Detalls
Explicació del monument
Lema: Els balls del món en la Plaça del Raval
Artiste: Ferni LLopis Torres
Entre ritme i música, en la nit fallera, al Raval de Xàtiva, la crítica espera. Els ninots prenen vida, amb rialla i sàtira, i cada ball és un vers, un crit i una làpida. Els de l’Ajuntament dansen en promeses de fum, mentre el barri espera que arribe algun.
Que els polítics d’ací deixen de fer teatre, i escolten
la veu d’un Raval sense imatge.
Aquesta falla és un retrat sincer, del voltant, del
govern i de l’oposició, una crida a tothom.
Que tots agafen nota, ballen al compàs d’un poble
fart i, a més, amb un lògic descompàs.
Amb flamenc i balls al seu pas, els nostres polítics
fan com si res haguera passat.
Que el Raval s’encenga amb força i humor, i que
Xàtiva renasca, plena de valor.
La Gran Geisha del Japó
La geisha al mig del Raval plantada,
amb ventall i kimono, tota adornada.
Observa serena, amb calma i saviesa,
igual que el poble, que espera amb fermesa.
La estrella del ball promet amb somriure sincer,
però el canvi mai arriba i el poble no el veu clar.
«De tant esperar, ja em faré major!»
pensa la geisha, que balla al compàs de tothom.
Amor Amorós, en promeses tan fines,
diu que farà coses, però no ens convé
gastar els bitllets.
Però el barri ja espera, amb paciència infinita,
que arriben millores, i no sols una visita.
La geisha sospira mentre mira el Raval,
«Perquè tot va tan lent, serà potser el teu mal?»
El poble veu la calma d’aquesta ballarina, però
Xàtiva vol resultats i no l’eterna rutina.
I les fotos, sempre amb bona cara,
parlen de cultura, però ens deixen a un
costat de l’andana.
Balls Africans
Els balls africans,
amb força i poder,
al Raval omplin l’aire
de gust i saber.
A Xàtiva també hi ha diversitat,
però a la política
només hi ha rivalitat.
Marcos Sanchis i els seus amics
prometien canvis, amb gran exalt.
Però el barri continua igual o pitjor,
sense cap projecte, sols paraula
i poca raó.
El poble vol que aquest ball canvie
d’estil, i que els polítics actuen amb
mà dreta, no amb fil.
Però entre batalles internes
i falses promeses, el Raval
es queda amb els mateixos
problemes.
Flamenc
Un ball de flamenc, amb foc i passió,
igual que el poble, que espera acció.
Entre tacons i palmes, sona el crit,
«On està la cultura, que ja no fa ni un crit?»
Alfred Boluda ens parla de la Xàtiva oblidada,
diu que farà, però mai arriba la cara somniada.
El regidor diu que la cultura és important,
però de tantes promeses,
el vent se les emportà.
De promeses i anuncis, s’ompli la plaça, però
el barri es queda amb les mans a la butxaca.
Les notícies deien que tot aniria bé,
ara no trobem res, ni una foto ni un olé.
Entre l’oposició i el govern no hi ha
compassió, només es queden en baralles,
sense solució.
Des de l’oposició s’està al crit,
però, de promeses, també n’ha fet mil.
En aquest flamenc, ja ni el ventall balla, les
paraules del govern s’escapen i cap els agafa.
Dansa Hindú
Amb moviments de mans i vestits brillants,
la dansa hindú ens mostra colors cridaners i
constants.
A Xàtiva hi ha gent d’arreu del món,
però d’inclusió sols sentim el mateix to.
L’equip de govern parla amb emoció,
d’una Xàtiva Unida i d’integració.
Però els veïns veuen paraules i promeses, que
no es transformen en accions bones i fermes.
El poble vol veure un canvi real,
no més discursos que sonen tan irreals.
Roger Cerdà diu que som una ciutat oberta,
però, ai, que malament gestiona eixa ciutat
plena.
«Oh, Sr. Mazón con que nuevas llegan a la
ciudad?» Ni jutjats ni ajudes, és el que te votar
al Partit Popular.
Els immigrants busquen un lloc per créixer,
però amb tanta promesa, no poden veure la
meta.
Xàtiva mereix que la unió siga una acció, i no
sols una paraula en una cançó.
Dansa Russa
Amb fred de Rússia i ritme elegant,
dues xiquetes ballen, somriuen davant.
El futur del poble és com aquest vals,
esperant que els joves troben el seu lloc.
Lena Baraza parla d’oportunitats,
però els joves marxen, deixen ací la ciutat.
De promeses que mai arriben al lloc,
els joves s’esgoten, se’n van de sobte
i el JOC no entra en el seu compte.
Entre tant de discurs,
què queda per fer?
La joventut marxa,
no vol seguir així, tot per veure.
Els regidors lluiten per un lloc,
però no s’adonen que els joves
s’han anat, tot per por.
Els de sempre ens parlen
d’un futur brillant,
però la realitat és
una taca constant.
El més menuts marxen sense pensar-ho,
perquè en Xàtiva no hi ha oportunitat,
ni somniar-ho.
Don Quixot i Sancho Panza
Don Quixot i Sancho,
figures literàries,
com els polítics d’ací,
en les seues batalles.
Busquen molins en forma de vots,
però Xàtiva no vol més falsos
motors, ni urnes, ni propagandes
i ni lliçons.
Roger fa de Quixot
amb la seua llança,
prometent canvis
amb molta esperança.
I Amor, com un Sancho fidel,
l’acompanya en tot, però a vegades
se’n va del cel tallant carrers.
Lluitant per causes perdudes,
com sempre, els polítics corren en
una cursa que no endevinen.
Sort que ens queden
llibres com aquest.
Reformes, CRAC i Jutjats,
es quedaran a la posteritat.
Les promeses es trenquen,
i el barri sols vol l’atenció pertinent,
sols es demana un mirament
per la gent.
Cleopatra i Cèsar
Cleòpatra i Cèsar,
en gran majestat,
com els polítics
en la seua autoritat.
Governant amb carisma,
amb gran oratòria,
però a nosaltres només ens
queda la història.
María Beltrán,
com una reina de l’antic Egipte,
parla de canvis, però el poble
no en troba ni pagant-ne.
I el que us he dit abans,
com un Cèsar romà,
promet projectes que no
arriben (ni arribaran).
El poble no vol
més discursos d’or,
sinó accions concretes,
que obrin el cor.
Tots els discursos
no valen un gra,
sols queda esperar
el nou colp de realitat.
Esperem les promeses
polítiques, d’uns i altres,
ens sobra la paraula
i falten les ganes.
Antonieta i Napoleó
Antonieta i Napoleó,
parella de poder,
com els regidors
que volen tot entendre.
Prometen conquestes i glòria
per Xàtiva,
però el poble veu que tot
és una altra farsa.
El nostre alcalde,
com un Napoleó ambiciós,
promet un futur
en un to molt formós.
Però el poble espera amb
molta paciència, veure que les
paraules perden força i inèrcia.
Antonieta i Napoleó,
com l’emperador i la número dos,
també lluiten per la fama
i el poder, com si res.
L’estratègia com un dirigent
i la brutícia al Palasiet.
Fins on arriba el nivell.
Sense neteja i a l’espera,
se’ns amuntega la merda.
Seguim tots i totes a l’espera.
Però la realitat és
que Xàtiva és molt més,
i els veïns volen un futur
ple de fets.
Indis i Vaquers
Els indis i vaquers,
en batalla constant,
com el govern i l’oposició,
sempre tirant endavant.
Amb arcs, llances, i molta passió,
però sense pactar sense resolució.
El de VOX
com un vaquer amb pistola,
i els de govern amb la seua llança,
fan molta broma.
Viatgem a temps d’antany,
on una ideologia
embrutava el parany.
La ciutadania crida al recordar,
a una plaça de bous
els hem d’enviar!
No tenim ni tindrem,
uns diuen el govern,
altres l’Ajuntament,
però cap dels dos soluciona res.
És una constant,
que passen 4 anys
i el western haja començat.
Un ball que veiem en blanc i negre,
i no ens referim a la televisió,
els parlem dels de vestit amb mil
i una obsessions.
Moros i Cristians
Amb torxes i espases en mà,
els moros i cristians
planten la batalla ja.
Com el govern i l’oposició,
sempre en conflicte,
mentre el poble espera,
ja cansat de mite.
Roger Cerdà com a rei cristià,
i Marcos Sanchis
com moro valent en el pas.
Les discussions semblen festa,
però en realitat,
el poble ja no suporta
tanta falsedat.
Els ciutadans demanen
un govern ferm,
per a portar Xàtiva
fora d’aquest infern.
Totes les festes
tenen recolzament,
a nosaltres cada vegada
ens queda menys.
Si anem llevant coses sense saber,
sols ens quedarà la ruïna
i fixar-se en els altres.
Que moros i cristians troben la pau,
i que governen junts
pel bé del Raval i de les falles,
que cada vegada ens quedem més curts.
Desenllaç
Amb aquests balls,
el món es fa petit,
però Xàtiva vol deixar
d’estar en aquest hit.
Amb cada parella,
un missatge clar,
que els polítics actuen
i deixen de parlar!
Molts d’ells,
ja han perdut el pas,
solen ser atrotinats.
Els ciutadans demanen fets,
no fal·làcies,
i amb aquests versos
ací queda la gràcia de les falles.
Que el nostre monument
siga un toc d’atenció,
i que els que manen,
facen acció!