Monument Infantil Falla Benlloch-Alexandre VIé 2024

Detalls

Explicació del monument

Lema: Instrucciones pera a acudir al serenar d'Alícia

Artiste: Miguel Hache

Avegades, ens conviden a berenar. Altres vegades, la que convida és Alícia.

Si et convida a berenar Alícia, pots dir aniré o pots dir no aniré.

Si dius, gràcies, no aniré, pots dir: no aniré perquè no sé quin dia és hui, no aniré perquè esta vesprada vaig al ball anual dels flamencs, no aniré perquè només sé tornar.

També pots dir: no aniré perquè l’última vegada que vaig berenar va ser fa dos mil dos-cents anys i he oblidat com es berena.

O dir: no aniré perquè cada vegada que berene em convertisc en una tetera i em costa molt tornar a ma meua casa per les grans avingudes il·luminades amb fanals.

És possible que Alícia et diga: tot això són mentides, sobretot, que només saps tornar, ningú sap tornar.

Aleshores, tu pots respondre: sí, és veritat que són mentides.

O pots preguntar: per què saps que són mentides?

No esperes una resposta a la teua pregunta, la majoria de les preguntes que es fan hui en el món es queden sense resposta. No t’ho havia dit encara: hui estem a hui.

Si dius: gràcies, Alícia, aniré a berenar, pots preguntar: puc anar-hi ahir?

O: Hi haurà conills disfressats de persones?

O: Hi haurà conills disfressats de conills?

O: Hi haurà persones disfressades de persones disfressades de conills?

També estarà ben vist que preguntes: podré dir el que pense mentre estiga berenant?

Esta és una de les preguntes preferides per la gent, tothom vol ferla almenys una vegada en la vida.

L’altra pregunta preferida és: pot acostar-me la tassa de te? Per a fer esta pregunta hauràs d’esperar que servisquen el te o escriure una novel·la on un personatge diga: pot acostar-me la tassa de te?

Ha arribat el dia del berenar. Alícia t’espera en algun racó del País de les meravelles. Has estat al País de les meravelles alguna vegada? Vas visitar l’altre costat de l’espill? Segur que has respost que no, això vol dir que has viatjat poc. No importa, si acceptes la invitació d’Alícia viatjaràs sense parar. Per a arribar fins al País de les Meravelles cal anar-hi, no s’hi pot arribar tornant. En realitat, mai es pot tornar a cap lloc. Això diu Alícia.

Abans de començar el viatge, et recomane que et vistes amb dos barrets, un al cap I un altre a la mà, així quan et lleves el barret del cap per a saludar, podràs posar-te al cap l’altre que tens a la mà, i sempre portaràs barret.

Saludar és molt divertit, sobretot si saludes gent desconeguda.

Abans d’eixir de casa per a acudir al berenar d’Alícia, has de triar el camí més llarg. Et recomane que tries el camí que comença just en sentit contrari i que no l’abandones fins a arribar al lloc de la cita, és probable que tardes quatre anys, quatre mesos i quatre dies a arribar, però segur que dones la volta al món.

Donar la volta al món és molt divertit, sobretot si saludes a gent desconeguda.

Saps a quants berenars pots anar mentre dones la volta al món? A més de mil cent onze i, a més, pots conéixer conills de totes les classes, i berenar en noranta-nou idiomes diferents.

Si et decidixes a donar la volta al món, recorda que quan arribes al berenar al qual t’ha convidat Alícia, és millor que no digues: disculpen, crec que he arribat tard. En eixos casos es diu: el món és més gran que el berenar més gran. I després de dir eixa veritat quilomètrica, convé que saludes amb el barret que portes posat al cap.

Has arribat al berenar. Estan esperant-te Alícia, la tortuga falsa, el gripau real, Humpty Dumpty, el barreter, i un muntó de conills disfressats de conills.

També n’hi ha dos parells de parelles de bessons esperant-te, el primer que et preguntaran els bessons és: saps quants en som?

No digues cap xifra, mai encertaries, és preferible que digues: sou el doble de la vostra meitat, o també sona bé dir: sou la rima d’un poema.

La segona resposta li agradarà molt a Alícia i t’acostarà una cadira de huit potes perquè segues. Seure en una cadira de huit potes dona molta seguretat, sobretot, si cada pota té una mesura diferent; en eixe cas, pots tindre (te l’han donada, la tens) la seguretat que alguna cosa passarà.

Després, Alícia et demanarà: per favor, recita un poema amb rima. T’ho havia dit: alguna cosa anava a passar, ja ha passat.

Diràs: Poema amb rima a la cima.

S’escoltarà un silenci i continuaràs declamant: propose una esmena a este berenar: després de menjar-nos el torró, eixirem en manifestació; aniran davant, molt seriosos els joves conills, i tancaran el festeig, morts de riure, els més vells. Al mig, hi haurà dones amb barret, i trompetistes nascudes al gener.

Els Javis, les Begonyas, els Vicents, les Àguedes, eixe dia canviarem de nom, tots ens direm Alícia. Alícia! Alícia! Alícia!

Aniran també obrers amb davantal, amb el casc fins a les celles, un grup de bascos, i dues o tres tortugues velles. Darrere del grup de les xiquetes paracaigudistes, marxaran les àvies artistes, flanquejades per catorze piragüistes cantant a l’uníson la cançó de la mar, un dels piragüistes és amo d’un bar i ven adobats per als enamorats.

A mesura que avance la manifestació, s’aniran sumant als de Xàtiva, els de Benigànim, Montaverner, Ontinyent i un milió de persones arribades d’Orient. També es diran Alícia! Alícia! Alícia!

En la novena fila, s’ajuntaran els descobridors d’illes, formant un arxipèlag, darrere d’ells, diversos nàufrags, acabats de salvar, amb ulleres de dos anys de llarg i moltes ganes de cridar: aprendre a nadar és un dret universal!

Hi haurà cantants, acròbates, poetes elèctrics, saltadores de perxa, filòsofs eclèctics, personatges, protagonistes, secundaris, artistes i, al complet, el veïnat comunitari.

A esta manifestació acudiran, sense remei, totes les persones del planeta Terra, això passa quan Alícia et convida a un berenar. Coneixeràs molta gent, alguns reincidents, dos o tres presidents, milions de resistents, i un sastret que s’ha escapat del seu conte perquè és molt valent.

La manifestació l’encapçalarà una pancarta on estarà escrita amb majúscules i tinta molt xinesa marcada, la frase preferida d’Alícia: LA VIDA SEMPRE ÉS D’ANADA.

Totes les Alícies del món aplaudiran el teu poema. És hora del berenar universal. Arribe tard, arribe tard!

 

 

Explicació: Grassa Toro

Traducció: José Calero