Detalls
Explicació del monument
Lema: Llepolies
Artiste: Sacabutx-Art
BENVINGUDA
Passeu, passeu sense por
a la fàbrica més dolça,
on el sucre fa de mirall
i és disfressa de la broma.
Entre xocolata i colors
s’amaguen pecats humans,
set vicis de caramels
que governen la ciutat.
Wonka s’erigeix al cadafal
amb somriure seductor.
Xàtiva es veu reflectida:
llepolies de poder i ambició.
Si el gust és, per a tu, massa dolç,
potser et pique la veritat
del sucre i les llepolies
que ací cremarem.
La Fàbrica de Xocolata – Casa de la Ciutat
A la “Casa de la Ciutat”,
dins mana el capital:
massa sucre per a la foto
i poc per a la realitat social.
La Casa fa de fàbrica
i la fàbrica fa de banc,
mentre Xàtiva treballa
la xocolata cau al sac.
Roger Cerdà fa de Wonka
amb somriure institucional,
reparteix tiquets daurats
i el poble paga el festival.
Wonka riu, Wonka saluda,
Roger diu “confieu en mi!”,
però el tiquet d’or no dona:
Xàtiva és el seu jardí.
Amor Amorós l’acompanya
amb posat dolç i cordial,
però per dins li pega canya
perquè el té ben agarrat.
Dos alcaldes a la fàbrica,
dos Wonkes al comandament,
que et xuclen en passar la porta,
com a Bisquert el moneder.
Impostos, taxes i recàrrecs
cauen com pluja fina;
la Casa de la Ciutat
és més fàbrica que oficina.
València no dona suport,
s’ha trencat el compromís.
Ara tenen un lloc nou
per als jutjats dels veïns.
La consellera de Justícia,
tota plena d’arrogància,
treu els Jutjats de l’Albereda
perquè ací, qui paga, mana!
Cerdà insisteix en Santa Clara
amb criteri tècnic i real:
un projecte que separa
l’ego del bé comú resultant.
Quaranta milions? Un capritx?
Més neteja i seguretat a Bisquert.
Sense els fons europeus ací,
s’esfumen les oportunitats.
Promeses embolicades
amb paperet de colors,
però quan llepes el caramel
se’t queda el mal gust de l’impost.
Roger mana, Amor somriu,
Wonka governa amb estil,
però el poble ja sospita
que el xocolate no és tan fi.
ESCENA SEGONA
Regidories: venedores de llepolies
Boluda i Beltrán somriuen
darrere el taulell lluent,
substància plena de sucre
per entretenir a la gent.
Alfred Boluda ven cultura
com qui ven xupa-xups:
molts actes i confitura,
però de públic es fa curt.
Cultura i festa en oferta,
rebaixes de temporada:
Gran Teatre, Falles, Fira…
i Casa de Cultura a la carta!
Plena està la parada
de música, actes i colors,
però el que fa més falta
no ho trobes a l’aparador.
Amb somriure de mercat
et venen la programació,
mentre reclamen l’oportunitat
els grups i col·lectius locals.
Maria Beltrán reparteix
llepolies festives a grapats,
mentre el que la fira pateix,
espera per ser arreglat.
De Festiva Cultura,
caramel de fira gran,
mentre el carro va rodant
i les falles esperant.
Regidoria ambulant,
dolçor de curta duració:
les falles també les toca
amb silenci a la gestió.
El carro de les llepolies
Carros plens de colors,
xarops i programació.
Però quan passa la dolçor…
t’has quedat com Camot.
A FITUR Xàtiva es posa guapa
i el seu Pla turístic ha mostrat.
Cuidem patrimoni, carrer i plaça,
cap al futur ben planificat.
Cerdà diu: “Acció i no només idea”,
turisme intel·ligent diu Caballero.
Veurem quan la ciutat es plena
de visitants gastant-se els “dineros”.
Vint-i-cinc accions, vistes, calendaris,
intel·ligència artificial.
Tenim replet el mostrari
per a rebre al visitant?
Una piruleta per ací,
un elixir per allà,
i el poble, ben endolcit,
oblida el que falta de veritat.
Compra ací il·lusions barates,
xarop per a anestesiar.
Quan passe l’efecte dolç,
la realitat et pega al nas.
ESCENA TERCERA
El pes de defensar l’Arc de Sant Martí
A FITUR Xàtiva brilla:
són destí LGTBIQ+.
La xarxa REDD significa
més de mil en autobús.
Fins i tot ballà la Moma
a la plaça i a l’espai;
Amics del Corpus fent festa
que Madrid no oblidarà.
Un xiquet carrega el pes
que l’Estat et deixa caure.
Que defensar bàsics drets
cansa si ningú vol ajudar-te!
Set colors com set pedres
damunt d’un cos menut;
alguns giren la cara
i diuen que està tot fotut.
Educació que no arriba,
polítiques que fan pudor,
i la diversitat resistint
al feixisme, l’odi i la por.
LGTBIQ+ no és moda
ni cap llepolia d’un dia:
és dignitat, és respecte
i cada matí és lluita.
Quan l’Arc de Sant Martí pesa,
l’educació falla abans.
La societat patriarcal
ens costarà d’agranar.
Aquesta escena agredolça
és més que mai necessària,
perquè sense drets humans
no hi ha xocolata que valga.
ESCENA QUARTA
Gran Xocolatada Local
El riu baixa de xocolata
i tots volen berenar,
mentre el món s’afona:
poder, vici i capital.
La monja porta la poma,
culpa eterna per a la dona,
pecat original de sempre!
Mentida que encara ressona!
El ric neda en monedes
de xocolata daurades.
El poble s’ho mira mentre
sense poder tastar-les.
Qui té l’endoll connectat
amb el poder local
es plena la butxaca
mentre tu no veus un ral.
La joventut fuma núvols
per oblidar un futur trencat,
precari, car i impossible…
com viure sense heretar?
El vaixell navega tranquil,
capità de la hipocresia,
berenar de poderosos
amb postres d’injustícia.
Set pecats, una recepta
que la història ja ens va contar,
però que el món repeteix
com si no poguera aprendre mai.
ESCENA CINQUENA
50é Aniversari Molina-Claret
Cinquanta anys fent barri,
festa, lluita i germanor,
mentre alguns miren de reüll
amb enveja i mala intenció.
La fallera bufant espelmes
plena d’orgull somriu,
el faller amaga la bomba
per pegar-li un esclafit.
Permisos, papers i traves,
posant-li pals a les rodes,
Molina-Claret resisteix
com ho ha fet durant cinc dècades.
Tallarem el carrer amb alegria,
encara que a alguns els pique,
perquè la festa és del poble
i no d’aquells que la critiquen.
Cinquanta anys i els que vindran,
malgrat recels i enveja.
Perquè la flama d’aquesta falla
no l’apaga cap bomba… ni sentència.
I de la Local no parlem…
Perquè ja hem pegat prou canya.
Per al trellat que traguem,
ho deixem per a altra falla.
ESCENA SISENA
Els Set Pecats Capitals
Xàtiva en clau dolça
Umpa Lumpa ho canta clar,
dient noms i mirant.
A la Casa de la Ciutat,
hi ha set pecats capitals!
SUPÈRBIA – Roger Cerdà
(Alcalde)
La supèrbia puja al càrrec
quan el despatx és massa gran,
i algun regidor confon
servir el poble amb manar.
Des del tron de la fàbrica
Wonka mana sense por,
que el càrrec puja molt de pressa
i, mirant-se al mirall, “ningú millor que jo”.
AVARÍCIA – Juan Ignacio Reig Sanchis
(Hisenda, Urbanisme, Obres…)
L’avarícia està còmoda
entre pressupost i poder,
que el xocolate es reparteix
si cau al mateix cistell.
Compta euros, compta metres,
compta llums i compta carrers.
Tots a passar per caixa!
El poble sempre paga més.
PERESA – Pedro Aldavero López
(Serveis Públics, Pedanies)
La peresa es dissimula
amb excuses i papers:
“ja ho farem”, “no toca ara”,
mentre el temps passa… i també els trens.
El fanal espera el focus,
la vorera, reparació,
que a les pedanies el temps
va més lent que l’administració.
GOLA – Maria Beltrán Ferrero
(Cultura Festiva, Neteja)
La gola política té ací
actes, fotos i protagonisme.
Alguns volen tot el pastís
practicant meninfotisme.
Actes, festes i fotos,
sempre ben plena agenda.
Però entre tant de confeti
dissimula la brutícia.
IRA – Hèctor Cuenca Martínez
(Participació, Transparència)
La ira ix quan hi ha crítica,
quan el poble alça la veu,
que no tots porten bé
que el mirall mostre un defecte seu.
Quan la gent pregunta massa
o demana explicació,
s’enterboleix la paciència
i se’n va la transparència.
LUXÚRIA (del poder) – Alfred Boluda Perucho
(Cultura i Memòria)
Museus, teatre i paraula,
cultura de vestit fi;
el protagonisme l’enamora.
Costa deixar l’escenari ací.
ENVEJA – Raquel Caballero Pastor
(Turisme i Promoció Econòmica)
L’enveja corre pels passadissos
de l’Honorable Ajuntament,
tant quan el mèrit no és propi
com si el focus t’il·lumina primer.
Mirem fora per lluir-nos:
marca, foto i postal,
mentre a casa comparem
qui brilla més… al cartell final?
PECATS COMPARTITS
(COR DEL GOVERN)
BENESTAR AMB MOTXILLA – Lena Baraza i Lorente
Tantes àrees a les mans
que el pes acaba doblant;
entre joventut i habitatge
s’haurà d’arremangar.
VIRTUT CONTRA PECAT – Xelo Angulo i Amor Amorós
Seguretat, igualtat i drets
carreguen més que cap llepolia.
Ací el pecat no és l’excés,
sinó remar contra corrent cada dia.
ECO-PECAT CONTEMPORANI – Susana Gomar
Medi ambient i mobilitat
volen anar de la mà,
però el cotxe sempre guanya:
la ciutat no sap caminar.
GOLA DE GLÒRIA – Vicent Lluch
(Esports)
Curses, pistes i medalles,
la ciutat vol competir,
però sense infraestructures
no hi ha rècord que valga així.
OPOSICIÓ (PECAT COL·LECTIU)
Partit Popular i VOX
Enveja, ira i supèrbia
barrejades en un got;
criden molt des de la grada,
però no entren mai al joc.
COMIAT
I ací s’acaben les llepolies,
amb gràcia i bona intenció.
Espere que aquestes versades
us hagen deixat dolç sabor.
Si el que ací he contat
us queda, al final, en la memòria,
ho done per finalitzat
i em xucle els dits de glòria!
Guillem Alborch