Detalls
Explicació del monument
Lema: Llauraràs la terra
Artiste: Rafa Cheli
I. CORONAMENT
«Dos llauradors fan una brega, per veure qui és el primer que rega»
«Llauraràs la terra»
és el lema d’esta falla,
que conta la brega
per una botija d’aigua.
Un llaurador s’aferra,
té la botija entre les mans,
l’altre, que li declara guerra,
també vol regar els camps.
Tot açò ja ve de lluny,
quan Pepe va fer més gran
el bancal de més amunt
tirant les terres al de Joan.
I Joan, que ho sospitava,
li la va voler tornar,
i furtà d’una tacada
les taronges d’un bancal.
Ara l’aigua és la qüestió
d’esta brega descomunal,
algú ha tallat la conducció
i «a manta» no han pogut regar.
Sempre, per l’aigua, cal lluitar,
és un recurs bastant escàs.
Al polític cal apretar
i al veí… no fer-li cas!
I tot açò d’esta brega
és molt fàcil d’arreglar,
després de llaurar la terra,
ens anem tots a esmorzar!
Amb el vi i la llimonà
l’entrepà i el cremaet,
per fi s’han xocat la mà:
des d’ara regaran per goteig.
II. ARRASANT LA TERRA
«Amb la moto-serra, tots els arbres a terra»
Agafa la moto-serra
este apenat llaurador,
tombant els arbres a terra…
La terra que ja no té valor.
Ara, els caquis, tots tallats,
abans foren els tarongers,
vol provar amb els alvocats
a vore si guanya diners.
Tot el bancal ple de soques,
altra vegada a començar,
açò és qüestió de modes,
anem a per la fruita tropical!
Però sap que no hi ha futur
amb açò de l’agricultura,
el fill i la filla no ho volen dur…
El llaurar la terra, s’atura.
III. A GUANYAR DINERS!
«El llaurador està cremat, i el cap-gros… folrat!»
I després de tot un any,
toca vendre les taronges.
I és l’hora de l’engany,
amb el comprador t’enfrontes.
—A quatre gallets l’arrova,
Marededeu del senyor!
Este em furta fins la roba…
Si no tinc ni per a l’anti-minador!
Les taronges ha malvenut.
Sí, ha pegat la cabotà!
Ara, a la gola té un nuc,
pensant en si ve una pedregà.
Ací veiem el cap-gros
que s’embutxaca els diners,
Ell està «en plan» miraculós,
multiplicant el preu per milers!
El llaurador, quan va a Consum,
o a qualsevol supermercat,
només fa que traure fum
de veure el preu marcat.
Perquè el preu de la taronja,
quan arriba al mercat,
és com una gran esponja,
ja que està superunflat.
I tot açò és el que passa,
que molta gent es fa d’or
i el llom només l’acatxa
el pobre llaurador.
Un altre problema:
Les taronges forasteres
amb preus que donen pena
i cap control a les fronteres.
IV. BOUS AL CARRER
«Els bous al carrer, tradició que dóna quefer»
Tot açò dels bous al carrer
és un costum popular,
però encara hi ha molt a fer
amb el maltracte animal.
Eixides de testosterona
barrejades amb l’alcohol,
el bou que l’empitona…!
hui ha tingut molta sort!
V. LA PAELLA
«La paella serà amb pimentó, o no serà»
I Ja estem amb la paella,
i la seua autenticitat,
els ingredients, com s’escudella
i el seu temps de cuinat.
Tenim un valencià,
d’aquells de soca-rel,
com a cuiner ens dirà
com la paella s’ha de fer.
De la Ribera cap a baix,
pimentó roig si que posem,
les pilotes, dauradetes les faig,
i el secret: la pastilla avecrem.
Este xativí que ens aconsella,
un secret confessa a tothom:
molt millor que la paella,
evidentment, l’arròs al forn!