Detalls
Explicació del monument
Lema: Una de l’Oest
Artistes: Que calor fa en falles
ELS NOSTRES AMICS ARGEN I TINA VISITEN EL FAR WEST
En un racó perdut entre la pols dels records i la fantasia, Argen i Tina, dues ànimes intrèpides de l’art escènic, estan a punt de travessar un portal invisible al passat. Dempeus davant del seu improvisat escenari, es preparen per a un repte tan audaç com fascinant: reviure l’esperit de l’antic Far West i, amb una espurna d’imaginació i sàtira, tenyir-lo de festa i tradició valenciana.
Argen s’enfundarà unes botes gastades i el barret ample d’un texà; el seu revòlver no dispararà bales, sinó idees vibrants. La Tina, amb l’elegància i la força d’una guerrera apatxe, es cobrirà de colorstribals, portant ende la mirada la connexió ancestral amb la terra. Junts, es transformaran en narradors del temps, en ponts entre dos mons aparentment inconnexos.
Amb l’acer afilat de la sàtirai l’humor com a arma, Argen i Tina s’atreviran a analitzar els aspectes més pintorescos —i criticables— de la nostra societat actual, aquests desbarats que mereixen ser exposats i qüestionats. Mentre ens porten agafats de la mà per campaments, salons de festa, barberies, duels al carrer, calabossos amb saltejadors, diligències divertides i fogueres purificadores, no deixaran canya dreta.
La dansa del foc faller serà reinterpretada sota la llum tènue d’un campament del Far West, on les flames no només escalfen la nit, sinó també l’esperit festiu. Els traços de la pintura que decoren els ninots de les falles adquiriran un nou significat en les mans de Tina, que els convertirà en símbols de resistència i cultura nativa. Mentrestant, Argen, amb el seu parar de pioner, imaginarà com una escultura podria ser alhora un tòtem i un homenatge a la vida als ranxos.
I així, entre riallades, crítica afilada i xocs culturals, els dos actors convidaran el públic a preguntar-se com s’haurien viscut les Falles en un territori de fronteres salvatges, on les tradicions valencianes i les arrels indígenes es troben per crear un mosaic d’històries impossibles, però irresistibles.
BENVINGUTS AL RANXO DEL FAR WEST
En creuar les portes de la falla, ens rebrà Barberà, amb el seu inconfusible tabard verd, talismà de les falles d’especial. Passejant pel monument amb els braços a l’esquena. Faller de poques paraules però d’afilades i profundes sentències. Tants anys vigilant incansable, atent a tots els detalls. Sense dubte som hereus de valuoses recomanacions plenes d’experiència i saviesa que continuarem aplicant amb cura, ja que ens inspiren a seguir treballant amb el mateix esperit i dedicació. La seua essència estarà molt present en cada racó de la seua estimada falla i sens dubte ací el tenim, observant i oferint el seu suport infal·lible i discret.
Després, els visitants es trobaran immersos de ple en un autèntic escenari del Far West, tot iniciant així un viatge que els transportarà a una època carregada d’històries de valentia, supervivència i aventura. L’arribada a la nostra falla és més que una simple introducció visual; és una invitació a submergir-se en un món on la frontera entre la civilització i la natura salvatge era tan fràgil com els somnis dels pioners que la travessaven.
Les tanques de fusta, que delimiten l’espai, evoquen la senzillesa i la funcionalitat de les construccions de l’època, mentre que el duel entre dos vaquers reprodueix un dels moments més icònics del western: l’enfrontament a plena llum del dia, símbol de l’honor i la llei en un territori sense normes establertes. Aquest duel no és sols un espectacle, sinó una metàfora de la lluita constant per l’ordre i la justícia en un món desbordant d’incerteses i desafiaments.
A mesura que els ulls dels visitants s’eleven, es troben amb la resta de la falla al fons, amb el tòtem que s’alça majestuosament al centre de l’escena. No és només un element decoratiu, sinó un homenatge a la rica i profunda espiritualitat de les cultures indígenes, que han viscut en harmonia amb la natura durant segles. Al seu costat, una bella índia, elegant i poderosa, simbolitza la saviesa ancestral i la bellesa de les tradicions que han resistit el pas del temps.
Flanquejant el tòtem, un indi i un vaquer, no com a enemics, sinó com a representants de dues cultures que, tot i els conflictes i malentesos, comparteixen un mateix territori i un destí comú. Es tracta de reflectir no sols la tensió històrica entre aquests dos mons, sinó també la possibilitat d’una coexistència respectuosa i enriquidora.
En conjunt, l’entrada capta l’essència visual del Far West I planteja una reflexió profunda sobre els valors, les lluites i les esperances que van definir aquella època. Convida els visitants a endinsar-se en una experiència que els transportarà a un altre temps i els farà reflexionar sobre les històries humanes universals de resistència, adaptació i convivència.
El nostre benvolgut Pepe Barberà,
enguany no estarà a la plantà,
ell i el seu tabard verd
serà el primer any que se la perd.
Al mig de la plaça, un gran estrèpit,
Cerdà i Sanchis, duel de galls,
amb xiscles i crits, trauen els metalls.
El poble diu: Quin duel més decrèpit!
«No alimenta, però calfa el cos»,
vella sentència de Barberà,
qui sempre deia en la plantà:
«No dormiu sense gos».
Per manar al ranxo de la ciutat,
a Cerdà se li presenta molt de combat.
Per la dreta Sanchis fa la guerra,
i XU el desafia per l’esquerra.
Heus ací un home 26 anys president
que ens va definir la identitat.
Una persona que ha calat en la gent
pel seu carisma i personalitat.
A l’Ajuntament tots volen manar:
a l’esquerra li va bé haver pactat
i per la dreta protesten sense trellat.
Així difícil ho tenen per governar.
EL GRAN XAMAN FUMA EN PIPA
El gran xaman, imponent, amb la seua pipa sagrada entre les mans. La pipa és un símbol de pau, saviesa i connexió espiritual en moltes cultures indígenes de l’oest dels Estats Units. Els rituals amb la pipa es realitzen per marcar moments importants o per buscar l’equilibri i la comunió amb els esperits. Que serà més important que l’arribada de les Falles? Ja tenim la nostra falla plantada… Ja comencen les Falles.
Incloent aquesta figura volem també ressaltar el respecte cap a les tradicions espirituals dels indis, mostrant com la seua saviesa ancestral buscava l’harmonia no només entre les persones, sinó també amb la terra i els elements. Volem recordar la importància de la pau, la reflexió i la connexió espiritual, valors atemporals que transcendeixen les cultures i els temps.
LUCKY LUKE I ELS GERMANS DALTON
En aquesta escena, l’icònic Lucky Luke apareix enfrontant-se als famosos germans Dalton, uns dels bandits més coneguts de l’oest. Lucky Luke, amb la seua habilitat per disparar més ràpid que la seua ombra, simbolitza la justícia i la lluita contra el crim, mentre que els Dalton representen el desordre i la delinqüència. Aquesta con frontació clàssica ens recorda les històries de bandits i herois que van marcar l’imaginari col·lectiu de l’oest americà, on el bé i el mal sovint s’enfrontaven en duels èpics.
La presència de Lucky Luke en la falla és un homenatge a l’esperit aventurer i la defensa de la llei i l’ordre, mentre que els Dalton aporten un toc d’humor i picardia. Volem convidar a gaudir de l’aventura i la justícia, alhora que ens recorda que, malgrat les dificultats, sempre hi ha herois disposats a lluitar pel bé comú.
El xaman Roger feu un encanteri
per triar Cèlia com a presidenta.
Si fas les coses amb poc criteri,
tindràs a la gent descontenta.
Al far west de Xàtiva tenen conflicte,
tanquen els jutjats per un edicte.
«Se’n van a Alzira», diu el document,
i el poble protesta impotent.
Després del xou de l’elecció,
l’alcalde es rentà les mans.
Ja no tenia preocupació
i es fumà una pipa com els xamans.
Lucky Luke cavalca, sempre agosarat,
per atrapar els maltractadors fugitius.
Els Dalton, fugint, somriuen jolius,
saben que ara està més lluny el jutjat.
Entre el rosset, la morena i la rogeta
muntaren un paperot de votació.
Amb quatre vots guanyà la Gorreta,
portant-nos a tots a la frustració.
Xàtiva exigeix, «Açò no pot ser!»,
reclamen al saloon amb veu poderosa.
«Ens prenen la llei, la raó i la cosa,
el jutjat és nostre, no es pot cedir més!»
MÉS LENTS QUE ELS CARAGOLS
Aquesta escena retrata un típic poblat indi amb les seues cabanes, conegudes com a tipis, que eren habitatges mòbils i adaptats a la vida nòmada de moltes tribus. Les cabanes simbolitzen la vida senzilla i en harmonia amb la natura, pròpia dels pobles autòctons.
Els 19 caragols que apareixen en l’escena aporten un toc de fantasia i humor, representant la paciència i la lentitud amb què es vivia en aquell temps, en contrast amb la velocitat del món modern. Cada caragol és una xicotiua ànima que, malgrat la seua lentitud, avança amb determinació i constància, fent camí cap al futur.
També simbolitzen la perseverança i la resiliència dels indis enfront de les adversitats. Aquesta combinació d’elements ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre la vida en comunitat, la natura i el temps, i com les cultures ancestrals tenien molt a ensenyar-nos sobre la paciència i la convivència pacífica amb el medi ambient.
SALOON “EL VENTAROL ENFANGAT”
Ara ens transportem directament als típics salons del Far West, llocs de reunió i entreteniment on es mesclaven vaquers, viatgers i buscadors d’or. El piano, element central del saló, era el cor musical d’aquests espais, i el pianista, juntament amb la dona cantant, amenitzava les vetllades amb melodies que variaven des de cançons melancòliques fins a animades peces de ball.
Els salons eren també espais on es creaven històries i es vivien moments de camaraderia i rivalitat, essent testimonis muts de les aventures i tragèdies del Far West. El cambrer, sempre atent, completa l’escena oferint begudes i mantenint l’ambient festiu, simbolitzant l’hospitalitat i la vida social d’aquella època.
No volem representar sols la vida social i l’esbarjo de l’època, sinó també la cultura de diversió i companyonia que caracteritzava aquests llocs. Amb el saló volem que la falla celebre la música, la convivència i l’alegria de viure del Far West, recordant-nos la importància de la música i el bon humor en la vida quotidiana.
Amb la marxa del caragol
les falles de Xàtiva anirem al perol.
Si cadascuna va pel seu compte,
anirem a fer la mà prompte.
El Ventorro es deia el saloon
on estava el president Mazón.
Mentre València es negava,
ell es tocava la fava.
La professional de cultura festiva
acudeix només per a posar.
Es comporta com una diva,
sense el pressupost de falles apujar.
Mira que s’ha de tenir morro:
mentre l’Horta quedava inundada,
ell estava en El Ventorro
estacant-se una mariscada.
Cada falla en el seu tipi,
no els importa el col·lectiu.
Aviat prompte quedarà inactiu
el món faller del municipi.
Ni buscant-lo amb telescopi
el va trobar el CECOPI.
Deia el caradura
que no tenia cobertura.
EL XÈRIF I L’AJUDANT
El xèrif i el seu ajudant es presenten com les figures d’autoritat del poble, encarregats de mantenir l’ordre en un territori sovint marcat per la llei del més fort. El xèrif, amb el seu barret ample i estrella brillant, simbolitza la justícia i el poder legal enmig del caos del Far West, mentre que el seu ajudant representa la lleialtat i el suport necessari per complir aquesta difícil tasca.
Els dos personatges personifiquen el contrast entre la llei i el desordre, entre la civilització i la barbàrie, essent figures clau per a l’estabilitat del poble. Sovint, els xèrifs havien de fer front a situacions perilloses, des de duels fins a revoltes, sempre amb el risc constant de ser superats per les circumstàncies.
Volem també posar en relleu la importància del lideratge i la col·laboració per aconseguir l’estabilitat en una època plena de perills i desafiaments. Amb la presència d’aquests dos personatges també volem mostrar com, malgrat les dificultats, l’esperit de comunitat i la protecció col·lectiva sempre prevalen en el Far West.
LA CARRETA PEL PEDREGAL
Evoca l’esperit d’aventura i la cerca d’oportunitats que caracteritzava l’època del Far West. La carreta, tirada per un burro resistent, era un mitjà de transport essencial per als miners i altres colons que travessaven llargues distàncies a la recerca d’or i riqueses.
El miner, amb les seues eines i esperances, simbolitza la determinació i la lluita per un futur millor, representant també els sacrificis i esforços que feien molts per construir una nova vida en terres inhòspites.
Aquest viatge és una mostra de la perseverança humana davant les adversitats, amb el burro com a company fidel, carregant amb paciència els somnis i les desil·lusions dels homes. La imatge de la carreta en el camí també simbolitza el moviment constant cap endavant, l’esperança de trobar una vida millor i l’aventura que implicava endinsar-se en terrenys desconeguts.
També ens recorda la duresa i l’esperança de l’oest llunyà, on l’aventura i la perseverança eren claus per superar els desafiaments del territori i del temps. Potser les coses no han canviat tant, no?
El xèrif Collado la jubilació ajornà
i al seu lloc a Xàtiva tornà.
Li sembla poc el que queda de pensió
quan arribe la seua jubilació.
Entre Gorrita i la Iolanda,
que s’han quedat la Local,
fan les coses fatal
perquè són una banda.
Quan un micròfon li posen davant,
el xèrif Collado perd la xaveta.
A la ràdio i la tele ix tant,
que n’estem fins a la coroneta.
Així és fàcil trobar jurats
si amb 30 euros els tens pagats.
No queden diners per a notari,
tot sembla un desficaci arbitrari.
Collado no solta la poltrona,
per molt que diga el sindicat.
Fins i tot que ja té l’edat,
ell fa com que no se n’adona.
El barri Nord-Oest sol quedar primer
en qualsevol concurs faller.
Sense actes ben fetes se sospita
que això ho ha preparat Gorrita.
AIGUA PER A TOTS, A BORBOLLONS
El dipòsit d’aigua és un element imprescindible en qualsevol poble del Far West, on la supervivència depenia de l’accés a aquest recurs vital. Volem mostrar com el dipòsit, sovint situat en un lloc elevat, subministrava aigua a la comunitat, essent un punt central per a la vida diària dels seus habitants. Més enllà de la seua funció pràctica, el dipòsit simbolitza la importància de la col·laboració i l’organització comunitària per garantir la supervivència en un entorn sovint àrid i hostil.
La seua presència en la falla ens recorda com l’aigua era un tresor preuat, essencial per a la vida i el desenvolupament del poble. També volem convidar a reflexionar sobre la importància de la gestió sostenible dels recursos naturals i la necessitat de valorar i protegir l’aigua, un bé escàs que avui dia segueix sent fonamental per al nostre futur.
HISTÒRIES DE JOGUETS
No podíem deixar fora de la falla el nostre xèrif Woody, el carismàtic personatge de Toy Story, juntament amb altres joguets, creant un enllaç entre el món de la fantasia infantil i el Far West. Woody, com a líder i protector dels seus amics joguets, simbolitza la innocència, la lleialtat i el valor, qualitats que també es troben en els herois de l’oest.
La seua presència en la falla afegeix un toc d’encant i nostàlgia, recordant-nos com les històries de l’oest llunyà han inspirat generacions a través del joc i la imaginació. La cultura popular ha mantingut viu l’esperit d’aquella època, adaptant-lo per als més petits, i destaca la importància de la creativitat i l’aventura en el creixement i desenvolupament personal.
Els veïns del nucli antic
S’han acostumat al batle
L’aigua els arriba al melic,
Clamen: no fa res senyor alcalde!
Alguns veïns se sorprenen
i no saben perquè no els atenen.
Continua rebentant-los l’aixeta
i ja no troben els del partit violeta.
El nucli antic, deixat de la mà de Déu,
es troba en una situació greu.
No se salva la plaça de la Seu,
ni tampoc els voltants del museu.
Un dia farà crac el dipòsit
i el nucli antic serà Venècia.
Més d’un farà una peripècia
i no assumirà el despropòsit.
Com la relació de Toy Story
és la d’Amor i Roger.
Per a tots és ben notori
que es tracta d’un malvoler.
Com Buzz Ligthyear
vol Natxo a Roger.
Li repara qualsevol avaria,
darrere, fent d’escuder.
EL CEMENTERI
Amb el cementeri representem la part més fosca i solemne de la vida en el Far West, on els desafiaments, les disputes i les condicions dures sovint portaven a finals tràgics. Les tombes i creus simbolitzen les pèrdues i els sacrificis que formaven part de la història d’aquesta època, recordant-nos la fragilitat de la vida en un entorn tan hostil.
Aquest espai sagrat és també un lloc de record i homenatge, on es preserva la memòria dels que van viure i van lluitar en condicions extremes. Cada tomba conta una història, sovint marcada per la valentia, el sacrifici o la tragèdia, que ens connecta amb el passat i ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia existència.
També volem reflexionar sobre la memòria i el respecte per aquells que han viscut abans, marcant el cicle inevitable de la vida i la mort. D’aquesta manera, la falla no sols retrata les aventures i alegries, sinó també les dificultats i pèrdues que conformaven el dia a dia en l’oest llunyà… i en la vida. Així, honorem tant els moments de triomf com els de dolor, reconeixent que tots formen part d’un mateix viatge.
AMB LA FORÇA D’UN BOU
Al costat del duel, una carreta tirada per un bou furiós simbolitza el coratge dels pioners que s’enfrontaven a les adversitats del desert amb la seua voluntat de prosperar. El bou representa la naturalesa salvatge que els colonitzadors intentaven domesticar, mentre que la carreta, carregada de somnis, reflecteix un viatge cap a un futur incert però ple de possibilitats. Els ecos d’aquells temps ressonen en l’aire sec del desert, on cada pedra conta una història de sacrifici. La carreta avança lentament, girant al ritme dels anhels d’una societat que busca construir un nou horitzó.
El sol es pon darrere les muntanyes, tenyint el cel d’un taronja intens. A mesura que la nit s’acosta i les estrelles brillen, la carreta esdevé un símbol d’esperança: un recordatori que, malgrat els obstacles, sempre hi ha un camí cap endavant. En aquest moment màgic, es teixeix la història d’una nació en construcció: una història de valentia i desig de llibertat.
El comerç al nucli antic
Va morint de forma brutal.
Si vols comprar-te un abric,
ves al centre comercial.
Fires al carrer, un mercat de mentides,
on el top manta brilla amb falsedat,
el petit comerç, en la seua soledat,
mentre la ciutat es riu de les ferides.
La botiga tradicional
està en perill d’extinció.
S’està acabant l’atenció
que ofereix el comerç local.
Sempre ocupada està l’Albereda:
pots trobar sota la plataneda
la Fira Outlet o la d’Automoció,
la Pujada al Castell o la Mitjà Marató.
El cementeri representa el comerç
que a Xàtiva viu un temps advers,
ja que pateix de mala salut
i pràcticament ha desaparegut.
Per a declarar la nostra contrarietat
per la desaparició del petit comerç
en aquesta la nostra ciutat,
hem compost aquest vers.
BARBERIES DE GOM A GOM
La barberia era un dels centres neuràlgics de la vida social en l’oest llunyà, on els homes es reunien a banda de per tallar-se els cabells o afaitar-se, per xerrar i compartir les novetats.
Els diàlegs a la barberia solien ser animats, plens de rumors, històries d’aventures i notícies del poble. La barberia simbolitza la cura personal i l’atenció als detalls, elements fonamentals per mantenir una aparença digna fins i tot en les cir- cumstàncies més adverses.
La barberia era un lloc de trobada i convivència, on es teixien relacions i es mantenia l’esperit comunitari. La seua inclusió en la falla ressalta la importància dels petits rituals quotidians que mantenen la humanitat i la civilització, fins i tot en les condicions més dures.
ATRAPA-MALSONS
L’atrapa-somnis simbolitza el xaman o líder espiritual de les tribus índies, qui, a través de rituals i cerimònies, cercava la guia dels esperits per protegir la seua comunitat i mantenir l’harmonia amb la natura. La seua presència en la falla és un homenatge als costums i creences ancestrals dels pobles autòctons de l’oest dels Estats Units.
L’atrapa-somnis és clau per entendre com les tribus trobaven respostes i forces en el món espiritual davant les dificultats quotidianes.
Amb les seues danses i càntics, el xaman invocava les forces de la natura, demanant protecció i saviesa per al seu poble. Aquesta escena no sols ens transporta a l’espiritualitat profunda dels indis, sinó que també ens recorda la importància de la connexió amb la terra i els elements naturals, valors que sovint es perden en la modernitat. Així, l’atrapa-somnis esdevé un símbol de saviesa i equilibri, destacant la necessitat de respectar i aprendre de les cultures originàries.
Tanquen botigues, quina heretgia!
Fins i tot, Paco García.
La nova moda és bogeria:
si vols triomfar posa una barberia.
Una atrapa-somnis s’ha mercat
Marcos, el del Partit Popular.
Vol les claus de la ciutat
i a Roger Cerdà foragitar.
Botiga sí, botiga no
trobem una barberia.
I en cada cantó,
hi ha una perruqueria.
El somni de Maria Beltrán
és saber si amb ella comptaran
per a algun càrrec de l’Ajuntament,
de la Diputació o del Parlament.
Amb tants tallers, la moda és un joc,
la barba cuidada, el cabell ben tallat,
però el mercat de fruites s’ha oblidat,
i el sabor del pa, no trobes enlloc.
Pedro Aldabero, el del ferrocarril,
somnia que Roger es retira,
per prendre-li ell la cadira
i esdevenir primer edil.
per Jaume Noséqué