Detalls
Explicació del monument
La música és el llenguatge dels sentiments
CADAFAL
Una ofrena per als déus grecs,
sempre faran el que els vinga en gana
demanant donatius i altres precs
a un poble que pareixia un drama.
Zeus, déu suprem del poder celestial,
llança rajos perquè està cabrejat,
de veure com el seu propi germà,
la sea supremacia furtà.
Ja veuen vostès que entre ells
no paren de fer-se mal
perquè tots miren per ells
tot i ser divinitats.
Posidó, déu dels rius i de la mar,
pacient i amb temperament inhumà,
espera veure al seu germà errar
i enviar l'exèrcit trident en mà.
I en tota aquesta acció,
es troba el poble davant,
veient amb devoció,
que gran és la funció,
que aquests déus s'han muntat.
ESCENA 1a
Ares tirant una mà està, perquê en
açò de la guerra és el déu encarregat
Ares, senyor de la guerra i les armes
presta tots els coneixements debades
a un Posidó que està envoltat de flames
degut a totes les seues errades.
Tota la vida sempre s'ha dit,
si no pots amb el teu enemic,
no hi ha opcions, a ell t'hauràs d'unir.
És sabut que en temes de la guerra,
no hi ha amics, guanyarà qui no perda.
Com passà a les eleccions
pilla algú amb el pas canviant,
perdent la gran ocasió,
degut a una mala acció,
i una lengua d'escurçó.
I mentre els partits polítics
a la gresca sempre estan
entre paraules i mítings
perden credibilitat.
I no paren de confondre,
ficció amb realitat
demostrant poc de trellat,
amb el que volen difondre
deixant-nos bocabadats.
ESCENA 2a
La deessa Atenea sempre impartint
justícia està, encara que el Palau
d'Alarcó xicotet s'ha quedat
Amb justícies com l'actual
que ja no para de créixer i créixer,
Atenea no tindria prou mans
demanant ajuda als avantpassats,
que li diuen que no les deu merèixer.
Si apliquem la legislació
com la del segle XXI,
caldrà caviar d'ubicació
però amb râpida actuació
sense deixar fora a ningú.
Atenea també prega als déus,
perquè li donen el que es mereix,
demana al poble que alce la veu,
per fer la seua feina com deu.
Impartir justícia no es gens agradable,
i més si el Iloc se'ls ha quedat tan menut,
fa ofrenes perquè seria més desitjable,
que el palau siguera gran i ben paregut.
ESCENA 3a
Aquest déu segur que a tots agradarà,
amb els cabells daurats i ben templat,
a la seua ciutat no para de triomfar
Roger va saber jugar les seues cartes,
tenint una oposició més que trencada,
i pegant-li a l'esquena varies palmades,
que per a altres paregueren punyalades,
va deixar a la resta bocabadada.
Diu que fou una campanya,
prou amena i molt tranquil-la,
no com altres donant canya,
amb algú fent-se una til•la,
vist el resultat que eixia.
Déu de la predicció i la bellesa,
en tema d'endevinació és concís:
“Quin actor té la meua careta,
tant per l'esquerra com per la dreta,
que ni és del PP ni Compromís?”
ESCENA 4a
El déu de la festa, si parlarem dels
grecs és Dionís, però com el nom
no ens apanya i ningú el coneix,
posarem Bacó déu romà que és més
conegut i ho mereix
Al jardins de l'Albereda s'instal-laren
pareixia que no feien res de mal.
Sabe que les apariencies enganyen
així ho mostra la plataforma veïnal,
amb la porqueria que han acumulat.
El poder de la comunicació,
és de sobra substancial i important,
s'ha de fer bona documentació,
de seguida tots pasen a l'acció,
d'haver vist el que allí estava passant.
Pareixia que ningú els fera la resta,
només una plataforma com aquesta,
que pensarem com tancar-los la finestra:
“no passeu per allí que el lloc t'infesta”.
Muntant una festa semblant a una guerra,
la plataforma es portà les mans al cap,
al veure com la deesa més gamberra
anava oblidant les deixalles al terra
i creant malhumor entre el veinat.
ESCENA 5a
Les sirenes no han sigut mai deesses,
però tenen el seu mite. Conten
que amb el seu poder als mariners
enlluernaven, de manera que els era
imposible tornar a veure als seus
éssers estimats
Les sirenes amb el seu cântic,
fascinaven als mariners,
així en un moment tan romàntic
la candor d'aquells éssers mítics
per a ells era tot un plaer.
Per a una Xàtiva comercial,
les sirenes tenen potestat,
demanant-li a tot el personal,
amb to segur i sentimental
que per favor els facen costat.
Una Xàtiva buida de tendes,
i ningú veu el que està ocorrent,
Ara el carrer Botigues pareix
un escenari trist i desert
d'una pel-lícula de vaquers.
Els amos de cada establiment
en allunyar-se són els primers.
“Com no pot veure l'ajuntament
que allò que està desapareixent
són les veus i la vida als carrers?”
Com una illeta el comerc local,
sol, i sense ningú que el defenga.
Ja fa temps que vegem el percal,
amb els negocis desamparats,
ja no podrem comprar en cap tenda.
ESCENA 6a
Igual que les sirenes, Hèrcules arriba
a ser un mite enfrontant-se per tot
arreu als perills que la resta de déus
li envien, com al nostre ajuntament
que ha de lluitar amb nòmines,
proveïdors, sentències, etc. en
aquesta legislatura que estem
Hèrcules Reig pot amb això i més,
encara que és tot un desgavell,
va fent front a tant de pagament,
per la d'empastres que altres han fet.
Ajustant pressupostos sempre està,
i es veu que aquest forat és massa gran,
entre préstecs i interessos estan,
i no troba la manera com cal,
de parar el maleit vendaval.
Aleshores creu ell que no podrà,
amb tanta despesa que no ha pagat,
tinguem un Roger al seu costat,
fent-li lloances sense parar,
i així ho tindrà tot ben controlat.