Detalls
Explicació del monument
L'univers de la seducción
Situat en el segle XVIII, en plena època de
la il·lustració, el cadafal planteja la seducció
i l'ús de distintes armes usades per
escometre-la satisfactòriament. Assistim a
amors i desamors així com diverses
coentors que esdevenen a la Xàtiva del
segle XXI.
Introducció.
De ben segur que, més d'una vegada,
hauràs estat seduït per alguna cosa. El
desig ha esdevingut en necessitat i la
lluentor de les coses t'haurà fet claudicar.
La seducció és el que té, aquella força
d'atracció per ajuntar persones o acomplir
el desig d'allò que no tenim:
És condició humana,
i tothom ho sap ben bé,
que u sempre demana
desitjar el que no té.
El desig ve generat
per una força d'atracció,
que enganya el nostre cap…
Benvinguda seducció!
En paral·lel orbita
l'univers de la seducció,
de grandària infinita
i, de realitat, a muntó.
Fantasia a borbollons
sol dur la seducció,
que barreja intencions
de gelosia i il·lusió.
La vanitat, l'egoisme,
l'enveja… tot pot ser.
L'afany de protagonis…
Tot plegat: desig del PODER.
A la Xàtiva del rovell,
la del centre de “l'ou-nivers”,
sembla haver-hi molt de nivell
amb seduccions i poders.
De les accions, destacar,
la gran seducció del PODER.
Per si no et queda clar:
la poltrona de Roger.
La seducció pel poder.
La falla té com a coronament a tres dones
que coquetegen amb el pretendent a la
trona. No serà tasca fàcil l'elecció:
Assegut, mostrant orgull,
sembla deixar-se voler.
El xicon mira de reüll
a qui s'arrima al PODER.
La intenció de les xicones
és seduir al cavaller,
qui elegirà, a bones,
mantindre's en el PODER.
Una relació d'esquerres,
o, potser, picant per la dreta.
Trios o relacions obertes…
O qualsevol altra oferta.
Ja queda poc per saber
com queda la seducció,
qui forma part del PODER
i a qui pertany cada escaló.
Seduïts per les propostes,
votarem amb decisió.
Facen vostés les apostes
que jo faré una proposició:
“Que qui vullga ser alcalde
que siga d'aquesta falla,
atès que és considerable
el poder d'Abú Masaifa.
Fallera major de Xàtiva,
la Presidenta de la local,
la Reina de la Fira…
Esta comissió té historial!”
La font dels desitjos.
D'entre les mil fonts de Xàtiva, no hi podia
faltar la dels desitjos. Nogensmenys, la
font sembla tindre filtracions per tot arreu:
Xàtiva és coneguda
com la ciutat de les mil fonts.
Aigua que ara és temuda,
ja que ix per molts carrerons.
Doncs cal parar atenció:
l'aigua torna a ser tallada!
Hi ha un altre rebentó
a la xarxa deteriorada.
La xarxa s'ha rebentat,
una reparació cal fer,
tot s'ha fotografiat
però, no apareix Roger?
A Roger i a Nacho Reig
la situació els ha desbordat
i, com si no passara res,
miren cap a un altre costat.
Com si els feren la punyeta,
l'associació del nucli vell,
davant el tema, apret…
S'arreglarà el desgavell?
Tres gossos i una seducció interruptus.
A esta falla no podia faltar la seducció
animal. En aquest cas, tots coneguem la
seducció experimentada per tres gossos:
Ara fa quasi huit anys
tres feren una gossada.
Per mossegades i danys
va haver-hi desbandada.
La gosseta, ben plantada,
és qui tornà a manar,
ja que fou acaronada
per gossos sense collar.
S'hi va llevar les puces,
volia companys amb boç,
un passeig sense excuses
i que no li furtaren l'os.
Tenim un gos, que la munta,
que del poder quedà nul.
A l'oposició despunta…
Li segueix donant pel cul.
Miquel deixa de lladrar,
ja no vol més rebolcons.
Amor aspira guanyar
les pròximes eleccions…
Un gos deixà de manar,
compromís no li faltava.
Fa temps que parà de lladrar
quan patí la rebolcada.
I ben bé pot ser un gat
en lloc d'un gos xicotet.
De colònies només ha parlat
el desaparegut Minguet.
Seducció, tocata i fuga.
Com s'ha comentat amb anterioritat, la
seducció pel poder és molt intensa. Els
principis solen ser il·lusionants i plens de
felicitat. Els finals no ho solen ser tant. Ho
confirmem amb un viatge sense arribada:
Podria ser el tren d'Alcoi,
inclús el que va a València.
Carruatge amb cavall moll,
per destí: la indiferència.
Hi podria haver sigut
un interessant viatge,
però Ciutadans, fotut,
ha parat el carruatge.
A Maria i a Juan Giner
els obligaren a baixar.
Està qui es manté al poder
i el qui ja ha vist el final.
Maria s'ha quedat dins
portant Teatre i Falles,
i ajudant els “cosins”…
a canvi de quatre rialles?
Potser, estiga treballant
al tancat museu de les Falles.
La reforma està tarda…
Arribarà a posar-se les medalles?
Qui feia de carreter,
fins que fou expulsat,
és el regidor Giner,
qui sembla ser “honrat”.
Però sense pena ni glòria
i sense res més a destacar,
passarà a la història
per haver comprat el radar.
Seduïts per les fotos.
Sembla que la corporació municipal ha
estat seduïda amb allò de fer-se fotos en
qualsevol esdeveniment municipal i poder
ser penjades a les xarxes socials de
l'ajuntament. Està molt bé fer visible el
treball que realitzen i, en este cas, s'hi pot
justificar la fotografia però, altres vegades,
l'afany de protagonisme està de sobra. El
cas, que l'ajuntament ha fet una
competició amb aquest tema:
Allò de “fer-se visible”
i desitjar popularitat,
fa que u siga susceptible
de ser fotografiat.
Serà precís tot açò,
que de forma compulsiva,
s'hi vullga fer ressò
d'esta pràctica adictiva?
Presentant qualsevol cosa,
una fireta o programació,
una regidora s'hi posa
amb tota la intenció.
Vista la gran compulsió
que practica este govern
aprofitem l'ocasió
per publicar el topten:
Seducció verda?
L'olor per seduir.La natura ens seduix. Els arbres, les
plantes, els pardalets, les floretes, els
rius… Tot aquest conjunt de verdor ens
dona pau, tranquil·litat i harmonia. Hem dit
verd? Doncs a algú li seduix més el negre:
Amb tot el seu plomatge
veiem dos titots reials,
que porten amb coratge
assumptes mediambientals.
Reme duu medi ambient,
i Richi parcs i jardins,
seduïts per l'al·licient
d'alegrar els xativins.
Una Xàtiva molt verda
amb paratges ben cuidats,
que l'aigua no s'hi perda
i menjadors per a gats.
L'Albereda s'hi fa perillosa
quan fa molt mal oratge,
arbres de salut dubtosa
i accions sense coratge.
Cap política seriosa
per a posar-li remei.
I així està la cosa:
l'arbrat mor malalt i vell.
Cal cuidar el medi ambient,
el verd és el seu color,
crear jardins per a la gent
i pàrquings amb verdor.
Doncs cal tenir molta barra
d'asfaltar a discreció,
sembla que el negre botifarra
és la seua predilecció.
La replaça del cementiri,
així com altres indrets,
han patit este martiri
gràcies a estos animalets.
L'olor per seduir.
L'olor és una arma letal de la seducció.
Amb un bon ramell de flors, amb una
intensa olor, som capaços de seduir a
qualsevol. Anem a vore-ho:
A esta floristeria
hi ha molta classe de flor,
transmeten molta alegria
i sedueixen per l'olor.
Doncs esta floristeria
podria ser la ciutat,
que amb flors atrauria
a turisme de qualitat.
Baixem un poc els fums,
que la Xàtiva de les flors,
no entén molt de perfums
però si de fortes olors.
El turista un milió
de bona mostra, gaudeix.
Pixum, fem i albelló…
i la rata que apareix.
La vella bella seducció.
Està clar que les formes de seduir han
canviat en el temps. Ara, amb l'era digital,
s'hi coqueteja amb el mòbil. Abans, està
clar que tot era més visible. Una parella de
vells ens ho mostren:
Al banquet de l'Albereda
una parella de vells,
repasen allò que queda
a la memòria del cervell.
Records de joventut,
de quan s'hi van seduir.
Memòries d'un temps fotut
que l'amor tractà d'enriquir.
De quan tots dos compraren
la casa al nucli antic.
De quan tenia vida
i tot tenia molt de sentit.
També de les cases que cauen
i de les que estan en venda,
dels cotxes que van que volen,
i de no vore ja cap tenda.
Ara, de molts plans s'hi parlen
i d'inversió, poca cosa.
Molts serveis que manquen
i una neteja penosa.
Seduïts per la boca.
Per finalitzar, ens quedem a tota seducció
que ens arriba per la boca. Podria ser la del
menjar, amb la degustació de grans plats
que provoquen el paladar, però també
podríem estar seduïts per la paraula i tot
allò, que amb un llenguatge efectiu, ens
pot engalipar. Dins d'una cuina hem
barrejat aquestes seduccions per parlar de
les eleccions:
Altre tipus de seducció
l'apreciem per la boca.
El menjar és una addició
i que, un gran plaer, provoca.
Però no parlem de menjar
sinó d'altres seduccions,
d'allò que ens solen soltar
en períodes d'eleccions.
Per seduir-nos amb la paraula
a la campanya electoral,
és hora de parar taula
i tastar algun menú especial.
Sense ser receptes d'internet
semblen ser plats populars,
que la iaia i el seu net
cuinen per als comensals.
Uns preparen el menú
d'aquella Espanya canyí.
De ben segur atrauen algú
amb plats propis d'allí.
Uns tenen el menú fet
i no et deixen elegir.
Es menja el que diu el xef,
que ja sap a qui fregir.
Hi ha un menú racionat
per a tota la població,
que sembla estar inspirat
en règims de cap devoció.
Una decisió errònia
és posar, de segon, calçots.
Més propi de Polònia…
Ací, all tendre per a tots!
Hi ha alguna que altra carta,
que plats valencians, inclou.
Una cuina que ningú es farta…
És bo ser el rovell de l'ou?
Preparen el gran pastís
a la cuina electoral,
vorem com es repartix
i qui no en va a menjar.
Final.
Seduïts per la història d'aquesta falla i
intentar esbrinar allò que l'artista ha volgut
representar, arriba el moment
d'acomiadar-se:
Com ja els hem pegat un toc,
acabem l'explicació
i també li peguem foc
a l'univers de la seducció.
EXPLICACIÓ: Rafa Tortosa Garcia