Detalls
Explicació del monument
Mitologia socarrada
Una traducció de l'Odissea,
personal i molt particular..
Diu que Ulisses, de camí a ítaca,
per Saetabis va passar…
Entrà pel Xúquer cap amunt,
buscant un poc de tranquil-litat.
Després d'uns dies moribund,
perdut de la realitat.
En el Cànyoles va acabar el creuer,
a les portes de la ciutat.
Per un recorregut com un verger,
que el va deixar… més que encantat.
Les nimfes de l'Hort de Móra
el van acabar de relaxar.
Amb un bany, de més d'una hora,
i música… per a somiar.
I ací comença la història,
quasi verídica, de missa,
que va ocórrer en època grega,
als peus de la serra Vernissa.
Satabis era la metròpolis,
que tots volien conquistar.
Espavilats i panolis,
tots els déus la volien governar.
Arquimedes Natxorum va recordar
que la gent havia de votar
per, entre tots, triar
a quin déu… adorar.
Calia fer una consulta
entre tota la població,
per a evitar una disputa
que complicara la situació.
Solució: «Eleccions municipals»,
una baralla de déus,
on els polítics són actors principals
i la resta, els seus trofeus.
I Ulisses va ser testimoni
d'una campana despietada,
on va acudir fins al dimoni
amb cara.….. desencaixada.
Hi havia bona varietat
de déus i deesses, mesclat.
I entre tanta quantitat,
Zeus Rogerlius va ser el triat.
Era un déu molt expert,
rei de déus i Univers…
Dominava cel, terra, Bixquert,
el Cànyoles, l'Albaida i el món divers…
Tenia diversos contrincants
que volien la vara de comandament…
Però a ell, van voler els votants,
per al silló de l'Ajuntament..
Hi havia un Minotaure,
més cabut que un bou,
que res li semblava bé
i deia que s'abaixaria el sou.
Poc li va durar la promesa,
quan no va eixir triat.
A Valência sen va anar amb pressa,
però el sou… no s'ha abaixat.
Va prometre ascensors
on no li'ls havien demanat,
creant angoixes i temors
a molts veins de la ciutat.
Aclamant-se a tots els déus,
els veins volien parar la construcció.
I algú va dir: «Si no el votem,
sarregla la situació.»
I el Minotaure no s'ho explicava,
com li ha votat menys gent.
I als déus amb força suplicava
que li donaren l'Ajuntament.
-Serà en una altra ocasió,
perquè ara no pot ser.
-Castigat a l'oposició,
per criticar tant… a Roger.
Estava Atena Penadés,
deessa de la guerra,
que a Compromís va posar del revés,
i a ella, els votants, els peus a terra.
Artemis Lena,
protectora de les dones,
deessa, de bellesa plena,
agresiva com les lleones.
Temis Pepelius, deessa de l'ordre diví,
les lleis i els costums,
a qui el poble xativi
li va abaixar els fums…
Ja havia governat
com un pardal diví,
Deixant al poble endeutat,
agonitzant… i en la uvi.
Com un soldat espartà,
en campanya, va aparéixer Minguet.
Però un vídeo casolà,
es va carregar… al xiquet.
Feia vergonya aliena
veure al candidat suplicant.
Bambant, donant pena,
i el vot mendicant.
Encara no s' ha emancipat
i volia governar una ciutat.
Els veins no l'han votat
I, entre llâgrimes, a casa ha tornat.
De tres Compromís refinats,
representants del millor oli,
a ser de l'Ajuntament rebutjats,
per presenta… un panoli.
Dionís Ciutadanopulus,
a qui tots donaven per acabat,
ha reviscut, com el Mus musculus,
i unes regidories s'ha guanyat.
No va rebutjar l'oferta,
com van fer altres espectres,
de donar-li a la ciutat una espenta
i de no col-locar-li… traves.
Com una guerra de titans,
es van presentar les eleccions,
on Zeus Rogerlius i els seus encants,
van guanyar sense discussions.
La tensió acumulada
va explotar als quatre anys.
La discrepància disimulada
no va admetre més enganys.
Déus que es comporten com Caín i Abel
en una lluita grecoromana,
que es miren a contrapèl
tots els dies de la setmana.
A l'infern de l'oposició
han anat a parar.
El Pepelius, per mala administració,
i Xàtiva Unida, per difamar.
El ca Cèrber està actiu,
i guarda una de les portes de l'infern.
Situada prop de Sant Feliu,
l'obri a l'estiu i a l'hivern.
Quan fa una ponentà de collons,
és que la porta sha obert.t
Algú, per ella, entra a redolons
i sembla que estem… al desert.
L'arquitecte Ictí està pensant:
«Què farem amb tanta pedra per restaurar?»
El cervell li està unflant
i comença a bullir… sense parar.
Tenim tant de patrimoni d equipatge,
com la Grècia més antiga.
Abandonat, donant testimoniatge,
esperant que caiga… de fatiga.
Peres que agonitzen lentament,
esperant una solució.
I que per part de l'Ajuntament
'aplique… la restauració.
L'estació vella, Sant Antoni,
el molí de Sarrampedra i d'altres.
Un passat heretat de patrimoni
que hem de guardar nosaltres.
Un cartell molt gran anuncia
on van els nous jutjats,
i amb molt bona presència,
informa del costos aproximats.
Ho anuncien com a imminent,
per a aquesta legislatura.
Si la pasta pertinent
li dóna bona cobertura.
Esperem que no hagen dilatacions
ni sobrecostos exagerats.
Que el problemes tinguen solucions
i prompte tinguem nous jutjats.
Que no passe com en la plaça de bous,
ni com tantes obres sobrepagades.
Que ja estem fins als ous
de pagar milions per caguerades.
Deia Arquimedes:
«Doneu-me un punt de suport i mouré el món.»
Però a l'Olimpic li falten pessetes
i un president com Samsó.
Samsó tenia en la cabellera
la seua força descomunal…
Il'Olímpic necesita una cartera
amb un bon arsenal.
El Club Esportiu Olimpic
és un vaixell entristit,
a la vista del poc public
que manté el camp sempre buit.
Les merdes de gos
decoren tota la ciutat.
Com si fora un tapís viscós,
elegant… i perfumat.
Un cästig divi
és el gos de tres caps,
que caga pel flori
com si tinguera tres forats.
Com un cavall de Troia
va arribar el centre comercial.
I a tots se'ns va anar l'olla,
abandonant el comer local.
La gent sen va de la ciutat
amb el cotxe i la familia,
buscant la comoditat
i deixant la ciutat buida.
Després ens queixem
que els comerços van tancant,
mentre tots junts ens anem
a la gran superficie… cantant.
En època grega, la gent d'edat
era font de coneixement.
Ara són refugi d'adversitat,
i dels néts, entreteniment.
Els avis estan cabrejats
amb els fills i la societat.
Se senten explotats,
mal pagats i amb ansietat.
Tiren raigs i pestes
cap a un i altre costat,
però les seues protestes
cauen en sac trencat.
Han cuidat del avantpassats,
dels fills i dels néts ara.
I quan estan rebentats,
només l'asil els empara.
Carregats de productes típics,
cap a Fitur han marxat,
per a seduir als grups turistics
i portar-los a la ciutat.
A Fitur s'ho passen com artistes,
polítics i periodistes locals.
Entre reunions i entrevistes,
passen els dies els pardals.
En Compromis, com verduleres,
van acabar els germans:
barallant-se uns amb altres,
com autèntics grecs i troians.
Ulisses després de veure el ball,
amb cara d'estupefacció…
Va dir: «Això és tot un guirigall.»
I sen va anar, riu avall, amb el galió.
Fins ací la narració
d'aquesta curiosa historieta,
quan Ulises i el seu galió
ens van fer… una visiteta.
Tan sols un sätir desvergonyit
podia escriure aquesta rondalla.
Si algú s'ha sentit alludit,
espere… la meua medalla.
Es la Mitologia socarrada,
antiga com el pixar,
per molta gent ignorada,
que amb gust.. us acabe de contar.
No la busqueu en libres d'Història.
No la busqueu en enciclopèdies.
És cultura popular d'oratòria,
que corre de boca en boca… tots els dies.