Detalls
Explicació del monument
Lema: Batalla entre flors i plors
Artiste: Ferni LLopis Torres
Maleides siguen les guerres,
i maleits els qui les provoquen.
Negoci per als que venen armes,
sofriment per als qui les pateixen.
Aquest món és un cúmul,
de guerres contra la convivència.
Provocades per l’estímul,
de mandataris sense consciència.
Tant de bo totes les guerres,
foren amb projectils de flors.
I les metralladores,
provocaren somriures i no plors.
Una batalla al món, és referéncia,
per lluitar contra les amargures.
La batalla de flors de València,
que sols provoca somriures.
Les falleres van damunt,
de la carrossa de la festa.
Conformant un conjunt,
que a la ciutat conquista.
I ací veiem a les falleres,
en el més alt de la carrossa.
Repartint somriures,
i disparant clavells i alguna rosa.
Les gavines al descuit,
cabregen a la fallera.
1 amb l’idioma de Madrid,
volen robar-li la cistella.
La lluita de la llengua ve d’antic,
és una batalla recurrent.
Que utilitza el mal polític,
quan vol marejar l’ambient.
PP i VOX reobrin la guerra,
del valencià, sempre que poden.
Idioma que tiren per terra,
perqué parlar-ho no volen.
El poble parla d’una forma,
que les gavines no volen escoltar.
I estirant com si fora de goma,
a l’AVL, la volen eliminar.
VOX, parlant en castellà refinat,
el valencià diu defensar.
1 el PP, parlant el valencià mal parlat,
vulgaritzant-ho sel vol carregar.
I Vicente Mompó somriu,
des del llom de la Diputació.
La llengua és un additiu,
que serveix de munició.
El poble ho parla d’una forma.
Els de la capital, «ni fu, ni fa».
Segons qui governa,
parla d’un valencià.
EI PP tira de l’idioma,
quan no sap de què parlar.
I el poble frena la condemna,
que a l’AVL, vol fulminar.
I així la batalla floreix,
de tant en tant contra el valencià.
Quan el mal polític té por i pateix,
per si l’envien a fer la m.
Cada any en falles,
apareix la mateixa batalla.
Sí gastar-se les pessetes,
en més comboi o més falla.
Sembla que la festa pot descarrilar,
per tantes traves que li posen.
Els pagaments no paren de pujar,
i els monuments es ressenten.
Davant aquesta qüestió,
naix el dubte en la comissió.
Volem més monument o diversió?
Els fallers tenen la contestació.
El PP de Xàtiva ha defensat,
totes les retallades.
Comportant-se, Marcos «el Preparat»,
com un trident amb puntes esmolades.
Alguns conflictes bèl-lics,
comencen amb fortes retallades.
Que afecten els serveis públics,
que alguns, no volen debades.
Retallades contra les persones,
en tots els serveis a consciència.
| Marcos diu que no són retallades,
que és ordre i eficiència.
Segons el PP de Xàtiva,
passar de 15 a 7 professors,
no són retallades de manera activa,
són ajustos, de bons gestors.
EI PP no fa retallades.
Els bombers tanquen per vacacions.
Ho diuen sense vergonyes,
i els veins estem, fins als collons.
Menys mestres en educació,
etiquetant-ho de «xiringuito».
Per al PP és la solució,
que Marcos accepta, tancant el «pico».
Bombers i Sanitat,
funcionant amb els mínims efectius.
És amb el PP una realitat,
perquè ataquen lo públic, com a furtius.
L’Hospital de Xàtiva està ple de gent,
a punt de rebentar per tants usuaris.
Mentre l’Hospital d’Ontinyent,
només funciona com ambulatori.
Parcs de bombers tancats,
en ple estiu calorós.
Menys mestres contractats,
i la sanitat, en un estat vergonyós.
La mala gestió en sanitat,
a Ontinyent i Xàtiva ens uneix.
Un hospital nou, buit i acabat,
mentre l’altre sobreexplotat envelleix.
El Centre Cultural de Raimon i Annalisa,
sel vol carregar «el preparat».
La cultura els dona malícia,
perquè mai els ha importat.
EI CRAC serà referent,
en l’àmbit internacional.
I alguns amb curta ment,
se’l volen passar per l’engonal.
A l’alcalde de Badalona,
ha anat a veure Marcos el «Preparat».
A veure que consell li dona,
sobre la inseguretat a Xativa Ciutat.
Marcos diu que no n’hi ha un cap,
de Policia contra la inseguretat.
I és del PP el «preparat»,
que vol governar la ciutat…
La preocupació pels okupes,
ha arribat a la ciutat.
Però no et preocupes,
que Marcos, amb Albiol s’ha retratat.
Marcos Sanchis demana consell,
sobre okupes, a l’alcalde de Badalona.
Encara que Xativa no la governa ell,
a ell i a Eduardo, igual els dona.
Transitar per la ciutat,
sembla una carrera de cotxes bojos.
Els alterons que han posat,
trenquen baixos i gojos.
Xàtiva s’ha convertit,
en un gran paro d’atraccions.
On, amb cotxe, resulta divertit,
travessar els passos de peatons.
S’han construit,
més de 40 passos elevats.
Per on el cotxe acaba ferit,
amb els baixos desbaratats.
Els passos de zebra elevats,
han causat alguna sorpresa.
Si els cotxes passen accelerats,
al taller has d’anar de pressa.
Alguns cotxes amb primera i carraca,
han de pujar el pendent.
Com si pujaren pel carrer de l’Ardiaca,
i baixaren pel carrer barranc de repent.
Veins de Xàtiva previnguts,
un «buggy» s’han comprat.
Per a passar la lloma entretinguts,
i no acabar amb el cotxe trencat.
Les motos donen uns bots,
que passen per allí volant.
I alguns acaben donant rebots,
dins de l’ambulància ambulant.
Un circuit de motocròs ple de muntons,
semblen alguns carrers de Xàtiva.
On amb els passos elevats de peatons,
els vehicles juguen, de forma activa.
Aprofitant els passos elevats,
un ciclocròs es farà pel nucli urba.
I els ciclistes acollonats,
demanen un recorregut més humà.
Al temps, Xàtiva s’ha omplit,
de radars dissuasoris.
Que apliquen castic,
als conductors diabolics.
Es pacifica el trànsit,
a base de sancions
Per a no causar cap ferit,
entre els pacients peatons.
Peatonalitzar carrers,
és una difícil qüestió.
Sempre hi ha punyeters,
que critiquen la decisió.
Al cor del Raval i als seus carrers,
ara s’arriba caminant.
Per a poder fer passacarrers,
sense tant de cotxe circulant.
Un tranquil-litzant fet efectiu,
que el veinat ha agrait.
Que patien el trànsit abusiu,
de cotxes passant, com per un circuit.
El Casc antic s’ha omplit,
de càmeres per tot arreu.
Per a evitar la sanció del descuit,
és millor transitar a peu.
Com no volem molestar,
a cap veí els fallers.
La carpa voliem col-locar,
al Parc dels sariers.
ESCENA PAELLA PIXADA
La batalla de la paella,
és antiga com el dormir.
Tots parlen d’ella,
sense deixar-la de consumir.
Conill, pollastre i verdura,
cuinat amb familiaritat i harmonia.
És la millor paella i perdura,
si es menja en bona companyia.
Però la paella valenciana,
hi ha qui se la pren a rissa.
I amb aquesta moda vegana,
qualsevol dia, algú ens la pixa.
ESCENA AVENTADORA AMBULANT
El Corpus de Xàtiva va progressant,
i han afegit una nova escena.
La del ventall ambulant,
que refresca, de l’abat l’esquena.
Tradició o modernitat?
Aquest és el dilema amb interrogació.
Però, una dona ventant a l’abat,
sembla més, un model de submissió.
La processó del Corpus,
cada vegada té més escenes.
Desconec si abans estava en ús,
portar aventadora a les esquenes.
És veritat, que la calor era sufocant,
aquella vesprada de juny en qüestió.
Pero, més d’un dels qui estaven mirant,
va pensar que era una al-lucinació.
Dinar de germanor,
sense ombra i a ple sol.
Amb cada gota de suor,
podies llavar un llençol.
Amb ventalls i para-sols de platja,
es va fer el dinar de germanor.
Les paelles, sense foc ni llenya,
es van coure, amb el sol abrasador.
Rosasses a la cara,
amb malicia i plors.
El públic demanava ombra,
mentre patia les suors.
Volem ombra a la platja!!!
Xillaven fallers i falleres,
que suant la cassalla,
semblaven artillers i artilleres.
La cavalcada del ninot,
va acabar com el rosari de L’Aurora.
Tots mullats de peus a bigot,
i cabrejats amb l’organitzadora.
Queixes i laments,
producte de la frustració.
Un caòtic desemparament,
on havia de regnar la diversió.
Per lo vist, i per obligació,
les falles d’aniversaris han de triomfar.
Encara que cause decepció,
a qui tant s’ha esforçat per a guanyar.
Sembla que en la J.L.F.,
hi haja un reglament no escrit,
que diu: Si guanyes amb una falla,
el doblet està prohibit.
Al cap d’un any d’exercici,
d’afrontar problemes i pagaments,
la setmana fallera fa el seu inici,
que acabarà amb cansaments.
El descans del guerrer,
arriba després de la batalla.
Quan de tant de passejar el carrer,
acabes amuntonat com morralla.
Sense descansar, ni dormir,
després de llargs recorreguts,
el cos es comença a rendir,
entre dolors i ulls caiguts.
La nova Junta Local Fallera,
ha començat amb bon peu.
Amb il-luminació austera,
i taules apinyades per tot arreu.
El mig any faller es va celebrar,
quasi, quasi a les fosques.
Com si anaren a resar,
el rosari les mosques.
Semblava un mig any miner,
a les fosques i de dol.
O un vetlatori faller,
al Pavelló de Voleibol.
FINAL
La vida són quatre dies,
i algun d’ells ho passem malament.
Canviar penes per alegries,
assenta molt bonament.
Oblidem-nos de les baralles,
que només porten plors,
i fomentem l’alegria de les falles,
repartint-nos somriures i flors.
És el desig de falleres,
i fallers de la comissió.
Haver provocat somriures,
i que la falla els agrade un muntó.
Textos per José Ramón Cerdà (Trellater)