Detalls
Explicació del monument
Lema: Set pecats capitals
Artistes: Palacio i Serra
Escena 1
Observem un pallasso amb un flotador dalt d'un trampolí que vol tirar-se a la piscina, però veu que hi ha un cocodril esperant-lo.
Igual passa amb algunes persones que es presenten a les eleccions, de forma candida, que no saben que els es pera, pillant-los de sorpresa que hi haja gent, tipus cocodrils, amb al boca oberta i les dents ben afilades per pegar-los mossos quan no fan bona gestió.
Ací hi ha qui es presenta,
a les municipals eleccions,
sense tindre cap espenta,
contra cocodrils ni taurons.
Com un cocodril els espera,
per clavar-los afilades dents,
la crua realitat a qui es crega,
que la política és d'innocents.
Alguns fan el pallasso,
pujant a l'alt trampoli,
pegant-se de nassos,
quan es tiren des d'alli.
Qui es tira a la piscina,
del món de la política,
sol tindre la pell fina,
i no aguanta la crítica.
Hi ha prou gent aixi,
tothora es veu d'aixo,
les urnes posen ací
qui no sap fer ni la o.
Alguns es claven en política,
fent el pallasso i que riure,
no tenen consciència crítica,
sols volen del conte viure.
Sempre es troben boques,
ben obertes iesperant,
que en política t'equivoques,
per a anar-te espellant.
Per la seua habilitat
d’endolcir les nostres ments
és, en gran capacitat,
llenguatge dels sentiments.
El músic, amb sentiments,
pretén amb molt d’orgull
tocar com els angelets,
però al Betlem en falta un.
Escena 2
En aquesta part de la falla ve- gem un ninot representant un home camallarg d'uns tres me- tres d'altura.
Hem assimilat l'escena a aquells que es claven en política i volen estar sempre per damunt dels altres del partit, dirigint-los i adoptant les decisions importants men- trestant solament els deixen fer el paper del clac.
Alguns dels líders dels partits
es creuen alts i rellevants,
però per dins estan ben podrits
per molt que es facen els sants.
Ací, des de ben alt ha caigut
més d'un que era intocable,
quan els diners no ha sabut,
administrar ben responsable.
En la plataforma on et poses,
si no tens d'origen bona altura,
per molti molt que t'esforces
mai aconseguiràs ser un figura.
Flatositat hi ha a mansalva,
en qui es creu superior,
però després no té la talla
gestionant de mal en pitjor.
Hi ha qui té les cames llargues
com allargades tenen les mans,
quan els diners aliens amagues,
fent creure que són uns sants.
Escena 3
Vegem un domador de circ, davant d'un tigre i un os, intentant fer-se a m b ells per enca- minar-los a la seua voluntat.
Així mateix, sembla passa amb els il lumi- nats que intenten dur-nos als ciutadans i ciutadanes allà on els convé emprant bones paraules que no es correspon amb fets un cop han assolit l'objectiu.
Hui es considera bon polític
aquell que sense convicció
ni cap ni mica d'analisi critic
va i convenç a la població.
Són com domadors de circ,
duguen la gent cap al solc,
on ells trauen bon resquit
mentre els ballen el folk.
Doma bèsties grosses com flaques,
perquè cap d'elles il fan por al valent,
quan mira d'omplir-se les butxaques
amb els impostos que paga la gent.
Prompte començarà l'espectacle
no en la falla, si no fora d'ella,
arriben eleccions on el beuratge
l'ofereixen a l'home i la femella.
Escena 4
Ací l'artista ha posat un clown a m b disfressa d e cavall.
I per assimilar l'escena a alguna situació actual que vivim els ciutadans, pensem que alguns més que a dues potes van a quatre, semblant més a cavalls que a per- sones d'acord amb el seu comportament a l´hora de gestionar.
Són els clowns de prop d'aci,
que mentre ens fan somriure,
s'omplin al maxim el bossí,
no deixant cap butxaca lliure.
Amb una disfressa de cavall,
i ensenyant-nos totes les dents,
pavonaran més que un gall,
trobant-se la mar de contents.
Duen orelles de burro,
mostren la dentadura,
tenen el cap de suro,
i la cara molt dura.
Alguns caminen a quatre potes,
perqué no saben anar amb dues,
són com bebés que van a gates,
que ni amb els anys els madures.
Escena 5
L'artista n'ha muntat en aquesta part de la falla una carpa humanitzada.
Es munten recintes i carpes per a realitzar els mitings electorals, on criden a la gent perquè acudisca, però de normals solen presentar-se només els familiars i afiliats dels candidats, perqué la ciutadania es troba farta d'escoltar sempre el mateix basat en promeses que no sempre es transformen en realitats.
Dins d'aquesta carpa,
t'omplin d'il-lusions,
després d'una sarpa,
et foten els cigrons.
Passeu, passeu, ens diuen,
dipositeu-nos els vostres vots,
però per dins se somriuen
tractant-nos com uns ninots.
Les carpes electorals
semblen lones de circ,
allí la fantasia és tal,
que ple de rubor estic.
Hi ha qui s'apropa a la gent,
amb la intenció disfressada,
busquen, fent-se l'innocent,
tindre la vida solucionada.
Aci dins molta fantasia,
reixen al ciutadà,
és l'espectacle del dia,
que a algú convencerà.
Escena 6
En aquesta part de la falla vegem un pallasso que du tres globus en la mà.
Signifiquem metafòricament les pallassades que ens fan alguns personatges, oferint-nos aire envasat dins de colorits globus que enlluernen a ximple vista, però estan fofos i sense contingut de cap classe.
Nhi ha que són volatils,
fregant prop de l'abús,
però a més d'un datil,
li explotarà com l'obús.
Van entretenint-nos
amb globus de colors,
per a després fer-nos,
tota una vall de plors.
Són moltes les pallassades,
que hàgem d'aguantar,
sent infinites les vegades,
que ens solen defraudar.
Amb globus grans i menuts,
de colors variats i diversos,
tenen als veïns entretinguts,
i ells al seu rotllo immersos.
Encara que ací semblen sols tres,
els que més bufen i més s'eleven,
en la realitat en són molts més,
a qui els pressupostos mantenen.
Escena 7
En aquesta base de la falla apareix, damunt d'una peanya, per tal de trobar-se més alta, el ninot d'una dona contorsionista, fent el seu numeret de circ.
Aixi igualment fan el seu paper els que ens munten l'espectacle per entretindre'ns amb les seues capacitats de convicció i de parola.
Els contorsionistes són persones,
que fan del cos allò que volen,
com els politics pocavergonyes,
quan amb el poble també solen.
Puja la peanya ben a gust,
per a sentir-se superior,
vacunat contra el disgust,
no té vergonya ni pudor.
Les dones i contorsionistes,
es mantenen en el poder,
sent grans malabaristes,
en tot allò de fer i desfer.
Igual són home que dona,
perquè de tot sol haver,
pocs fan una tasca bona,
més aviat agiten el galliner.
Escena 8
Ací vegem un pallasso muntat a una bicicleta d'una sola roda, fent malabarismes per mantindre l'equilibri.
Igualment, passa en més d'una persona que ens fa el pallasso per tal de distraure'ns l'atenció i anar fent les seues malifetes en el món de la politica, la societat, els negocis, la religió…
Sovint, l'equilibri dominen,
mantenint-se allí damunt,
però si de sobte desafinen,
de nassos aterren, al punt.
Engreixant bé la roda,
van alguns lestos pel món,
s'adapten així a la moda
per molt fariseus que són.
Un pallasso amb bicicleta,
era cosa gens freqüent,
ara, pujats a la rodeta,
te'n trobes més de cent.
Hi ha qui pega voltes,
per marejar la perdiu,
donant tantes revoltes,
a les nostres costes viu.
Rodant d'aci cap ala,
van algunes persones,
però de forment ni un gra,
en no tindre idees bones.
Escena 9
Un ninot representant un titellaire amb dues figures a les mans
Metafòricament mostra l'artista aquells llestos que dominen la situació, dirigint a la seua convinença la voluntat de les persones, com si es tractara de borreguets.
Al'exposició del ninot,
enviem aquesta peça,
ens endurem un calbot,
o el premi que interessa.
Segons d'on bufa l'aire,
es controla la situació,
com fa aquest titellaire,
vegem cada dia a muntó.
Manegen com un titella,
tot allò que els interessa,
per omplir-se la cistella,
corregent ide pressa.
D'uns fils ben suspesos,
ens trobem molts ciutadans,
quan van als seus interessos,
que controlen a dues mans.
Si convé anar a la dreta,
cap allà ben directe que va,
però si aquesta no és la meta,
sense cap empatx es desfà.
Grans són les pallassades,
quan comença l'espectacle,
de tantes i tantes burrades
no ens salva ni un miracle.
Contrarremat
Un gran pallasso en la falla i un clown amb un violoncel.
Ens toquen la música que els convé, quan comence l'espectacle electoral. Oirem notes fines i altres que ens danyaran l'oïda perquè en una campanya electoral tot val per tal de tombar al contrari. Al temps.
Grans són les pallassades,
quan comença l'espectacle,
de tantes i tantes burrades
no ens salva ni un miracle.
Els ens toquen el violó,
sempre, a totes hores,
pots tindre tota al raó,
però aci sempre plores.
Més de tres metres d'alçada
té aquest ninot de la falla,
figura que ací està posada,
per representar la morralla.
De ximpleries i pallassades,
avui se'n veuen a manta,
quan passen a animalades,
ací ja la gent s'espanta.
Josep Sanchis Martínez febrer, 2023