Monument Falla Abu Masaifa 2024

Detalls

Explicació del monument

Lema: Fal·làcies Medievals

Artiste: Erik Martínez Moncho

Sinopsi

Arriba a Xàtiva la Fira Medieval. La plaça del Mercat i els seus carrers adjacents acullen tota mena d'espectacles i funcions. Alguns de caràcter circense, altres d'arts escèniques i, fins i tot, de jocs d'atzar. Una gran diversió per al gaudi dels xativins i les xativines. També, a estes fires, no poden faltar tota mena de bruixes i bruixots que fan el paperot d'encertar el nostre futur i aquells romancers que amb els seus instruments ens conten històries fantàstiques. A més a més, encontrem les paradetes amb productes i utensilis molt peculiars i que, de ben segur, ens intenten enganyar.

Amb tot plegat, ens endinsem en un espai fantàstic. No us sembla açò? Un món ple de fal·làcies divertides, d'històries increïbles, personatges fantàstics, de mitges veritats, de falses aparences, d'accions encisadores… Benvinguts al món IRREAL!

 

Bàndol irreal

Xativins i xativines,

d'intramurs i del raval,

prepareu diners i propines

per a la fira medieval!

 

Engalaneu els balcons

i agraneu places i carrers,

que ja es munten els barracons

dels formatgers i dels joiers.

 

Veiem parades d'espases

i el tinglao del menjar,

amb les xulles a les brases

i el vi a punt de tastar.

 

La Pitonissa, que no calla,

vol encertar el futur,

tirar les cartes de la baralla

i fer-nos un bon conjur.

 

La bufona només fa que riure

i el malabarista plora.

El trobador, amb un somriure,

canta amb veu encisadora.

 

Este espectacle medieval,

que el promou l'ajuntament,

té personatges de tall jovial

que coneix de sobra la gent.

 

I ens volen entretindre

amb cavalcades sense heroïnes,

amb projectes per esdevindre

i propostes anodines.

 

Un magnífic espectacle

igual que el de l'ajuntament,

al qui no li val cap debacle

en este precís moment.

 

El poblat medieval sembla estar fenomenal!

Este poblat medieval

és net i meravellós.

Esta és la Xàtiva actual…

Això ho diu un mentirós!

 

Endinsats al nucli antic,

en esta part del poblat,

algunes cases han patit

algun fet inesperat.

 

Una casa apuntalada

amb risc de despreniment,

una situació causada

per una fuga al sanejament.

 

Es fa la reparació

i només tapen el forat.

Em dóna la sensació

de què algú ens ha enganyat!

 

Volem que l'ajuntament

per fi s'acatxe el llom,

i que ja tinga en ment

eliminar el tub de plom.

 

Però té més problemes

este poblat ruïnós,

no es coneixen les graneres…

per tot arreu està runós!

 

Molts clevills a les rajoles

i alguns rastells trencats,

paviments plens de taques

i amb els xiclets apegats!

 

Només pegant una volta,

de seguida ens adonem,

que allò que li fa falta

és un bon manteniment.

 

Fal·làcies no tan divertides per unes bufones atrevides!

Les bufones entretenen

amb diversió i fal·làcies

i amb notícies que sorprenen

mentres fan acrobàcies.

 

Acrobàcies per voler tapar

que el govern no ens dóna

un jutjat que van eliminar:

de violència contra la dona.

 

Els socialistes s'amaguen

i es posen la careta,

arguments no en troben,

per explicar la brometa.

 

Un trobador, d'aquells insostenibles, conta històries increïbles!

I ara ens canta el trobador

allò del conservatori,

estalviant-se plata i or

el nostre consistori.

 

Quan ja estava tot fet,

arriba la Generalitat

i diu: tu no boniquet

que açò ha canviat!

 

Així que el Lluís Milà

seguix com a municipal,

l'estalvi a fer la mà

i els músics, a pagar!

 

Ens conta una altre romanç,

aquell dels futurs jutjats,

on Cerdà es fregava les mans

veient que eren inaugurats.

 

Açò serà veritat

si hi ha bona sintonia

i els joglars de la Generalitat

fan una gran melodia.

 

El pseudo-cavaller, mentider, prop del poder!

Amb un cavall improvisat

Sanchis farà esta funció:

Ser o no ser veritat,

eixa és la qüestió!

 

Avisem que la funció

serà tota en castellà,

doncs el cavaller en qüestió

diu que més “fina” quedarà.

 

Fet aquest aclariment

i, sense més dilacions,

comença en aquest moment

la funció de les contradiccions.

 

Un cavaller atrevit,

candidat a l'alcaldia,

assenyalà amb el dit

que Roger Cerdà mentia.

 

Per aquelles acusacions

sobre el vídeo promocional,

el jutge li va fer indicacions

de retractar-se com cal.

 

Sanchis, com a bon cavaller,

es retractà del que va dir,

i es retratà amb el que va fer:

amb allò d'acusar i mentir.

 

El Bufó malabarista, sembla ser valencianista.

Al bufó malabarista

no li ix el numeret,

com al partit valencianista

que, a Xàtiva, està quiet.

 

Molt de numeret muntaren,

i jugaren amb el foc.

Les conseqüències pagaren…

perderen molt de vot.

 

Si no es deixa d'espectacles

més propis dels bufons,

tindrà una altra debacle

a les pròximes eleccions.

 

 

El Flautista d'Hamelín i la música encisadora.

Un flautista amb gran poder,

no d'Hamelín sinó d'ací,

que sota el nom de Roger,

ens encisa amb el flautí.

 

Com si fora un maharajà

darrere van els periodistes,

algun regidor també va

i la resta dels socialistes.

 

Però el so de les cançons

ja no encisa com cal,

a les passades eleccions

ho va passar fatal.

 

Ja que pensava augmentar

els ratolins que hipnotitza.

De música ha de canviar

doncs la dreta es revaloritza.

 

Menys mal que té l'alcaldia,

perquè a la diputació

no sonà la melodia

i ara toca a l'oposició.

 

I no sonà la flauta

perquè l'amic d'Ontinyent,

amb una decisió incauta,

el deixà sense ser vicepresident.

 

I així acabà l'amistat

entre Rodríguez i el flautista,

que està absolt en el jutjat

i dolgut amb el partit socialista.

 

Jocs legítimament incerts.

Torna a fer la maleta

per a estar al poder.

Amor és esta xiqueta

que es vol deixar voler.

 

A la fira tenen un joc,

es tracta de trobar la boleta,

vorem si ells troben el seu lloc

i no causen cap malifeta.

 

Cal que facen com el gat,

arrapar amb intel·ligència,

i no fer com en el passat,

on ser talibà era la preferència.

 

El pacte de la tragicomèdia: Res no és el que pareix.

Res no és el que pareix

és el títol de la comèdia,

on en cap moment s'aclareix,

si és còmica o tragèdia.

 

I tampoc queda clar

qui maneja tots els fils,

si és qui la vara sol portar

o els que hi eren hostils.

 

Ambdós canvien de careta

per a poder governar,

ja que la cosa apreta

i no volen deixar d'actuar.

 

Un espectacle molt fi,

de molta conveniència,

és el pacte de l'Almodí…

fins que dure la convivència.

 

A una funció anterior,

amb Miquel de tinent,

l'actuació anà a pitjor

i acabà com el ball de Torrent.

 

Triaren altres artistes

per a fer la nova funció

i fou quan els socialistes

sentiren l'alliberació.

 

Roger ja no se'n recorda

de tot allò que va passar,

amb aquells que eren la “màfia”

i amb qui ha hagut de pactar.

 

Quatre anys sense actuar,

ara es posa la careta,

Amor és l'actriu principal

d'esta peculiar opereta.

 

Mentrestant, l'oposició,

entre el públic espera,

per si a esta funció

hi ha punyalada trapera.

 

El Venedor de fum.

Veiem un nou mercader

que fa productes a mà

i que sembla foraster…

només parla castellà.

 

Podria ser la paradeta

d'encens i perfums,

però, com expert, ho peta

venent tota classe de fums.

 

Ens ven fums rojos i grocs,

que tenen olor a pàtria,

i també amb verd de Vox…

però el morat no li fa gràcia.

 

Doncs sembla que al seu partit

no hi ha cap dona bona,

ja que ell fou auto-elegit

per al consell de la dona.

 

La bruixa romancera i les apòzemes fantàstiques.

Maria, la romancera,

conta històries i batalles,

de la Fira que ens espera,

dels Nadals i de les Falles.

 

Ens conta la cavalcada,

la dels reixos de l'orient,

amb herois a la desfilada

i cap heroïna present.

 

Caldrà fer un bon conjur

per donar visibilitat

a un tema immadur

com és la igualtat.

 

Preparant un nou conjur

està la bruixa romancera,

qui endevina el futur

i sembla ser molt fallera.

 

Esperem que amb la poma

desperte el “seu” museu faller,

lloc que ha estat en coma

i està deixant-se voler.

 

La princesa de les falles i els seus amors vertaders?

Per a evitar baralles,

i també certa confusió,

dir que la princesa de les falles

és Cèlia, sense cap discussió.

 

Doncs, a la princesa de les falles

li ix una competidora.

De ben segur que no falles…

Està clar que és la regidora!

 

Ací, la princesa fallera,

busca els prínceps encantats,

ja que no sabien on era

la reunió d'este dimarts.

 

Estant el museu en obres

no hi ha lloc per a l'assemblea,

itinerant és a estes hores….

La planificació… d'aquella manera.

 

***

 

Ja ho sabeu, si vos encaixa,

en falles, una cita genial,

al carrer d'Abú Masaifa,

està la gran Fira Medieval.

 

 

Explicació: Rafa Tortosa Garcia.