Detalls
Explicació del monument
Lema: Freak Show. El “show” ha de continuar, per a bé o per a mal
Artista: Ferni Llopis Torres
La vida és un espectacle mundial,
que mai saps com pot acabar.
On per a bé o per a mal,
el «show» ha de continuar.
La mestra de cerimònies,
ens avisa en començar.
Que no siguem agonies,
i gaudim sense parar.
L’espectacle és al circ de varietats,
que està ple d’il·lusions i al·lusions.
Que exposen realitats,
que esperen… solucions.
El bé i el mal estan representats,
per un àngel i un dimoni.
Que són els encarregats,
d’influenciar- nos a diari.
La mentida a vegades s’amaga,
darrere d’una bonica màscara.
Però, normalment a la llarga,
la bola esclafeix a la cara.
La màgia del PP ve emmascarada,
amb la mentida de nas allargat.
Per a ensenyar-nos la realitat manipulada,
amb enganys sense trellat.
Marcos es veu molt enfortit,
capaç d’agafar la lluna amb la dreta.
Secundat pel seu partit, volia guanyar,
passejant-se en furgoneta.
Amb mentides i barbaritats,
va fomentar la seua campanya.
Sense acudir a debats,
per falta de preparació i manya.
Però com un mico s’ha quedat,
a punt de tocar la lluna en persona.
El resultat va estar ajustat,
li va faltar… baixar de la furgona.
Marcos Sanchis el Preparat,
per no assistir a cap debat,
en l’oposició s’ha quedat,
trist… i descol·locat.
Però el show continua
per a bé o per a mal.
Soltant mentides una a una,
ja és tot un professional.
En la Junta Local Fallera,
catorze persones proposen.
Més l’alcalde i la regidora,
que són els que disposen.
Un rosari de càrrecs grandiloqüents,
aparentment excessiu.
Entre innecessaris i recurrents,
semblen un grup abusiu.
Celia volia una junta gegant,
encara que fora repetint càrrecs.
La grandària és important,
i et fa créixer… com els espàrrecs.
Vertader treball d’equilibristes,
el de la J.L.F. per a evitar cabrejos.
Nomenant dos delegades de festes
i un vicepresident quart de festejos.
Un vicepresident primer de protocol,
i una delegada de protocol.
Càrrecs repetits davall d’un llençol,
que semblen un descontrol.
Amb tants càrrecs duplicats,
no seria descabellat,
que acabaren barallats,
tirant-se pastissos al cap.
Però el show continua
per a bé o per a mal.
Amb càrrecs de poca vàlua,
per a acontentar algun carcamal.
Un de VOX ha aconseguit,
entrar al consistori de regidor.
Amb un programa antic,
i enyorant al dictador.
Els de VOX a Franco enyoren,
i això és una realitat.
Els agradaria i desitjaren,
que tornàrem al passat.
Els drets i les llibertats,
costen molt d’aconseguir.
I als dictadors declarats,
els costa poc d’abolir.
Com un robot despistat,
va Suárez per l’Ajuntament.
Entre sorprés i descol·locat,
no troba el seu acoblament.
Al consistori ningú el vol.
El govern no li fa cas i el PP li fuig.
I ell volant com un boriol,
sentint de tots el rebuig.
Acabar la plaça de bous en dos dies,
seria un bon punt d’unió.
Depenen de Vox les conselleries,
per a rematar el desastre en qüestió.
Però el show continua
per a bé o per a mal.
La legislatura encara està crua,
i l’ambient, fins ara… sembla formal.
Xàtiva Unida i el PSOE
El xiquet i la xiqueta,
al final han congeniat.
I al parc de la Glorieta,
junts ja s’han banyat.
Per fi ha arribat l’Amor,
entre Xàtiva Unida i el PSOE.
Després d’uns anys de cremor,
on no es podien ni veure.
No sé si Amor s’ha rogelizat
o Roger s’ha amorizat.
Però, amb les eleccions han recapacitat
i Amor i Roger… s’han aliat.
Amb el pacte de l’Almodí,
es va segellar la unió.
Començant un episodi,
esperem, de llarga duració.
La celebració va ser en la Glorieta,
al parc dels assortidors molls.
De fer-se amb l’aigua la punyeta,
a jugar els dos… entre els dolls.
La conjuntura els ha unit,
en coalició obligatòria hui en dia.
Perquè no tornara la nit,
amb el PP i VOX a l’alcaldia.
Serà interés o necessitat,
aquesta forçada coalició.
El show continua a la ciutat,
de moment amb bona relació.
Un somni de bojos,
seria veure a l’Olímpic en 1a divisió.
Sense números rojos
i el camp ple… per l’afició.
On hi haguera un Kempes,
com a superheroi de ficció.
Que marejara als defenses,
marcant gols de campió.
Amb un president que al club estimara,
i creara confiança i il·lusió.
Que a promocionar-se no vinguera,
ni a fer negoci amb l’especulació.
No volem un Peter Lim,
ni un president populista.
Que creen desànim
pel seu interés oportunista.
És un somni de ment ingènua,
o una il·lusió banal.
Mentre el show continua,
per a bé o per a mal.
En Autos Bojos ha derivat,
en Ral·li Humorístic per la ciutat.
Per a molestar menys al veïnat,
que d’eixe acte estava cansat.
Cotxes desficaciats,
pròpiament fabricats.
Per fallers pilotats,
deixats caure descontrolats.
Celia, la professora d’autoescola,
el circuit vol senyalitzar-lo.
Per a veure si aquest acte reviscola,
abans d’eliminar-lo.
Veurem si s’acaba arrelant,
com a acte rellevant de la localitat.
O, ho acaben eliminant,
quan algú… es trenque el cap.
Actes amb despeses per a comissions,
que no van molt sobrades d’ingressos.
Que porten números rojos, depressions,
i més teranyines en els calaixos.
Però el show continua
per a bé o per a mal.
Amb un acte que no suma,
en benefici del cadafal.
A Alfred Boluda el regidor,
l’han declarat no grat al Raval.
Per ser un polític prohibidor,
i no voler fallers… al Centre Cultural.
No tenen on assajar com cal,
els fallers i falleres del Raval.
Molesten al veïnat del casal,
i Alfred no els vol… al C. Cultural.
De nou el col·lectiu faller,
amb Alfred s’ha entropessat.
Com fa uns anys ja va fer
al teatre de la ciutat.
En el teatre va ser un rottweiler,
no volent fer gratis les presentacions.
I ara en el CCX, al col·lectiu faller,
no els deixa assajar les actuacions.
Les ballarines estan estressades,
entre els veïns i les autoritats.
I de ballar se’ls lleven les ganes,
per tantes dificultats.
És un robot humanoide
o un censor actualitzat?
Sembla un vers lliure o esteroide,
en una altra legislatura estancat.
El col·lectiu faller local
té el mateix dret a utilitzar el recinte,
que qualsevol associació cultural
que correctament ho sol·licite.
Però Alfred no deixa passar ni una,
és un prohibidor de manual.
I així el show continua,
per a bé o per a mal.
Les atraccions de fira,
semblen llombrígols caminant.
El preu s’estira,
i la volta es va acurtant.
Els xiquets volen pujar,
cada dia més vegades.
I els pares han de negociar,
perquè les voltes no són debades.
Dos voltes al dia són la mitjana,
que els pares volen imposar.
I les criatures de mala gana,
ho assumeixen amb gran pesar.
Difícil negociació,
entre pares i xiquets menuts.
Que sempre acaba amb desil·lusió,
pares enfadats i xiquets dolguts.
Sembla el dia de la marmota,
repetint el mateix ritual.
Però el show continua
per a bé o per a mal.
Fins ací la representació,
d’aquest espectacle de la ciutat,
que des d’aquesta comissió,
a forasters i xativins s’ha mostrat.
Però…
El show ha de continuar,
per a bé o per a mal.
El que d’ara en avant puga passar,
es contarà en el pròxim cadafal.
José Ramón Cerdà (trellater)