Detalls
Explicació del monument
La cosa nostra
Alegres o melancòlics,
l’Ajuntament és la nostra casa.
No com creuen alguns polítics,
que es pensen que és… la Cosa Nostra.
Policies, polítics, jurats,
Església i Junta Local Fallera.
Tots els llocs estan infectats,
poc o molt, per la màfia punyetera.
Reflex de la societat, amb diplomàcia
a la qual tots podem criticar.
On cal evitar la violència
i transmetre el bon parlar.
La política és la diana perfecta,
on els nostres laments apuntar.
La culpa de la nostra desgràcia,
contra qui sempre ens anem a queixar.
La màfia política balafia els diners nostres,
eixos que ens costen tant de guanyar.
En obres, ocurrències copioses
i per al seu propi benestar.
La política la fan les persones,
agrupades en partits.
Homes i dones
que no passen inadvertits.
I ací van uns exemples
de polítics i de partits.
Dels més pròxims a nosaltres,
amb moments seriosos i divertits…
Comencem per Xàtiva Unida,
els de la cara allargada;
els de la ment cenyida,
i la butxaca tancada.
Xàtiva Unida va rebutjar
un govern de coalició.
Va preferir al govern criticar,
des de la font del Lleó.
Per a criticar amb convicció,
i votar tot a la contra,
millor estar en l’oposició
que és… la Cosa Nostra.
I així Michael Corleone,
amb cara de restrenyiment,
diu: «A Roger el vot no li done,
per a res de l’Ajuntament.»
Però Michael no està bé,
per haver passat tota la legislatura
votant al costat del PP
i donant-li cobertura.
Ara Michael no es vol presentar;
ell sabrà els seus motius…
La butaca del poder vol deixar,
ara que encara en X.U. es veuen vius.
Amb Amor volen refundar el partit,
reflotar el vaixell i apanyar els danys.
Després de l’amargor que han repartit
durant aquests últims anys.
Amor és la guerrillera perfecta,
amb cara de no haver trencat mai un plat.
Però dispara amb metralleta
quan et mira de costat.
Fredo Corleone,
mà dreta de Michael.
Va afonar el Teatre
i ha acabat afonant-se ell.
Amb cara de pocs amics,
va governar en el Teatre,
fent un munt d’enemics,
entre els fallers, amb el seu tracte.
Per fer una política mesquina,
criticant-ho tot sense parar,
la gent els dóna l’esquena
enviant-los a pasturar.
En comptes d’anar tots a una veu
per a fer la ciutat prosperar,
a Roger van donant-li puntades de peu
per a fer-lo fracassar.
Aquesta banda va donant lliçons d’ètica,
com si un pal s’hagueren engolit,
mirant-se de manera altiva
el seu ego… i el seu melic.
Acuseu de política mesquina
la que fan els altres,
sense assabentar-vos que política mesquina,
és el que feu vosaltres.
Uns disparen amb metralleta
i altres toquen música ambiental a duo.
La banda del PSOE està de festa
al ritme de Roger i Xelo Angulo.
Són com els Intocables d’Eliot Ness
contra les màfies existents.
Sense donar treva ni accés
als contraris descontents.
Patint atacs felins
per retirar subvencions
i aguantant comentaris mesquins
de qui no aporta justificacions.
Suportant querelles criminals,
exagerades i immorals,
escudant-se en els animals,
buscant rèdits electorals.
Aguantant sentències adverses
de milions d’euros.
Pagant préstecs i factures endarrerides
que omplien els calaixos.
Ara Roger s’ha comprat
una bicicleta a bateria,
per a anar relaxat,
cada dia a l’alcaldia.
Obres que no comencen
i altres que molt lentes van.
Les eleccions s’acosten
i ningú sap els vots on aniran.
Alguns projectes s’estan retardant
per no pagar sobrecostos.
Els preus van pujant
i Natxo es menja les mans a mossos.
El CRAC de Raimon
serà un referent mundial.
Il·lustració per al món
que reforçarà la Xàtiva cultural.
Els jutjats, al consistori,
li porten molts maldecaps.
Es retarda el nou edifici
i li retallen notorietat.
El jutjat de violència de gènere
de Xàtiva se’l volen emportar.
Una crueltat o barbàrie
que no s’ha de consentir ni deixar passar.
Al nou ambulatori
li costa molt de volar, al pardal.
I l’oposició resa a diari
perquè no comence en període electoral.
El nou col·legi en marxa
i l’ampliació del pavelló Ballester també.
I l’oposició donant la llanda,
dient que Xàtiva no va bé.
L’aigua és un altre camp de batalla
per on els crítics volen nadar,
per a posar-se una medalla
sense haver-la de suar.
Amb mitges veritats i mentides,
als veïns tenen espantats,
fent-los comprar tots els dies
aigua dels supermercats.
La màfia de Ciutadans,
a Juan Giner s’ha carregat.
I ara amb el mort a les mans,
no sap on tirar-lo… ni per quin forat.
Ciutadans és una màfia
que no passa pel seu millor moment,
després d’haver tocat la glòria,
amb dos regidors a l’Ajuntament.
Han acabat,
per desaparéixer del consistori.
I sense la dimissionària i l’expulsat,
van camí… del cementeri.
Ciutadans no té solució
i camina amb la mirada perduda.
Van directe a la dissolució,
amb l’ànima decaiguda.
Juan Giner
volia ser l’Al Capone de la ciutat.
Però Charlot ha passat a ser
i qui Ciutadans ha afonat.
Maria B. Monroe,
amb l’ànima partida però pletòrica,
no sap si anar-se’n al PSOE
o oblidar-se de la política.
Els aires de la il·lusió
li venen de baix terra,
ajudant-la a prendre la decisió
de seguir o no donant guerra.
En el PP diuen que l’Ajuntament
és la Cosa Nostra, per casta.
I es troben molt malament,
per no poder manipular la nostra pasta.
De la màfia del PP
queden poques coses per dir.
Però són com els acudits de Lepe,
que de tant en tant, tornen a ressorgir.
Vénen amb nou candidat,
Marco Antonio, el Preparat,
que ja té el cul pelat
de tantes cadires en què s’ha assentat.
És de la màfia del Rus,
aquella que ens va arruïnar.
La que dels diners no en va fer bon ús
i ens va deixar a punt d’ofegar.
Vénen com a gossos i gats,
amb ungles esmolades i fines,
Disfressats de nous candidats,
volen menjar-nos com a sardines.
Estan cansats de la llei seca,
d’estar sense governar,
patint de la ressaca
després de tants anys de balafiar.
Cremadet, Mistela i Cassalla
han eixit a manifestar-se.
I des de la falla
no paren de queixar-se.
«Volem governar!»,
criden als quatre vents.
A l’Ajuntament volem tornar,
com a polítics solvents!
Prometen el que en vint anys no van fer
perquè la justícia els va parar.
I ara que l’economia està com ha de ser,
volen tornar a balafiar i malgastar.
Porten huit anys al purgatori,
sense comptar pessetes ni tocar un duro.
Esperant que s’acabe el vetlatori,
per a omplir-se butxaques fumant-se un puro.
Huit anys d’oposició,
i d’ells, quatre d’unió amb Xàtiva Unida.
Una estranya coalició
que a molts els ha deixat l’ànima partida.
Hi ha una màfia perillosa
que al consistori vol entrar.
És antiga i maliciosa
i amb moltes ganes d’actuar.
Sort que de moment són pocs,
però no ens podem confiar.
Atents amb la màfia de Vox,
que al passat ens volen tornar.
No els agrada la democràcia,
enyoren la dictadura de temps passats.
I no els fa gens de gràcia
això de tindre tantes llibertats.
Són com a gossos de presa
i veuen els contraris com a lladres.
Amb malícia i espanyolitat mal entesa,
volen el poder a bones o a males.
Com una màfia s’han comportat
amb els Júniors Atalaia de tota la vida.
Entre el capellà i l’abat,
se’ls ha indicat l’eixida.
Els han tirat sense contemplació
de la casa que diuen que és de tots.
Amb conscienciada premeditació
i quasi, quasi… a calbots.
La màfia dels tramussos
controla la parròquia del Carme.
I no deixen fer en ella solidaris usos
que al barri engrandeixen i agraden.
Sembrant la discòrdia
on hi havia cordialitat.
Fet per una minoria notòria
que separa l’Església de la societat.
Si Don Pascual alçara el cap
li cauria en redó.
Tot el seu llegat
el van tirant per l’albelló.
Un temple construït i fet
amb les aportacions veïnals,
que s’han quedat amb un pet,
sense dret a compartir locals.
L’Església, que sempre demana ajuda
als seus parroquians,
t’envia a fer la mà
quan ja no necessita les teues mans.
Això sí, l’abat de la Seu
s’ha posat un ascensor,
per a no pujar a peu
al pis superior.
Diu que fer exercici
pujant escalons
és un suplici
i està fins als collons.
Les queixes de l’abat
s’escolten a diari.
Se sent abandonat
per part del consistori.
Demana subvencions
per a obres de manteniment,
a totes les administracions,
inclòs l’Ajuntament.
És la boca que no para,
dia i nit sense descansar.
Quan no menja
només fa que, diners… demanar.
La màfia de la Junta Local Fallera
ara té Celia de padrina i presidenta,
que intentarà engrandir la festa,
donant-li una bona espenta.
Jesús González, amb decisió,
amb les seues pertinences se n’ha anat.
Carregat de maletes, d’il·lusió
i sense esperar a ser cremat.
A veure si la nova junta té a bé
fer florir la transparència dels emoluments
i, d’una vegada per sempre,
informar del cost real dels monuments.
També caldria perfeccionar
l’elecció dels jurats,
perquè a l’hora de puntuar
no estigueren condicionats.
Mortadelo i Filemón
ho farien millor que molts jurats.
Són persones de molt de món,
que no estan condicionats.
Cal fer més inversió
en aquesta festa tan arrelada,
que atraga gent a muntó
de tota la contornada.
Les Falles de Xàtiva,
necessiten un impuls de veritat.
Com el Nadal o la Fira,
que fan a la gent vindre en quantitat.
Fins ací l’explicació,
d’aquesta monumental falla.
Esperem donar distracció
a tot aquell que vinga a visitar-la.
José Ramón Cerdà (trellater)