Detalls
Explicació del monument
Equilibris
CADAFAL – EL GRAN BUDA.
Un gran buda encapçala el nostre monument. Un buda fent equilibris per no caure. Equilibris que hem de fer en tots els aspectes de la nostra vida per aconseguir no caure, en un món on cada vegada és més difícil mantindre's en peu.
Un gran buda que vol trobar el “nirvana” amb l'equilibri i la moderació, trobar el camí del mig, assumint així una de les màximes el budisme. I si anem al diccionari trobem el següent: equilibri m. (plurals equilibris). Estat de repòs d'una balança en què la massa dels dos plats és equivalent. Possició d'un cos en què la massa del qual està repartida de manera que s'evita que aquest caiga. Punt d'igualtat entre dos aspectes contraris. m. Imparcialitat, prudència o sensatesa en la forma de pensar o d'actuar. En les situacions extremes convé obrar amb equilibri.
ESCENA PRIMERA – EQUILIBRIS D'ENERGIA IMPOSSIBLES.
Una bombeta, una garrafa de gasoil i una bombona de butà. L'energia que consumim, l'energia que està a preus inabastables que ofeguen negocis i famílies.
A causa de la situació d'alçada de preus que vivim, el principal equilibri que cal trobar és el de sobreviure amb els jornals actuals. Pugen els preus de totes les matèries primeres, però no així el de les nòmines dels treballadors, mentre que l'administració opta per la via de subvencionar els costos en lloc de trobar una fórmula per abaratir-los i controlar-los, fins que la mamella quede exhaurida i els rics siguen més rics.
ESCENA SEGONA. L ́OS PANDA EQUILIBRISTA.
Quins equilibris més difícils s'han de fer al món de les falles. Igual que el nostre os panda equilibrista, que amb un peu alçat ha de mantindre un pal on gira un plat en perfecte equilibri. Més o menys és el que les comissions falleres han de fer per acontentar a tots. Els seus equilibris: equilibri entre festers i fallers, entre monument o casal. Equilibrar el preu que es paga amb el que s'oferirà. Equilibrar el passar-ho bé i el treballar.
També a la Junta Executiva de la Junta Local Fallera no es queden curts d'equilibris, han de buscar l'equilibri entre prendre decisions i que totes les comissions estiguen contentes.
I relacionat amb Falles i Junta Local, també hi ha una qüestió complicada d’equilibrar. Algú haurà de buscar l'equilibri entre ser regidora de Falles i Fallera Major. Atendre a les Falles, atendre a la seua comissió i atendre a la Junta Local Fallera, equilibradament.
ESCENA TERCERA. SAVI XINÉS.
A la nostra societat tots tenen cabuda, però hem de viure en equilibri. Els que viuen a la ciutat i els que viuen als pobles. Els que pensen blanc, els que pensen negre, els que pensen en gris, han de conviure. Però als que viuen en blanc i negre no cal blanquejar-los, perquè aquests, desequilibren la convivència.
Ací, aquest savi xinés va fent figuretes de paper i les repartirà de la millor manera, perquè tots gaudisquen d'elles. A uns els farà un cavallet a altres un avió. A cadascú el que més li agrade, tots en tindran un, però no cal que siga la mateixa figura, cal que hi haja diversitat perquè hi haja equilibri.
ESCENA QUARTA. EQUILIBRIS POSITIUS
Però al llarg de la història s'han trobat equilibris que perduren i que cal celebrar, encara que s'haja de continuar reivindicant-los per anar millorant-los. I per això aquest seguidor de Buda toca el Gong, per celebrar-ho i fer-los públics. Anem avançant en equilibrar/eliminar desigualtats socials amb impostos als quals més tenen, amb ajudes als que menys tenen, igualant els drets de tots els ciutadans, respectant la natura, intentant no exhaurir els recursos naturals. S'han fet molts passos endavant, aconseguint equilibris, però també algun pas enrere, contra el que s'ha de ser ferm per recuperar-lo. Cal buscar l'equilibri social i solidari.
ESCENA CINQUENA. FAQUIR.
I ací un dels equilibris més difícils de trobar. Podríem anomenar-los com els equilibris impossibles. Són els equilibris polítics i de poder. És el faquir amb una espasa, que amb una mínima errada pot ser mortal i pot travessar-li el coll fàcilment (metafòricament clar). De vegades els desequilibris el provoquen els mateixos interessats, per així canviar de faquir.
A la política moderna, als òrgans de decisió opten pel “café sol per a tots”, i això és impossible, perquè a no tots els agrada el café sol. No es pot quedar bé en tots. Per governar cal prendre decisions que per alguns no seran beneficioses, però, que buscaran el bé comú, que és una altra forma d'equilibri. Entre el benestar de molts i el benefici d'alguns. Entre la solidaritat social i els interessos particulars. Entre evolucionar i respectar la natura. Mirar al futur però respectant les tradicions. Equilibris de vegades impossibles si no hi ha voluntat.
ESCENA SISENA. L'EQUILIBRI DE LES PERSONES MAJORS.
I el sector que també ha de fer mil equilibris amb la que cau són els nostres majors, que amb les seues pensions han de fer front a les seues necessitats, les dels seus fills i les dels seus nets. Un altre equilibri que han d'aconseguir és el fet de gaudir de la seua jubilació, la que s'han guanyat durant tota la vida i la d'estar pendents de la criança dels nets. I ací està l'equilibri que han d'aconseguir els seus fills, com és la de conciliar la vida laboral amb la familiar, per alliberar així als nostres iaios i que gaudisquen de la seua jubilació.
El que hem dit, grans equilibris. Els aconseguirem?