Detalls
Explicació del monument
Lema: ALEA IACTA EST
Artiste: Germans Martínez Velló
“SALVE ROGERIUS MORITURI TE SALUTANT”
D’aquesta urbs és el que esperem,
Lluitar entre nosaltres i sobreviure un dia més,
Ja que a l’edil i als cònsols els agrada molt manar,
Ja que a l’edil i als cònsols els agrada molt el poder,
i mentre discutim poc els anem a controlar,
de les nostres exigències no en traurem res,
i poble unit mai serem.
Ubi concordia, ibi victoria
Estem governats per un Edil amb experiència,
que un cursus honorum tindrà amb paciència,
a ell li dedica molta ambició,
però l’emperador no li té molta devoció.
A l’altra banda està la resta del senat,
on no es diferencien els enemics dels aliats,
uns es centren en trellats, altres són uns deshorats,
i del que queda, pel poble poc ha treballat.
Finalment, està la ciutadania, qui poc a poc perd l’alegria,
amb els antics costums pagans es ria,
però ara ben els amarraria,
perquè no vol rituals ni de nit ni de dia.
Astèrix i Obèlix
Un grup de clans de la nostra ciutat,
a conservar les tradicions està destinat
com a irreductible tribu feia força,
i sols els importa que la borsa.
Han deixat les espases pels retrats,
No busca la unió dels clans,
sols la fama i les imatges dels grans tirans,
i si ha de decidir, es llava les mans.
El consell de savis abans els guiava,
però ara cap d’ells es salvava,
doncs cadascú fa el més convenient,
per tindre el seu clan content.
En compte de barallar-se amb els legionaris,
guarden les espases per obeir-los sense protesta,
tres vegades a l’any al carrer podrem fer festa,
el que abans era alegria ara és protesta.
Així fan com que l’imperi descansa,
els clans no fan dansa,
Ni tenen lloc per als banquets,
el consolat no els deixa ni un lloc decent,
i cap a altres pobles se’n va la gent,
Els nostres banquets generals
sense llotges ni cobertures,
s’han de fer mirant els pardals.
Astèrix
L’assemblea de clans que ens ha de defendre,
són molta gent però difícil d’entendre,
a molts ritus fan aparició,
però per dirigir-los pocs agafen el timó.
Tenen alguna ment perspicaç,
Que se’n sap les jugades, i no pega un mal pas,
Sap com arribar a manar sense que la trien,
i abocar la culpa a qui la contradiguen.
Han ideat un congrés,
amb molta gent que el recolzés,
però cadascú agrana cap a casa,
i l’embolic és massa.
No sabem la motivació,
si tindre excuses per a la mala gestió
o penjar-se una històrica recompensa,
va votar qui no pensa,
la faena no era immensa,
i amb voluntat s’entén la gent.
Ara bé, si es vol fer coses pomposes,
que se centren en altres coses,
com per donar-nos permisos d’obertura,
menys premis i més ajuda,
perquè la necessitat rau,
en tindre el favor del senat.
Obèlix
Personatges entranyables també hi han,
doncs en són la major part,
Anhelen vorer món i córrer aventures,
per a eixir de casa sempre preparat,
així omplint l’any de desfilades,
malgrat no estiguen ben quadrades,
i el calendari estiga amontonat.
Així i tot,
d’ajudar als clans tant se’ls fot,
la meitat no fa ni brot,
i al comodí li ho estaquen tot.
Celix és qui ara mana,
heroïna molt brava,
que si li discuteixen,
a la justícia s’aclama,
i al seu clan ningú pot posar la cama.
De grans idees es vanaglòria,
però quatre vots li donen la glòria,
d’aquesta jugada ha de prendre consciència,
ser dona amb caràcter i paciència,
i de les crítiques no fer-se dolència.
Sánchez i Autònom
El gran emperador, que sempre té raó,
Ens ha donat una bona lliçó,
Del càstig de Zeus ens ha salvat,
Encara que el poble ha sigut el primer que ha ajudat.
El cónsul provincial,
és molt devot a Venus,
doncs mentre el poble s’inundava,
ell a un banquet privat dinava,
i amb les pecunies de tots feia punts,
per provar un tintat parrús.
Entre l’emperador i el cònsul,
per fer-se l’oposició,
ens han deixat sense protecció.
Comença la reconstrucció,
i la corona de llorer la volen al seu meló.
Per refer ja fan arreglos,
i recollir de dos en dos,
tenim motius per no creure-los,
i damunt ens toca pagar-los.
El tercer en discòrdia, és el nostre èdil,
Rogerius Ruber Maximus, un home viril,
del partit imperial i estoic de manual,
doncs mentre traga profit d’un projecte,
la resta li té igual, i a qui li faça mal efecte.
Un col·legi especial sense acabar,
el Palatium Iustitiae sense començar,
però no pensem malament
que la culpa sempre és d’altra gent.
Darrere de l’edil tenim el seu gran qüestor,
Ignatius Rigerus, vulpes pinguis, bon calculador,
un varó molt preparat, la despesa l’apura,
més encara si és de cultura,
doncs arqueòleg d’emergència,
director de museu en absència,
i el funcionariat demanant-li clemència.
Sabrà molt de càlculs i tindrà la molla dura,
però ni Apolo, la burrera li cura.
Sánchez
El gran Rogerius vol deixar un llegat,
un gran temple per al déu Raimus ha plantejat,
la seua atenció és primordial,
encara que el déu sols estime la ciutat comtal.
Hem de remodelar un antic temple,
sense diners per a fer-li front,
és l’únic patrimoni que s’ha d’atendre,
acabarem com el Laocoont.
Autònom
Malgrat tot el dit,
als nostres polítics tot els ho hem d’agrair,
amb uns clans que ja no són braus,
estan suplint-los els servidors de Fraus,
que mitjançant mentides i falsedats,
a molts tenen enganyats,
sobretot als incrèduls de la lletra i pensament,
que donen suport a les fal·làcies de la gent,
que prometen canviar la seua ment.
S’acabat la bacanal!
Els clans també deben agraïr moltes millores,
un temple-museu ideat per l’erudit local,
molt modern i d’espai colosal,
obert les vint-i-quatre hores.
El goig ens aclama, oh dehesa Diana,
per tindre tant alt reconeixement,
la tribu es sent forana,
doncs, amb ella no s’ha tingut esment.
Granotes
Gladiadores
“SALVE ROGERIUS MORITURI TE SALUTANT”
A la tribu i el poble ens han embruixat,
el déu Neptú ens ha convertit en granotes
perquè de la seua aigua es perden moltes gotes.
L’Edil no ho vol arreglar,
al poble ha de comprar,
amb treball de dos jornades i almoines.
Mentre, entre nosaltres estem lluitant,
a un espectacle prou delirant,
al que Rogerius assisteix expectant,
sols ell i el seu sèquit benefici trauen
perquè a la seua benevolència tots s’atenen,
a uns fingeix afavorir,
i als altres enganya perquè no vegen que van a morir.
RAC: Coliseu
Lluïten en un coliseu quadrat
perquè el redó el tenim tancat,
damunt no el vol obrir,
perquè inversió no vol tenir.
La despesa va cap al temple del Déu absent,
mentre que en perill està molt de monument.
Una llista roja ens han apuntat,
encara que si la nomenes es posa molt enfadat.
No s’arreglen els vells temples,
per a que nous monuments contemples.
Arbres i estàtues de memòria,
mentre no es conserva la vella història,
la ciutat vella ja no té glòria,
i ho celebren com una victòria.
De l’entreteniment,
hem de dir que no és per a tota la gent,
doncs al teatre sols volen obres de cult
i el que paguen a la resta és un insult,
encara que al poble agrae Plaute,
i no acudisquen a cap acte.
Granota Primera
Mentre, les granotes rauquen,
sonen com música ambiental,
perquè els periodistes del poble,
al senat vol contentar,
així doncs, el run-run no fa efecte,
la queixa és armoniosa,
no provoca cap cosa,
i de l’Edil sa mare està ben gojosa.
Granota Segunda
Per dormir s’ha fet gresca,
unes granotes volen pau i altres festa,
mentre el senat al poble sesga,
i ha deixat que el problema cresca.
No han donat solució,
volien tallar tota raó,
a un clan deixar-lo sense plaça
i les festes cadascú en sa casa.
Per a què buscar llocs a extramurs?
Si els seus diners són segurs,
més els dona els de treballadors presents i futurs,
que l’estipendi del mercatrum,
els treia d’un apur..
Druida
Ja no sabem a qui acudir
per poder obtindre una victòria,
no volem la glòria,
sols seguir amb la nostra història.
Per això recorreguem
a savis de terres estranyes,
Que ens donen les seues fórmules,
malgrat estiguen fetes d’aranyes.
Doncs nosaltres, com a mules,
treballem per a caure a recules.
Druida
QUATRE beuratges li demanem al Druida:
Una d’alegria,
Que contente als nostres veïns nit i dia,
Per a que no criden a la policia,
gaudeixquen de la nostra via
I no ens desitgen una sangria.
La segona de fer de ventre,
per a que tres jurats de poc entendre,
puguen aliviar el seu centre.
La il·lusió es veu xafada,
per una burla malintencionada,
sense atendre a la seua responsabilitat.
Sigau tots ben assabentats,
que amb nosaltres no han acabat.
Altra d’amor maternal,
per a que el senat no la manprenga,
amb la tribu tradicional.
Per molt que fem malifetes,
la mare envia el rancor a fer punyetes,
Deixa als fills llibertat,
perquè nosaltres,
del poble som l’autoretrat.
Finalment, volem demanar per a la nostra gent,
que no busque l’estàndard de Roma,
sinó orgull per la tasca que segueix fent.
Nosaltres no volem rivalitat amb persona,
menys encara postura fanfarrona,
i si de cas arriba,
volem d’un que ens baixe la testosterona.
Lleó
Els clans volien fer força i combatre a l’imperi,
per això volgueren que una lleona els defengués,
La lleona ens ha eixit blana,
qui la seua melena engalana,
a Roger Maximus s’aclama,
i a la tribu ens tracta com una fulana.
Cap als gals és lleona
però a Rogerius, un gatet,
perquè ell li dona de menjar
per a que als clans puga control·lar.
Li han donat la cúria de la festa,
puix la veuen com cultura burlesca,
per a ella treballen clans i cristians,
mentre ella se’n va de bacanal.
Honors espera de la tribu,
i per això sempre vol desfilar,
però més haurà de treballar,
per a que la convidem a sopar
Negoci de Sal
Al negoci de la sal han afavorit,
pagant els concerts a un negociant descolorit,
com els pecuris són del poble,
és igual que coste el doble.
Bust romà en columna
Un sector senatorial, abans molt aguerrit
ara és al poder prometent molt de sentit.
Té el cap als temps passats,
no governa al poble sinó a un relat,
les guerres civils no para de recordar,
perquè del present poc té d’aprofitar.
Criticaven els consellers del senat
però als seus, prompte han col·locat de bon grat,
per sota d’una “lluitadora” i un pelat.
Molt deien que eren del poble,
però volen despatxos de sang noble.
Diuen que escolten al poble,
però els importa més un gat,
que la veu d’un desgraciat,
encara que tinga trellat.
Com a guàrdia pretoriana, del morat en fa bandera,
a la dona defensa amb rètols, i veu xiuladera,
però el problema necessita consciència vertadera,
i als varons joves els inculquen la sordera.
Justícia necessitem, però ens l’han negada,
cega i amb la mà ben lligada,
gent com el Tubi ha d’estar tancada,
i tota dona alliberada.
Si les parts més importants d’un temple són les columnes,
la d’aquesta urbs és el piló,
a ell t’advocaràs per a treballar al funcionariat,
tant si et designen com si no,
ell et donarà bona retribució,
el teu treball serà ben valorat,
i no aniràs a l’albelló.
D’aquest culte no s’escapa l’Edil,
que del deu Raimus vol ser fill,
tampoc l’il·lustre historiador,
que amb un estrany piló
de l’estima del poble
el volgué fer mereixedor.
Coloms lluitant
De missatgers de pau a la gresca,
així tenim a la resta,
senadors de l’oposició,
no serveixen ni per a fer ficció.
D’uns es diuen populorum,
però del poble sols volen retrats al fòrum,
més que aus omnívores,
es comporten com a víbores,
negant el verí que van sembrar,
del que ja comencen a pagar.
De tot menjar intenten treure profit,
dóna igual si és material veràs o està podrit,
perquè els seus missatges es veuen amb el dit.
i al senat cap cosa de trellat.
Dels coloms verds poc fan per la ciutat,
a les ordres d’un tirà innoble,
ens parlen en llengua imperial,
i de l’odi en trauen profit salarial.
Estan en contra de la diversitat,
bé per cap quadrat o maldat,
sols contemplen al pater families,
i neguen la llibertat a les heterofílies