Detalls
Explicació del monument
Lema: Bruixa Curruixa
Artiste: Germans Martínez Velló
Al castell de Xàtiva, sota un cel ple d’estrelles que fa segles que ho veuen tot, una jove bruixa intenta llegir el futur. No mira el mòbil ni l’horòscop del diari: ella observa els astres, perquè sap que el destí es cuina a foc lent… i amb molta paciència.
A la mà porta un ciri encés, símbol de la llum de la ciutat, del seny i del futur. Però no està sola. Uns fantasmes molt ben vestits —corbata, vestit i somriure inclòs— s’acosten per apagar-li la flama. No són esperits antics: són els de sempre, els que prometen estreles però deixen la ciutat a les fosques.
Els fantasmes bufen amb elegància, convençuts que el futur es pot apagar amb quatre gestos i molta façana. La bruixa, però, coneix els cicles del cel: sap que tot passa, tot torna, i que les nits fosques també s’acaben cremant.
Esta falla recorda que el futur no el decideixen els astres ni els fantasmes mudats, sinó qui és capaç de protegir la llum. Perquè a Xàtiva, encara que la vulguen apagar, la flama sempre torna a encendre’s.
Al castell de Xàtiva,
la nit cau a poc a poc,
els segles miren en silenci
com batega encara el foc.
Sota un cel ple d’estreles
que ho han vist tot passar,
una bruixa ben jove
vol el demà desxifrar.
No busca mòbils ni cartes,
ni promeses d’un instant,
llegeix els astres amb calma
perquè el futur va cuinant.
Però al seu cap fan remor
tres fantasmes ben formats:
Roger, Marcos i Amor
van sempre ben mudats.
Prometen rumbs diferents,
discursos plens d’il·lusió,
però bufen tots tres al ciri
amb gest fi i decisió.
Volen apagar la flama,
siga ciutat o siga falla,
mentre discuteixen el vent
i el foc tremola a la ratlla.
Roger porta la batuta
amb equip i responsabilitat.
Però el temps passa i s’acumulen
obres a mitges per la ciutat.
Subvencions que es perden pel camí,
terminis que mai arriben,
i projectes anunciats
que s’encallen i no caminen.
Bixquert mira des de lluny,
oblidat, sec i silenciat,
mentre la flama del ciri
aguanta… quasi s’ha apagat.
GENERAL
El tema del monument d’aquest any és la incertesa del futur. Parla d’allò que no sabem què passarà. Parla de les coses desconegudes que ens esperen. Al centre de la falla veiem una bruixa. La bruixa intenta saber què passarà en el futur. Ella no mira el mòbil.
Tampoc l’horòscop de les revistes. La bruixa mira les estreles, perquè creu que li diran el que vol saber.
La bruixa porta en la mà un ciri encès. El ciri representa la llum de la ciutat de Xàtiva. També representa el sentit comú i el futur.
La bruixa no està sola. Prop d’ella hi ha uns fantasmes ben vestits. Els fantasmes volen apagar el seu ciri. No són desconeguts. Són els de sempre. Són els que prometen coses, però volen deixar la ciutat a fosques. Els fantasmes bufen el ciri perquè pensen que poden apagar-lo fàcilment. Però la bruixa el protegeix.
No deixa que els fantasmes l’apaguen. Com la ciutat de Xàtiva, la bruixa resisteix. Encara que la vuiguen apagar o fer-li mal, la ciutat sempre resisteix.
1. El diable del tarot, prediu futurs de calbot
El dimoni tira les cartes
i riu amb aire despreocupat:
a Xàtiva el futur sempre porta
una obra a mig plantar.
Mira el centre de Raimon,
promés, anunciat i esperat,
any rere any passa el temps
i segueix sense començar.
Quaranta-dos passos elevats,
fets de pressa, mal pensats.
Després tornats a refer
per no haver-los fet com cal.
L’ajuntament, rehabilitat?
Millor deixar-ho aparcat:
diuen que és massa complicat
i el projecte s’ha evaporat.
Que si allò del centre de dia,
o la reforma de La Costera,
el Pla de la Mesquita no espavila,
i reformar l’Attilio, espera.
El dimoni guarda les cartes
per no poder predir el futur,
amb tantes promeses incertes
i un discurs completament nul.
2. El perill que afecta a Bixquert, té un futur incert?
Diuen que el monstre Frankenstein
ha tornat a caminar,
pels camins foscos de Bixquert
quan la nit ho tapa tot ja.
Portes forçades, cases obertes,
robatoris a tota hora,
entra de nit, entra de dia
i el veïnat amb por fins migdia.
Este Frankenstein no és de conte,
ni novel·la ni ficció,
és qui furta, qui fa maldats
i campa lliure per la població.
Al seu costat hi ha una xiqueta
que no deixa de mirar,
són els veïns i les veïnes
que ja no saben què fer ni on anar.
Anuncien drons i vigilància
amb alguna ronda policial,
estos lladres continuen
com si tot els fora igual.
ESCENA 1
A Xàtiva, ciutat de castells i festes, volem saber què passarà enguany. Per això consultem el tarot. La carta que ha eixit és molt clara: la carta del diable. El Diable riu amb mala intenció Parla de fer-se selfies al Bellveret. També parla del cafè i dels gelats. Són coses que ens buiden la butxaca.
Segons aquest tarot de la ciutat, el futur no pinta bé. Hi haurà obres que duren massa temps. Hi haurà polítics que prometen i no compleixen. I també hi haurà algun regidor, que encara no sap llegir bé els pressupostos.
ESCENA 2
Quin futur te la zona de Bixquert?
Tot el món coneix la història de Frankenstein. Però, per si no la coneixes, la contem una altra vegada. Víctor Frankenstein era un científic que va crear una criatura durant un experiment. La va fer amb parts de cossos de persones mortes. Després de crear-la, la va abandonar i això va provocar que es psara molt trist i es sentirà abandonat i per això la criatura va voler venjar-se. Ara, el monstre ha desaparegut.
Però sembla que l’han vist per la zona de Bixquert. El monstre espanta el veïnat.
Entra a la urbanització durant la nit. Busca coses i busca per les cases. Això crea por i inseguretat entre els veïns i les veïnes. Els veïns i les veïnes estan molt preocupats. Es queixen d’aquesta situació d’inseguretat. Tenen por que no es puga solucionar prompte, el monstre s’amaga no el veu ni la policia.
3. Experiment extrem, amb el futur del fem
Ja és una bruixa veterana,
amb ofici acumulat,
Maria porta les Falles…
i el fem de la ciutat.
Davant del perol la pillem,
amb recepta improvisada,
vol fer màgia amb el fem
mentre la festa va carregada.
Illes de fem mal pensades,
contenidors deixats al costat,
amb disseny vell i gens nou
que embruten la ciutat.
El futur del fem que anuncien
fa olor de temps passat,
mirar arrere com a solució
no és avançar, és sols gastar.
La bruixa prova i mareja,
però el perol ja ha parlat:
quan uses fórmules velles
el resultat ix caducat.
I com sempre passa ací,
la solució ja s’ha aplicat:
més fem, menys ordre
i els impostos… ben pujats.
4. L’oci del Mercat… un futur cagat i pixat!
A la nit o a l’hora de la siesta
al Mercat torna el convidat.
És el fantasma de la festa
que, com cada cap de setmana, ha tornat.
Pels carrers, plens de bars i foscor,
s’ajunta gent sense trellat,
amb crits, música i massa alcohol…
i el civisme queda aparcat.
Pixarrades a cada racó,
botelles, fem i malestar,
aglomeracions sense mesura
i el veïnat no pot descansar.
La festa va descontrolada,
crida fort i sense fre,
molesta molt més del compte
i el respecte ja no hi és.
Ajuntament i empresaris
busquen remei improvisat:
lavabos fora, més policies
i sancions a grapats.
El problema no és la festa,
ni el pub ni l’horari allargat:
és la falta d’educació
que al Mercat ho ha desbordat.
ESCENA 3
Experiment extrem amb el fem
A aquesta bruixa li han encomanat la gestió del fem de la ciutat. És un experiment, que de moment ha fracassat. Ara hi ha més contenidors. Els contenidors són més grans.
Però empitjoren la imatge de la ciutat. Hi ha fem per totes parts. Els contenidors semblen deixats caure.
Tenen un disseny antic. No són nous ni moderns. El futur del fem mira cap al passat. Aquesta sembla la solució. Però la solució empitjora la ciutat. La recepta màgica no ha funcionat. S’han utilitzat ingredients d’altres temps.
ESCENA 4
L’oci del mercat un mal futur
En pubs i discoteques, el comportament de la gent sol ser dolent. Beure molt d’alcohol provoca molts problemes. També el consum d’altres substàncies. Aquest consum crea situacions d’incivisme (falta d’un bon comportament dels ciutadans). Falten al respecte i tenen poca educació.
Algunes persones es descontrolen i criden massa. Orinen al carrer i ho fan davant dels veïns. L’Ajuntament i els empresaris busquen solucions i remeis, però el problema principal és l’educació.
5. Laboratori d’experiments de la Junta Local Fallera, amb un carnisser amb solera!
És Paco el president,
nou al càrrec i ben llançat,
abans tallava a la carnisseria
i ara talla actes… sense trellat.
S’ha posat bata de savi boig,
científic poc calibrat,
mescla idees i ocurrències
sense rumb ni resultat.
Té un equip quasi tot nou,
amb criteri desordenat,
cadascú va per la seua banda
i l’experiment ix descontrolat.
Volen canviar tots els actes:
antics, recents o acabats,
els que porten anys al calendari
i els que encara no han quallat.
Tot es revisa i es mareja,
sense criteri ni pacte clar,
cada setmana una idea nova
i cap projecte consolidat.
El mig any faller es plantà,
sense llum ni ordre pautat,
molta festa improvisada
i cap criteri ben pensat.
I el futbet fou el colp final,
sense autoritat ni mandat,
tot se’n va anar de les mans…
i ja ha quedat cancel·lat.
El calendari va ballant,
sempre amb dates «per concretar»,
canvis d’horari a última hora
i l’estatut mirat de costat.
Paco, para i reflexiona,
abans de tornar-ho a provar,
que la festa no és un joc
ni Xàtiva un laboratori improvisat.
ESCENA 5
Laboratori d’experiments de la Junta Local Fallera amb un president carnisser amb experiència
En una carnisseria abandonada hi ha un laboratori.
Allí treballa un científic boig. Fa experiments que no sempre ixen bé. El científic busca noves idees per a les Falles de Xàtiva. Vol crear nous actes i canviar recorreguts. Vol modificar els llocs de celebració.
Tot és un gran experiment. El científic vol un futur millor per a les Falles. Però necessita trobar la fórmula correcta.
Treballa amb els seus ajudants, però no sempre es posen d’acord. El científic sembla molt desordenat.
Fa moltes coses al mateix temps. No sabem si algun experiment eixirà bé. Al laboratori hi ha coses estranyes. Hi ha expresidents dins de pots amb formol. També hi ha provetes amb nous actes. Ara només queda esperar per vore què passa amb el futur de les Falles de Xàtiva.
Tot depén de Paco, el científic boig.
6. Al cementeri de la festa, el futur no espera
Al cementeri de la festa
seu el protocol oblidat,
actes sense ordre ni norma
i cap criteri respectat.
Una junta poc igualitària,
amb el poder ben repartit,
sempre manen els de sempre
i la resta, al fons del llit.
I segons m’han assegurat,
arriben tard a tots els actes.
El seu fort no és la puntualitat,
troben excuses barates.
Contracten càterings de fora,
ben lluny del poble estimat,
però després alcen la bandera
de ser «socials» i de proximitat.
S’inventen actes nous, de sobte,
sense pensar si han quallat,
i eliminen tradicions velles
per després dir que s’han equivocat.
Canvien rutes i recorreguts,
segons els ve millor el traçat,
i a alguna falla li diuen
que enguany millor no han d’anar.
Entre tombes queda escrit
el balanç final i clar:
massa improvisació al comandament
i la festa… en estat reservat.
Final
I ací acaba l’explicació,
de la falla que hem plantat,
un mirall del nostre poble
amb el present ben retratat.
Cal més seny i menys fum,
menys paraula i més fet clar,
menys improvisar la festa
i més respecte pel que s’ha creat.
Que el demà siga incert
no és excusa per anar despistat:
si cuidem poble i cultura,
la flama tindrà un futur assegurat.
ESCENA 6
Sense futur.
Hi ha certs aspectes de la ciutat que no cal buscar-li futur. Han mort. No hi ha solució. Ací podem contemplar un cementeri on han certs aspectes de Xàtiva s’han soterrat el aquest any.