Detalls
Explicació del monument
La fantasia
L'artista de la nostra falla gran
enguany és Pere Baenas, que ens ha
plantat un bellissim monument de
cartró i fusta ambel lema La Fantasia.
En ell observem al cos central una
figura de dona, que representa la
protagonista de qualsevol conte
escrit als nombrosos Ilibres que
ens parlen de persones, situacions
i relats fantàstics on la imaginació
vola per tot arreu de la nostra ment
creant histöries meravelloses. A la
dreta de la figura central, vegem
uns grans éssers mitologics, propis
igualment de la fantasia de la ment
humana, repartint-se per la resta de
la falla diverses figures bucoliques on
destaca la d'un perspnatge tocant
un llaüt. A la part més alta, sobre
el cap de la gran figura central, dos
ninots representant a dues dones,
rematen la falla.
La falla que ens ha plantat,
l'artista faller Pere Baenas,
bocabadats ens ha deixat,
en estar, de fantasia, plena.
És la meravellosa fantasia,
la que ens permet somniar,
amb mil objectius cada dia,
que mai podríem alcançar.
La peça central de la falla la compon
una gran figura de dona amb un
animalet als braços, simbolitzant la
protecció que requereix la Natura
igual que una mare protegeix als
seus fills:
Ací aquesta xica jove,
està per protegir la Natura,
mentre altres van a fotre,
tractant-la de forma dura.
Estem d'enhorabona,
gràcies a l'instint maternal,
que característic de la dona,
ens protegeix de tot mal.
Fantasia era fa anys pensar en la
igualtat de la dona respecte de
l'home, però amb la reivindicació i la
lluita constants de les representants
d'aquest gènere es van aconseguint,
encara que lentament, els drets
igualitaris que de sempre deurien
haver estat aplicats per la societat a
tot arreu del món.
Una fantasia d'ahir,
era la igualtat de la dona,
que ja avui es pot dir,
camina per senda bona.
Dones professionals, futbolistes
investigadores, metqesses, empresàries
escriptores, polítiques i ministres
i moltes més que en són necessàries.
En altre lloc de la falla observem
un personatge malvat i maliciós
que representa tots aquells que
ataquen la Natura i el medi ambient
dificultant la posibilitat que
puquem viure en plena harmonia
amb la Terra:
Hi ha personatges malvats,
que sembla la seua meta,
trobar-se molt entestats,
en destruir-nos el planeta.
Són moltíssims els atacs,
que pateix el medi ambient.
duquem pegant-li bacs,
contaminant constantment.
Abocant residus per ací,
i vessant químics per allà,
tinguem pa per avui.
i molta fam per a demà.
En la literatura és on més s'ha
recorregut al recurs de deixar anar
la imaginació, creant situacions
on la fantasia és present; molts
libres donen fe dels milers i milers
de personatges, de situacions,
d'aventures i d' il-lusions que s'han
emprat als relats, omplint les
seues fulles des de ben antic fins
l'actualitat.
De dracs i éssers mitològics,
als libres en trobem un fum,
sempre lletjos i estrambötics,
com en algun polític és costum.
Si transformem la fantasia,
del paper escrit, en realitat,
segur que millor ens aniria,
al tots els veins de la ciutat.
Entre les escenes de la falla trobem
dos figures, que representen
dos donyets, tocant instruments
musicals: un amb la pandereta
altre un timbal, que produeixen sons
agradables a la oida com també ho
és 'agradable escoltar el cant del
ocells a la Natura o el suau xiulit del
vent en fregar contra les rames dels
arbres, cosa que es troba en perill de
perdre en un temps no molt llunya:
Com el suau i deliciós so,
del timbal i la pandereta,
en produeix la Natura a muntó,
fins que ens envie a fer la punyeta.
Tot allò que fa especial,
la vida sobre la nostra Terra,
deixarà de ser tan ideal,
si no parem aquesta guerra.
Desapareixen molt ocells,
pels productes fitosanitaris,
perquè els agricultors, d'ells,
fan un ús extraordinari.
Cavalcant al llom d'un animal sinistre
trobem en una escena de la falla a
un ésser mitològic i fantàstic que
representa el destí de la humanitat
de continuar com anem:
Cavalcant a mares forçades,
cap a un abisme infernal.
per no continuar les petjades,
que marca la llei universal.
Quin serà el nostre destí?
Els humans cap on anem?
Si continuem com avui,
de ben segur ens afonem!
Com que va de fantasia la temàtica
de la falla, recordarem també que hi
ha aspectes on a Xàtiva, la fantasia
ha estat superada per la realitat com
demostra la seua historia, sent un
focus constant de creació literària,
començant pel moment que a
la nostra ciutat naix per primera
vegada a Europa la fabricació
del paper. Igualment va ser un
personatge de fantasia, aquell a qui
se li atribueix ser la primera persona
que fabrica el paper a la nostra
ciutat: Abú Masaifa, que inclús té un
carrer dedicat ací, en ser 'historiador
Carlos Sarthou qui el va inventar,
creant aquest nom fictici per donar
eixida a la demanda historica que
es trobava orfena d'un protagonista
del fet amb nom i cognom.
Fantasia va semblar,
conseguir fabricar paper,
però a Xàtiva es va lluitar,
per un dia poder-lo fer.
Del paper naix la impremta,
que a Xàtiva té molta història,
però no vegem cap espenta,
que honore la seua memòria.
Molts han estat els Ilibres escrits
per xativins, així com els editats a
les seues impremtes, que fan de la
fantasia el fil conductor dels temes
que relataven.
Fruit de deixar anar la ment,
surt el conte fantàstic que es va
transformar en el primer Ilibret de
falla de la ciutat de Xàtiva: La Creu
del Matrimoni, escrit per Blai Julià
Bellver i Tomàs per a la falla de la
plaça de la Trinitat de l'any 1866 i
que tant de rebombori va ocasionar,
amb la seua prohibició, retirada de
la circulació i excomunió dictada
per l'arquebisbe de València.
Quan una persona s'inspira,
pot escriure mil i una historia,
si del paper i de la ploma tira,
acompanyat de bona memòria.
A La Creu del Matrimoni,
aplicaren censura dura
perquè veien al dimoni,
on sols havia literatura.
També han hagut histöries
fantàstiques que han estat dutes al
cine, com aquella filmada a la nostra
ciutat a l'any 1965. Es tractava de la
pel-lícula de Tintín i el misteri de les
taronges blaves, que fou rodada en
gran part als carrers de Xâtiva, en ser
trasladada la historia, des del còmic
al cinema.
Una pel-lícula que naix del tebeo,
va ser la de Tintín i les taronges,
la llegien xiquets com Fina i Teo,
i alguns escolans, frares i monges.
A Xâtiva vingueren a filmar,
causant gran expectació,
però no van saber aprofitar,
la publicitat 'aquella ocasió.
Contraposada a la fantasia, es troba
la realitat, així tenim projectes a
Xàtiva que en origen es presentaren
com a meravellosos però que
el temps els ha transformat en
fiascos. Un lamentable exemple és
la remodelació de la plaça de bous
que pretenia ser una de les més
modernes i fantàstiques del país i
s'ha quedat en un muntó de ferralla
de difícil solució si no s'inverteix
un fum de diners més, dels ja
consumits, en ella.
Va ser una fantasia total,
cobrir la plaça de bous,
a cada cop està més mal,
tocant-nos a tots els ous.
Venut com a meravellós,
el projecte sobre el paper,
va resultar ser desastrós,
costant-nos molts de diners.
Fantàstica era també la construcció
de la Ciutat de l'Esport que no
para de provocar pagaments
extraordinaris en deutes adquirits
de tot tipus per les expropiacions
dels terrenys, per les demandes
de l'empresa constructora i pels
sobrecostos i afegits, cosa que està
perllongant-se de forma continuada
durant molts anys després des de la
seua inauguració i posada en marxa.
Algunes factures imprevistes,
solen aparèixer cada any,
per una Ciutat d'Esportistes,
on sembla tot prou estrany.
Com l'empresa constructora,
el plet ens va guanyar,
a la butxaca del poble alhora,
se la muny per a pagar.
De fantasia sembla, encara que és
realitat, la qualitat i perfecció de les
obres de pintura del nostre paisà, el
que dona nom a la nostra falla: Josep
de Ribera El Espanyoleto, que va
aconseguir el seu esplendor artístic
en Italia creant obres plàstiques on el
clar eixint del fosc arriba a altíssimes
cotes de qualitat i perfecció.
Sembla fantasia en veritat,
el que el pintor va aconseguir
on a les obres, la divinitat,
en cada mil-límetre va reflectir.
De l'Espanyoleto hi ha obres,
escampades arreu del món,
a Xâtiva poques en trobes,
de les moltíssimes que són.