Detalls
Explicació del monument
No hi ha que ser adiví
Aquest any al nostre encreuament plantarem una falla original i divertida, plena de color, on parlarem de l’indosincràcia del nostre país, on de tot fem una festa, sense pensar en els problemes diaris, tenint-nos igual si no podem pagar, si no tenim per a menjar, si no tenim feina, el realment important és estar de festa, i cele- brar-ho tot podent, i si no podem demanem els diners. El cas és no perdre ni una.
Trobarem una familia gitana que, amb la gràcia que els caracteritza, ens faran riure, ballar i cantar, per olvidar-se dels problemes diaris com els pagaments i el poc jornal que tenim. Aquesta família va de poblet en poblet, fent festa i bon ambient i, a més a més, s’inventen qualsevol cosa per treure’s el jornal.
De contraremat tenim un home orgullós i respectuós amb les seues condicions, i les dels demés demanant amb alegria, més llibertat i més visibilitat a un col·lectiu com és el lgtbi que, malgrat haver fet un xicotet avanç, queda molt de camí, i des d’açí volem donar la visibilitat i la normalitat que en ple segle 21 deuria ser.
Per baix ens trobarem escenes com un torero aturat i sense plaça de bous, una dona major que pensaba no treballar més i li toca ser cangur dels seus nets. Un ballarí que no es trau el jornal, una pitonisa que llig el futur i ningú s’apropa perquè sabem que serà dur, o dos homes amb es- copeta per si algú obri la boqueta. De segur serà una falla que a ningú deixarà indiferent, i molts pensaran el què realment és la vida, i què estem fent en ella. I com no, intentarem ficar en el seu lloc als nostres governants per a què es fiquen les piles, i deixen d’enganyar-nos així que si algú es dona per al·ludit ja sap, a riure i disfrutar…..
General
No fa falta ser adiví
Ni tirar-te Tota una vida estudiant
Per saber que als espanyols mentres quede ví
El demés ens dona tot igual
Al nostre país de tot fem una festa
I sempre estem menjant i beguent
Mentre els que estan a la cresta
A impostos ens deixen nuets
Hem de deixar de ser un país de “pandereta”
I lluitar per el be de la nostra nació
Que ningú ens tape la boqueta
Per tenir altra opinió
Es pensen que els espanyols som ignorants
I que els valencians som meninfots
El que pasa es que ja ens hem cansat
Dels politics que ho furten tot
Cos central
Aquest carruatge de grans dimensions
Está conduït per un home tocant la guitarra
El dia que vulga cobrar la jubilació
No veurà un duro fins passats els noranta
Aquesta família va de poblet en poblet
Fent festa i mostrant la seua gràcia
Fins que els toca el polític expert
I comença amb la burocràcia
Aquesta típica balladora
Està ballant tot el dia
A canvi de dos duros l’hora
Acaba en els peus en carn viva
Trobem un home cap per avall
Que aguanta la nit amb molta destressa
Beu com si fora un cavall
Per oblidar què paga de hipoteca.
Açi tenim l’ànec Fet pols
De tant de caminar
Semblen els nostres majors
Que per nosaltres dur hagueren de treba- llar
Còmoda es trova la cabra sentadeta
Esperant el torn de la seua funció
Farta està d’ escoltar sempre la mateixa cançoneta
I puja i baixa soletes l’esglaó
Per molt mal que estiga la situació
Mai has de deixar de ballar
No et perdes cap ocasió
Per el que puga pasar
Contraremat
Hem de lluitar per l’igualtat
Perqué tots tenim els mateixos drets
Deguem viure en llibertat
Que vivim en el dos mil vint-i-tres!!!
L’important és ser bona persona
I no la sexualitat de cadascú
Que importa si t’agrada un home o una dona
Si el que has de fer, és viure feliç tu
Es deveres que un poc hem avançat
Però queda molta feina per fer
Encara queden alguns “retardats”
Que es sorprenen per vore dos homens junts pel carrer
Aquest home està orgullós
I balla sense fer mal a ningú
I així i tot, encara hi ha gent que el tracta como a un gos
Gent sense sentit comú
Escena trabucos
Aplegarà el moment
Que al carrer eixirem amb una escopeta
Vindra quan la gent
No tinga res per endur-se a la boqueta
Aquestos homes amb cara de mala llet
Porten una trabucs a la mà
Semblen els polítics del parlament
Quant els toca matinar
Escena pitonisa
Sabem que el futur serà dur
I es que els nostres polítics són un desastre
No paren de pujar l’aigua o la llum
Per a que el sou mai els falte
Quan et penses que et vas a jubilar
Treballes i sense jornal,
Perquè als nets has de cuidar
Per no tindre guardería municipal
Els nostres majors necessiten ajudes
Per què durant tota la vida han treballat
Els polítics s’espolsen les puces
Per que saben què faran tard
Escena xiqueta
Aquesta xiqueta tan graciosa
No para de ballar
Es mou més que una “gaseosa”
En la barra d’algun bar
Hui en día nostres xiquets
Somien en aplegar a ser famosos
Pasen d’estudiar l’anglés
Prefereixen posturejar a les fotos
Escena titiritero
No fa massa temps
La Fira en Xàtiva era gegant
Hui en dia demanen tants papers
Que quasi ningu vol muntar
Si tens un lloc a la Fira muntat
I vols obrir tot el dia
Has de pagar per metre quadrat
El mateix que quasi a la Gran Vía
Escena ballador
Diuen que quan l ‘espanyol canta
O està fotut o poc li falta
El que açi troben cantant i ballant
Poc li falta per estar arruïnat.
Diuen que al ballar
Oblidem els problemes de les nostres vides
Alguns no podràn parar
Ni en deu dies
Escena torero
La plaça de bous està parada
Podrien fer un espai multifuncional
Segur que l’obra estarà acabada
Quan es vulguen pujar el jornal.
Decidiren prohibir els bous
I el torero es queda parat
No para de tocar els “ous”
Perquè està molt cabrejat