Detalls
Explicació del monument
Lema: Poseidó
Artiste: Alcides Galeano Arevalos
Diuen que el mar tot ho guarda, però el que no sabiem es que també sempre governen els mateixos de sempre.
Tenim a Poseído, rei del Mediterrani, vigilar el mar que ja no s’escarota per tempestes, sinò per hipoteques, impostos i promeses que baix la mar desaparegueren. El Déu del mar presumeix de poder, però fins ell mateix es veu amb l’aigua al coll entre plàstics, vessaments i marees de corrupció.
Al seu costat observem una sirena cantant melodies que ja no sedueixen a mariners perduts, sinò a ciutadans despistats. El seu cant promet paradisos submarins, tresors ocults i benestar etern, però quan un descobreix que les perles són de plàstics i els tresors estan buits, es té que encomanar a la Verge dels Desamparats.
Baix ells emergeix una medusa, transparent com els pressupostos, que tots diuen entendre però pocs saben per on cauen. Ja no pica per maldat sinò per costum, hisenda el seu nom, coentor el seu desenllaç.
Esta falla ens recorda que el mar no és sols aigua i espuma, sinò un espill de la societat. On uns pocs manen, altres distrauen i quan ens donem compte ja tenim el vaixell enfonsat. I ens dona a pensar, recolló el mar, en menut espill ens hem mirat.