Detalls
Explicació del monument
Lema: El diari de Carmesina
Artista: Barraques Art
Què és açò? Sembla un diari… Per si no ho sabeu, un diari és una llibreta o quadern on escrivim què ens ha passat al llarg del dia durant tots els dies de l’any. Normalment fiquem sols les coses importants o anecdòtiques que ens ocorren. Anem a donar-li una ullada!
Haveu vist el que fica a la primera pàgina del diari? És el diari d’una princesa anomenada Carmesina! Conegueu aquesta princesa? Aquesta n’és la protagonista d’una de les novel- les més importants de la literatura universal, anomenada Tirant lo Blanc, publicada l’any 1490 a València i escrita per Joanot Martorell. En aquesta novel·la, Tirant lo Blanc és un cavaller que té combats contra reis, duques i gegants. Aquest s’enamora de la princesa Carmesina i la seua bellesa. Anem a endinsar-nos al seu diari i coneguem un poc més de l'època en que va viure aquesta princesa!
15 de març
Benvolgut diari, hui vaig trobar un mag molt savi i misteriós que em va ensenyar alguns encanteris antics. La seua saviesa era profunda i em va deixar fascinada els seus coneixements màgics.
Heu llegit? Carmesina diu al seu diari que s’ha trobat amb un mag!
A l’Edat Mitjana, època en que vivía Carmesina, hi havien persones que practicaven la màgia. És a dir, existien els mags i les bruixes! Sí, sí, com ho llegeixes. Però no eren com pensem que eren, bruixes que volaven en granera o mags amb vareta màgica, així no. Coses tan simples com el coneixement de les plantes medicinals o les frases de bona sort van passar a considerar-se producte de la “màgia” i la “brui- xeria”, per tant a les persones que sabien d’estes coses se’ls anomenava mags o bruixes.
16 de març
Benvolgut diari,
hui vaig tindre un encontre amb Al-Azraq, preparant-se per conquerir València. La seua mirada em va inspirar a buscar aliances i a preparar defenses per protegir el nostre regne.
Carmesina s’ha trobat amb Al-Azraq! Sabeu qui era?
El seu nom complet era Abu-Abd-Allah Muhammad ibn Hudhayl as-Saghir! Quin nom més llarg! Però la gent no utilitzava el seu nom per a referirse a ell, sinó el sobrenom d’Al-Azraq que volia dir “el blau” pels seus ulls blaus. Va ser el líder andalusí d’un grup de cavallers, que va viure al segle XIII al sud del Regne de València, i que es va enfrontar a Jaume I en la conquesta de València.
17 de març
Benvolgut diari, aquesta vesprada vaig trobar un bufó molt simpàtic. La seua gràcia i bromes m’han alegrat el dia. Va ser un moment de lleugeresa enmig de les tensions.
Hui pareix que Carmesina s’ho ha passat d’allò més bé, perquè s’ha trobat amb un bufó. Aquest personatge de l’Època s’encarregava de fer riure amb les seues actuacions, cantant, fent malabars o burlant-se de la gent. Podríem dir que era el més paregut al que coneguem ara com a pallasso, però amb algunes diferències. El bufó no duia un nas roig, ni sabates gegants, ni perruca colorida i tampoc buscava els aplaudiments de la gent. Aquest volia fer reflexionar a les persones sobre la vida, i la majoria de vegades ho feia de males maneres.
18 de març
Benvolgut diari, hui he passat la vesprada amb Roderic de Borja, més conegut com Alexandre VI, m’ha contat moltes històries sobre el descobriment d’Amèrica allà per el 1492.
Alexandr VI? Descobriment d’Amèrica? De segur que vos sona a xinès. Tranquils xiquets i xiquetes, flameta vos ho explica tot! Roderic de Borja va nàixer a la nostra ciutat i va ser el Papa no 214 de l’església catòlica amb el nom d’Alexandre VI. D’altra banda, el descobriment d’Amèrica va ser realitzat pel mariner Cristòfor Colom el dia 12 d’octubre de 1492. Ell creia que la Terra era redona, però en aquell moment es pensava que la Terra era plana, i quan va proposar navegar cap a l’occident per arribar a l’Índia, el rei de Portugal el va rebutjar. Més endavant aconseguí l’ajuda dels reis d’Espanya, els reis catòlics, i va par- tir junt a altres mariners. Dos mesos després, va arribar a una illa. Aquesta terra no era coneguda a Europa, per això s’anome- na descobriment.
I ara bé, que té a veure Alexandre VI amb el descobriment d’Amèrica? Doncs resumint, Alexandre VI va ser l’encarregat de donar el poder d’Amèrica als Reis Catòlics, llevant-li’l a les persones que ja vivien allí.
19 de març
Benvolgut diari, hui em sent més forta i decidida. Les trobades d’aquests últims dies m’han ensenyat molt i em fan veure que, malgrat els perills, la valentia i la saviesa seran les meves millors armes per protegir València.
Pel que diu al seu diari, Carmesina no és una princesa tradicional, sino una princesa lluitadora. No espera que la salve cap guerrer, ella sap salvarse sola. I no sols a ella mateix, també a tota València. En aquest esbós podeu veure representat el diari de Carmesina!
Sabies què?
L’Edat Mitjana és coneguda per l’època dels castells. Com era una època on hi havien moltes guerres, aquests edificis eren molt grans, estaven fets de pedra, els construïen a llocs molt alts i es fortificaven amb mura- lles per defensar-se millor dels enemics. Als castells vivien els reis i reines, i al seu voltant es trobaven les ciutats, també protegides per les muralles. Xàtiva, la nostra ciutat, és un exemple perquè podem trobar el castell i les antigues muralles.
Els dracs són criatures fantàstiques amb cos de rèptil i ales, que es caracteritzen per la ferocitat i la capacitat d'expulsar foc per la boca. A l’Edat Mitjana el drac era vist com un ésser que venia a simbolitzar el pecat i que es relacionava amb el Diable. Els dracs poden ser representats com a monstres agressius que s'enfronten a herois, però també com a guardians que custodien determinats llocs o tresors. Apareixen a molts mites i llegendes, com per exemple la de Sant Jordi.
A l’Edat Mitjana hi havien ca- vallers que com Al-Azraq, Jaume I o Sant Jordi, lluitaven muntant a cavall i juraven protegir als indefensos, ser valents, lleials i cortesos; el que s'anomena el codi de cavalleria. Anaven protegits amb armadures, formades per: casc, cuirassa, genolleres i colzeres. També portaven escut i diferents armes com: espasa, daga, ballesta, arc…
Les rates són rosegadors de mitjana grandària. Tenen les potes de davant curtes i amb quatre dits, i les de darrere més llargues amb cinc dits. Existeixen moltes espècies de rates diferents. Dos d'elles, la rata marró i la rata negra són les espècies de major distribució mundial perquè s'han estés per tota la Terra juntament amb l'ésser humà. Les rates van influir en l’’expansió de l’epidèmia de la pesta negra ocorreguda a l’Edat Mitjana.