mateix,
perquè és un xic honrat i s’ho mereix
i el tractaren de contrabandista.
Digueren alguns fallers
que a ells els desencantà,
que li pagàrem massa diners
pel monument que ens plantà.
Aplega el torn dels pressupostos
i sense tindre molt clar els costos
començàrem tots a parlar,
que açò era pagar i plorar
tot per culpa dels alts impostos.
Però que no ens falte la cassalla!
Deia la resta de la comissió,
a crits ens replicava la xicalla
amb gran preocupació.
Següent punt del dia
què fem a l’aniversari
diuen de soltar tots els diners
com si fórem un bon empresari.
Xe, que la comissió s’ho mereix
agafem bons apunts
i en lloc de pensar si menjar carn o peix,
anem a treballar tots junts.
I aplega el punt de precs i preguntes
mare meua quin guirigall!
A vorer si després van totes juntes
a l’hora d’agafar el fregall.
Que si a mi no em pareix bé,
que ací no tenim la raó,
que mal ho estic fent
semblant un faraó.
A toc de martell de jutge
i a les dotze i vint-i-cinc
finalitzem la reunió,
si ho sé, no vinc.
El meu pare faller de tota la vida
em donà un gran consell,
i quanta raó tenia l’home
un aplaudiment per a ell.
Per a dur una falla
has d’anar amb compte
i més tard que prompte
tu mira, riu i calla.
Que en el món d’una falla
per a beure, ballar i cantar
no cal freqüentar moltes aules,
millor recordar estes paraules
que ara us vaig a contar.
Com a bon faller
per amor a l’art treballaràs
i sense perdre l’esperança,
però has de tindre ben clar
que quan deixes el càrrec
vas a l’atur i sense quitança.
EL CAOS DE LA PRESENTACIÓ.
És el torn de la presentació
i se li complica als encarregats.
Hem de fer bona funció,
per a no ser quatre gats.
Ens toca el pont de desembre,
quines ganes de fer la mà.
És que no costa molt d’entendre,
que millor fer-la l’endemà.
A vorer a qui arreplegue’m,
deien Pau i Maria.
A vorer el que fem,
este acte se’ns complicaria.
Ara està de moda,
fer 50 minuts d’apropòsit.
La gent al principi està còmoda,
i no sembla un despropòsit.
Però açò és una bogeria,
cal tindre gran comissió.
Millor fer-la curteta
i no complicar-se la missió.
Ens passa el que ens esperàvem
que la meitat estava a Andorra.
Si no us ho deixem ben clar,
acabem traient la porra.
Cal dir que tingueren gran resposta
i la comissió estigué a l’altura.
Si no arriba a ser així,
l’encarregat de l’acte s’atura.
Una vegada solucionat,
el tema de la presentació,
ara ve l’altra part,
preparar la coordinació.
Formàrem grups de treball
i cadascun tenia una ministra.
Decoració, arbres i ball,
i com no, el de l’artista.
Que grandesa la d’Andreu,
fent del Senyor Tic Tac.
Assajant dos dies abans,
jo a este el mate, per l’amor de Déu.
Després de tindre el guió preparat,
i treballant els vint-i-quatre,
ara venia la millor part,
aclarir-nos amb el teatre.
A Xàtiva no sabem que passa al teatre,
o si les ordres venen des de dalt,
però cada volta que fem un acte,
ens emportem un sobresalt.
Cada vegada ens ho compliquen més
per a fer allí les presentacions.
No ens faciliten molt les coses,
donant-nos mil indicacions.
Una hora i mitja tenim el dia de l’assaig,
per a fer protocol i espectacle.
Corrent amunt i avall,
si ho assagem tot, serà un miracle.
Res a dir el dia de la presentació,
per deixar enllestit el plató.
Anem tots a toc de corneta,
semblant la mitja marató.
Aplega el dia i portes tot el muntatge,
quadre plàstic, vestuari i decoració.
I com si es tractara d’un entrepà,
et diuen que portes massa companatge.
Recorda que tot açò s’ha de desmuntar,
les indicacions t’has aprés?
No fa falta que m’ho tornes a recordar,
que al teatre no quedarà res.
I tot açò ho fem perquè és debades,
a canvi de dos col·laboracions.
Moltes vegades val la pena pagar-lo,
i no tindre tantes obligacions.
En definitiva, la comissió s’ho mereix,
i també la màxima representació.
I si bé no et pareix,
calla, i fes tu l’actuació.
EL CAOS DE LA RESTA.
Mare meua que quatre,
armem-nos de paciència.
Amb Ureña, Roca, Vidal i Pavia,
que estos porten la vicepresidència.
Mare meua que enviscades,
estan Marta, Marga i Noe.
Han de fer les cavalcades
amb l’ajuda d’Edgar Allan Poe.
I de la secretaria no direm res,
al càrrec Patri i Marta.
Ho tenen tot llest,
i a la perfecció l’acta.
I ací tenim,
a Rosa la tresorera,
que no se li escapa un cèntim,
junt amb Eli la lotera.
Menuda colla estudiantil,
la de Mabel i Maria.
Sota la diligència infantil,
millor que elles ningú ho faria.
Al senyor Lean Macian,
li han donat la recompensa.
I porta un disgust molt gran,
pensant que eixiria en la premsa.
Junt amb Vicent, ells s’encarreguen del casal,
portant molt bé el «localet».
Però la resta dels fallers els reneguen,
si els falta l’herberet.
El càrrec més rialler,
és el d’Isabel amb els estatuts.
Tragant-se un congrés faller,
amb esmenes dignes dels més astuts.
Cultura, fotografia,
i activitats diverses.
Ací tenim a la família Ferrando,
portant-les com empreses.
Marta i Aitana,
menudes són estes.
Les dos delegades,
de música i festes.
El millor dels càrrecs
és l’arxiver bibliotecari.
Que ben organitzat ho té Paco,
sense tindre becari.
En esports tenim als Ibañez,
coordinant-los com a bons germans.
Preparant a tots els equips,
de joves i veterans.
La ministra Casanova
està en jocs de saló.
Organitzant totes les partides,
sense cobrar ni un taló.
Lluís, el delegat de protocol,
és una màquina en esta delegació.
Està sempre a l’aguait,
perquè cada acte tinga emoció.
Després tenim a Gemma,
l’encarregada de les flors.
Ella és la que ens tria,
la millors de les olors.
Rafa i Ximo la plantà,
Isa i Mayte decoració.
A vorer si guanyem el premi,
i algú els posa la condecoració.
A Rafa i Imma,
els agrada massa la pólvora.
Quan tiren els petards,
t’has de posar a la vora.
D’encarregada de l’euro milió,
tenim a Maria Victòria.
A vorer si ens dona més sort
i este any cantem victòria.
A les quotes tenim a Paula,
açò és un garbell.
Preparar tots els ajustos,
sense votar-li el cervell.
Que no patisca ningú,
que quan acabe l’any,
us donarem a tots la nòmina,
que no semble estrany.
Però si us descomptem les retencions,
i alguns altres impostos,
ho deixarem per a l’any que ve,
quan tanquem els nous pressupostos.
EL CAOS DE LA DANA.
“Només el poble salva al poble”.
Em presente, soc Pau
artífex d’esta explicació,
i amb permís de la meua comissió
faré un punt i a part en estes paraules.
Aquesta hauria de ser una crítica fallera,
però el cor m’ho demana.
M’agradaria contar d’alguna manera
el caos viscut en la darrera Dana.
Sé que d’açò ja fa uns mesos,
però vull agrair en estos versos
el treball de tots els pobles,
que sent honrats i molt nobles
es van ajudar entre tots
en la merda que estaven immersos.
Deixaré a part els temes polítics
i tindre un poc de compassió,
dedicant-los tan sols unes paraules
a tots els dirigents sense sang,
que haurien d’haver-se alçat de la butaca
i vindre el primer dia a xafigar el fang.
A Pedro li queda gran el trage
i les botes d’aigua no les suporta,
es veu que li fan llagues
i per això aplega tard a Paiporta.
Poc et costava gastar el dit
per prémer el botó de l’ajuda,
i no deixar abandonats als pobles
en mans dels seus veïns i companys.
Però tranquil i no et preocupes
que ací ens ajudem els uns als altres
perquè som Valencians!
Al president del jupetí roig del S+EM
que pareix que se l’ha comprat de l’a-Mazón,
dir-te que et queda un poc estret
i que hauries d’haver polsat el botó
per enviar abans l’alerta,
i si no vols fer-li cas a l’AEMET
no dones pel sac i fes la maleta.
A vosaltres dos us diré
que menuda vergonya en Paiporta.
Deixar soles a Felip i Letícia
i sent els únics que donaren la cara,
perquè a vosaltres us donaren amb la vara
fent-vos estreta la porta.
No sé de qui va ser la idea
que vinguéreu tots junts,
en lloc de quedar-se a la vora
vau preferir encendre la metxa
en la ciutat de la pólvora.
I a tots aquells que us vau aprofitar
amb els vostres saquejos,
aprofitant-se de tots els cors partits,
dir-vos només dos coses,
sou una banda de fills de putes mal parits.
No vull que aquests versos sonen de broma
i els escric amb tot el respecte,
perquè amb tota la foscor que vam viure
i sent molt difícil d’entendre’s
podeu estar els dos tranquils,
que renaixerem de les cendres.
Podria fer un llarg llistat
de tots els que tirareu una maneta,
i tirant-li moltes pilotes
alguns sense fer-se la maleta
decidireu posar-se les botes.
A tots els veïns que vau ajudar
només tinc paraules d’admiració,
perquè amb tota la decisió
i sense esperar res a canvi
vau eixir als carrers amb les vostres mans,
i tirant de granera i pala
us ajudareu com a bons germans.
El vostre no té nom
que s’assabente tot el planeta,
que de fang, aigua i canya
deixareu València ben neta.
Això es diu tirar-li ous
i fer les coses quan toca,
perquè no té cap misteri
l’ajuda es dona quan es demana,
a veure si aprèn el ministeri.
I a la dita: «en Espanya cada u s’apanya»
no és del tot certa.
Estant tirats a una ciutat deserta
i portant l’ajuda en furgoneta,
fóreu tots guanyadors d’este partit
i sols puc pegar-vos un crit dient-vos,
visca la mare que us ha parit!
No m’agradaria acabar estos versos
sense recordar als que ja no esteu,
alguns amics de mil batalles
sent coneguts del món de les falles
i que baix l’aigua quedaren immersos.
Amics de quadrilla
em deixeu un gran buit,
sempre estareu al meu cor.
I de segur que allà on esteu
vull que sempre recordeu,
que en orgull, però amb por,
ací continuem en peu.
Pau Esplugues i Barberà