Detalls
Explicació del monument
Lema: La reversió de la natura
Artiste: Erik Martínez Moncho
INTRODUCCIÓ
«La reversió, eixa és la intenció»
Bon dia, tot el dia!
Benvinguda bona gent!
Com aneu d’ecologia?
I sobre el medi ambient?
Estudieu-vos la resposta,
ja que a la falla d’enguany,
fem de la Xàtiva verda
el que és, un gran engany!
Com el que passa al planeta,
que ho hem fet tot pols…
si el cuidem una miqueta
tal vegada «tapem» els horrors.
«La reversió de la natura»,
és el lema proposat,
una falla amb molta cura
que Erik Martínez ens ha plantat.
Doncs, sembla que la natura
a tothom està avisant,
que per a una vida futura,
la reversió és important.
CORONAMENT
«La Xàtiva verda, és una m… (utopia marró)»
Benvinguts a esta festa
que prepara l’ajuntament.
Roger, Amor i la resta
celebren el bon enteniment.
La fada de cabells daurats
toca l’arpa amb delectança,
amb els pressupostos aprovats
i harmonia en la governança.
Un faune toca amb la siringa,
una melodia oportunista
i, segons li convinga,
tocarà, o no, ser ecologista.
De l’ajuntament és el donyet,
que «improvisa» una trompeta,
com ho fa en el Carraixet,
amb la xarxa d’aigua, que peta.
El follet vola a tota pastilla
com l’última cavalcada,
on els reis i sa quadrilla
passaren com una bala.
Les marietes van pescant
alguna que altra subvenció.
De patrimoni, res van picant…
D’això es queixa l’oposició.
Al faune, que surt de la terra,
i amb cara de seriositat,
no li agrada el que fa l’esquerra
pensant que d’ecologistes van sobrats.
Si ens endinsem en el bosc
veiem que tot no és gaudiment,
Xàtiva té un puntet fosc
amb tot allò del medi ambient.
Així és com veuen la ciutat,
com un món de fantasia,
però una altra és la realitat
que la gent veu dia a dia.
Diuen defendre la natura
i es posen una medalla,
però no estan a l’altura
amb accions de poca tralla.
Necessitem la ciutat
més verda i sostenible,
un projecte de veritat
i no “parxes” previsibles.
La Xàtiva que anem volent
és històrica i patrimonial.
Cal afegir el medi ambient
sense oblidar la part cultural.
Tenim uns pulmons forestals
que cal cuidar seriosament.
Tenen beneficis ambientals…
Això ho ha de saber la gent!
«Riu Cànyoles, l’Horta de Xàtiva i els alls, El Carraixet, el riu Albaida i el Puig, Serra Vernissa, la Creueta, la Costadel Castell, La Penya Roja i Bixquert, Estret de les Aigües, la Cova Negra i la Serra Grossa».
LA GRAN FADA
«Susana Gomar, la fada mediambiental»
Està a l’aguait del que passa
la fada mediambiental
i sembla no estar de «guasa»,
la regidora, Susana Gomar.
Té feina amb els paratges,
amb la colònia dels felins,
en cuidar tots els arbres,
així com els parcs i jardins.
L’antiga via del tren
sembla l’obra de la Seu.
No sabem quan gaudirem
d’anar en bici o a peu.
És una opció encertada
per part de la fada Gomar
tancar el carrer Montcada
o la plaça del Raval.
Açò de «Xàtiva a un pas»
és una bona solució,
esperem li facen cas
i no quede al caixó.
Per a fer pàrquings dissuasoris,
que sembla que fou l’excusa,
obrin accessos irrisoris
que són una gran «xapuça».
L’herba i damunt el ciment:
Urbanisme del segle XXI.
Respecta el medi ambient
i gasta el sentit comú?
Projectes de carril bici
i passarel·la al comercial.
Preguem que des de l’inici
tot s’execute com cal.
EL FOLLET D’UN ALTRE COLOR
«El follet i la tortuga, i uns projectes que es faran… quan es puga»
De sobra conegut és
que els projectes van espai.
I si damunt li poses més «pes»,
estes coses no s’acaben mai.
La tortuga duu a l’orellut
i als projectes estrela:
Jutjats, centre de salut,
el de Raimon i la via verda.
El follet paga el viatge,
l’envia la Generalitat.
Voldrà seguir d’equipatge
o reduirà la velocitat?
(IN)SOMNIS D’UNA VESPRADA DE TARDOR
«Qui és esta criatura que dorm enmig de la natura?»
Algú dorm profundament
enmig de la natura.
Ara no em ve a la ment…
Xè, qui serà esta criatura?
Serà algú de l’oposició?
Potser és de Compromís?
Perquè ja fa més d’un any
que per ahí no se’ls ha vist.
Serà algú de l’altra banda…
Sí, sí. Pot ser de Ciutadans?
Tal vegada siga Yolanda,
que necessitava un descans?
No, esta xica mai descansa.
Segur que és un veí del Mercat,
que amb el ZAS té l’esperança
de dormir sense ser molestat.
Ai!, que ara li entra tos!
Però continua dormint…
I no serà aquell de Vox,
que ara ja ni el sentim?
O és del col·legi anglés,
que amb les pantalles anti-so,
allí ja no se sent res
i el teacher pot donar lliçó?
Si a la fi no les han posat!
L’ajuntament s’ha queixat,
la conselleria ha reculat,
i el PP de Xàtiva, callat.
Ja que ho dius… és el del PP?
Marcos, crec que li diuen,
el que dormint es manté
mentre «els altres» conviuen.
Sembla que ha malsomiat
que per fi l’ajuntament,
una subvenció ha demanat
i no li s’ha quedat pendent.
Ha de despertar l’oposició,
tindre molta més presència,
aportar alguna solució
i no mirar tant a València.
A València?
A València va qui no ho pensa…
I si ahir estigué al cap-i-casal?
I pot ser que siga cansera
o, tal volta, és que va «apretar»?
Dormint la mona, ja està clar!
És qui va agafar un petorro
en aquell famós dinar
al restaurant El Ventorro!
PÀMPOLS, L’ÚLTIM BRUIXOT DE L’ALBEREDA
«Els arbres de l’Albereda donen pena»
«Cauran com pàmpols de figuera»
és una dita popular.
«Cauran els arbres de l’Albereda»
és una cosa que pot passar.
Des d’un futur imminent
apareix este bruixot,
enfadat ens va dient
que algú té un bon carxot.
—Talleu alguns dels arbres,
i no feu cap reposició?
Als joves, no sé que els passa…
tallar-los és la solució?
—Deixeu morir l’Albereda,
no teniu cap consideració!
Ni invertiu ninguna pela
en plans de conservació.
Esta és la darrera fulla,
la que duu el menut bruixot,
la d’un arbre que es desfulla
i que es mor a poc a poc.
LA BRUIXA VENEDORA DE REMEIS DE SOBIRANIA ENERGÈTICA
«Les promeses mediambientals ja no hi són capitals»
La bruixa, que viu al bosc,
ens ven tot tipus d’herbes,
aquelles que tenim al rebost
per curar alguns problemes.
Però s’ha d’anar espaiet
amb aquestes venedores,
en un moment te l’han fet
i esdevenen estafadores.
Al programa electoral
molta promesa probable:
un poble verd i ideal
i energia renovable.
Tot açò Amor ho vengué
amb la Xàtiva Unida.
Ara, amb el poder que té,
podria complir-ho de seguida.
Doncs, d’energia solar
no ens ven cap remei.
Ara, plaques no pots posar
si es veuen des del castell.
Potenciem les comunitats,
les d’energia, immediatament!
Solucions per a pobles i ciutats
amb els sostres de l’ajuntament!
EL REI DE LA CIUTAT ESTANCADA
«El lleó, que vacil·la, ho ha clavat: Xàtiva s’ha estancat!»
Entre reixes, el rei dels faunes,
que és de sobra conegut.
El lleó, amb les seues garres,
sembla haver-lo retingut.
No es penseu que a Roger
el volem ací tancar.
És un símil que volem fer
on el lleó ens vol imitar.
Roger, el rei de la ciutat,
que quasi deu anys després,
a Xàtiva l’ha estancat
i ara no és referent de res.
No ens referim a la calor,
ni als casos de corrupció,
ni si Miss Espanya fa furor,
ni el comptar bitllets a muntó.
Volem que siga referència
en patrimoni i natura
en història i ciència,
i en tot allò que siga cultura.
Volem una ciutat moderna
amb un pla per a tota la ciutat,
fent una proposta ferma
amb un urbanisme ben executat.
Xàtiva està estancada,
com la zona del nucli antic
que continua abandonada…
Ja fa anys que no s’ha invertit!
Així, que ens avisa el lleó,
que tot este estancament,
pot tindre una solució,
si considerem el medi ambient.
Una Xàtiva verda,
una ciutat més neta,
una població moderna,
un poble més violeta.
ROBOT «EL XATIVÍ», EL POLI MEDIAMBIENTAL
«Sens dubte, vista la situació, ens mereixem l’extinció»
Amb un botó s’encén
tota consciència perduda,
a vore si espavilem
i salvem la nostra natura.
Ha de ser este robot
qui ens diga que ja està bé!
Ens mereixem un «calbot»
per tot allò mal que hem fet.
L’únic poli mediambiental
és l’increïble robot,
que és capaç de denunciar
les barbaritats d’algun «borinot».
I el robot ens fa uns escoltets
sobre el nou contracte del fem,
llançat amb bombo i platerets,
amb milions a «tutiplén»:
—Que estiga més neta la ciutat,
que el reciclatge es faça bé,
el contenidor net i «aseat»
i la gent que col·labore també.
El robot, que és un tio llest,
i en un procés automàtic
diu que Xàtiva hi és
centre del canvi climàtic.
La llar dels jubilats es la dada:
en estiu fa molta més calor
i en hivern la gent molt gelada.
(O és que no va el climatitzador?)
—Volem una ciutat neta
i protegir la natura—
Això ens diu la xiqueta
que s’ho pren amb molta cura.
—Volem les aigües ben netes,
dels nostres rius i sèquies
per poder beure de les aixetes
i no menjar estranyes espècies.
El robot ens ha analitzat
i extrau com a conclusió:
que per tanta barbaritat
ens mereixem l’extinció!
LA MARE CUIDADORA
«Celia, mater del foc faller,cuida xiquets que no la van voler»
Com faria la natura,
Celia cuida del xiquet,
el que amb desimboltura
la votà que no en secret.
Fou un episodi fosc,
on Celia va presenciar
que els animals del bosc
la van voler desterrar.
Escoltets a cau d’orella,
aquells de mala educació,
cap alternativa a Celia…
Tothom ja sap la intenció!
Dóna igual angels o ximets,
són hooligans de sa falla,
es comporten com xiquets
i tot el que diuen: borumballa.
Rafa Tortosa