Detalls
Explicació del monument
Lema: Pirates del Cànyoles
Artiste: Vicent Albert García
QUADERN DE BITÀCOLA DEL VAIXELL “SOCARRAT”
Xàtiva, 15 de març de 2024
Sent les vuit del matí hem atracat el vaixell al mateix punt de parti- da, el riu Cànyoles al seu pas per Xàtiva. Han estat 365 dies de dura travessia a la recerca de tresors. Hem arribat, de vet nou, a atracar al port d’aquesta històrica ciutat. Tota la tripulació ha sobreviscut a l’aventura de solcar els mars i els oceans.
A la fi, però, ho hem aconseguit. Portem amb nosaltres grans tre- sors i ho celebrarem. Seran quatre dies de festa amb tots aquells que vinguen a veure’ns. Correrà el ron, i altres begudes espirituoses… com el suc de taronja, els refrescos amb café licor, i l’orxata fresqueta. I la nit del 19 de març, abans d’em- prendre una nova travessia crema- rem aquests vells i humits taulons. Aquest “Quadern de Bitàcola” conté referències a tot allò que ha succeït en l’aventura dels Pirates del Cànyoles.
1a estada, amb atracada
Hui el Capità Lord Roger John alçant, la veu i l’espasa, ens ha deixat ben clar qui mana i com està la situació a bavor i a estribord.
Soc Roger, el Capità.
Per a manar al vaixell pirata,
faré un pacte monumental
i governaré altra vegada.
La meua intenció és tornar
al riu Canyoles la vida.
Un pacte hauré de signar
amb…
I amb l’alcalde un munt de peixos,
cadascun del seu color.
Són els diversos pobles,
des de Xàtiva a Aiacor.
El riu no està com abans,
de Vallés a Font la Figuera,
des de Moixent a Canals,
açò ja no és el que era…
Pobles, polítics i empreses
sense estima, ni mirament,
han abocat les runes.
Pobre Cànyoles pudent!!!
2a estada, amb enamorada. Un pacte amb Amor
Aquest matí la nostra sobrecàrrec a la tribulació, Amor “La belle Amoureu- rse”, ha descobert que portàvem els polissons a bord, una mica rebolicats. El temps que portem solcant la mar acaba per trastornar-nos. La camarada Amor, farta de les voltes que ens peguen els pelicans hui s’ha llançat per ells
A pels vots es llança
la valenta pirata,
per furtar-los la pitança
amb perícies de gata.
Ens acompanya una flor
que respon al nom d’Amor,
demostrant molt de valor
apuntant-se a aquest comboi.
Lady Amor, posa condicions,
prioritzant els seus valors.
I signant per conveniència,
Lord Roger les accepta.
Ara els cavallets de mar.
Als dos costats de l’esquerra
custodien la nostra ciutat
a la dreta plantant guerra.
És la nostra sirena, Amor,
lliure, per totes i tots lluitant
amb drets d’LGTBI i d’inclusió
i amb Xàtiva Unida, Endavant.
En la falla, un fort crit alcem,
en defensa de la gent alliberada,
els maltractaments rebutgem.
Visca la dona empoderada!!!
3a estada, amb atracada La Contaminació de l’entorn
Ja fa molt de temps que estem a la recerca del tresor i encara no hem albirat res. El guaita del pal major, Natxo Garracurta Reig, cada vegada està més gàbia perquè no veu terra fèrtil. Tots els camps són regats amb poca aigua i bruta.
Guaita al pal major
Natxo Garracurta Reig.
Mai té por a la maror,
ni als diners de l’Ajuntament.
La destrucció ha divisat:
No resta ni flora, ni fauna,
el paisatge s’han carregat,
ni poden regar amb aigua!!
Ple de canyars descuidats,
Trencant sèquies i camins,
Fent la guitza als veïns,
per on voldrien passar.
I entre empresaris i alcaldes,
s’han carregat el patrimoni.
De manera irreversible,
caigut en mans del dimoni.
Com els que ací hem plantat,
ninots d’estranya aparença,
que amb perspicàcia han deixat
l’ecosistema embrutat.
Entre el curtit de pell i el tèxtil,
de poblacions com Canals,
posaren la depuradora
quan ja era massa tard.
En el nostre record està,
el bo d’Arcadio Santaeulària
que enviava a la Casa de la Ciutat,
mostres d’aigua contaminada.
Mentre el llaurador es queixa:
Ja no hi ha res saludable,
reguen amb aigua i merda
el nostre estimat all tendre!!
4a estada, amb xopada Brolla l’aigua pel carrer Sant Josep
Alfred Menjatroncs Boluda, pirata historiador que va tractar a un antic llibre seu, la configuració de la xarxa d’aigües de Xàtiva, ha constatat fent un tomb pels carrers alts de la ciutat que miraculosament, l’aigua brolla pels carrers.
De la xarxa municipal,
jau allà pel Bellveret
un antic dipòsit d’aigua
que s’ha quedat molt vellet.
Els veïns que allà viuen,
pel carrer de Sant Josep,
dins de casa filtres tenen
i banyades les parets.
Són filtracions d’aigua,
que cal urgentment arreglar.
Per als veïns un malson,
d’assumptes de Sanitat.
Mentre tots es manifesten
veiem que el temps va passant.
I no actua l’Ajuntament
mirant cap a altre costat.
Problema major aquest,
del que no veiem solució.
Tot per l’elevat cost
de la seua execució.
Caldrà posar-li remei.
Se’ns esgota la paciència.
Si no el carrer Sant Josep,
semblarà la mateixa Venècia.
5a estada, amb “Lleonet” La ruta de les mil fonts
Hui hem tingut un incident important amb un monstre marí. Els nostres braus pirates Pedro Espantaldaveros, Vicent Ulldepésol Lluch han anat a peixcar i dalt d’una font un lleó s’han trobat. L’episodi ha estat entre graciós i perillós.
Avorrit com unes ostres
els pirates volien pescar,
i ves per on un “monstre”
tenia ganes de jugar.
S’adonaren que era una font,
que sorpresa inesperada!!!
Van beure d’un lleó
que per la boca aigua brollava.
S’havien oblidat que Xàtiva,
és de les Mil Fonts la Ciutat.
Abans així publicitada
per atreure el visitant.
És la font més coneguda,
l’anomenada “del Lleó”.
És la més concorreguda,
junt amb la dels Vint-i-cinc Dolls.
Tampoc ens hem d’oblidar
de la de Roca, la de Sant Francesc,
de la de la plaça de la Trinitat,
la dels Peixos i plaça del Trinquet.
La de la Glorieta o aquella del Raval,
les dels Jardins de la Pau o el Palaciet,
La de Sant Jaume o la d’Aldomar.
Llavadors de la Bassa i el Jardí del Bes.
Desaprofitada com altres,
la Ruta de les Fonts Mil,
i els recursos econòmics
que el turisme ens pot oferir.
Aquesta és una mostra
de la desconeguda ciutat,
que fou bressol dels Borja
i sempre ha estat disputat.
Per què en turisme d’interior
tenim tant de potencial,
que ens falta parar un segon
i polir el nostre diamant.
Quan visitem Fitur,
ho diuen els titulars:
Xàtiva és un tresor,
que captiva al visitant.
Mai ens ho creurem, del tot,
som ciutat Superlativa !!!
Si no posem en valor
el patrimoni de Xàtiva.
6a estada, amb rebel·lió a bord Els grumets fan oposició al capità
L’únic entreteniment al vaixell és la discussió. Marcos Smith i Paco Trencacames no paren d’amenitzar-nos el viatge, amb les seues refregues verbals.
Fan “música Popular”
segons diu la parella,
però sembla un cantar
de gats dins cistella.
I rasca que et rasca
als plenaris sense parar,
cridant a la borrasca
en qüestions municipals.
Sembla que no tenen sort
i criden espasa en alt:
A la recerca del tresor,
del govern de la ciutat!!
Els pirates busquen brega
mai no troben res ben fet,
sempre estan a la gresca
amb el que es fa a l’Ajuntament.
Volen fer oposició
i han caigut en l’arrogància.
l’un no té cap opció,
l’altre no té res de gràcia.
L’un diu que és Popular
l’altre que és de VOX.
El cas és que abans de parlar,
haurien de posar-se el vos.
7a estada, amb protagonisme Maria Canyallarga Beltrán, s’encarrega de tots els saraus
Deixeu-la a ella tranquil·la que organitzarà l’esdeveniment i amb un somriure posat dirà que tot és de meravella.
Regidora molt activa,
la veiem ací i allà.
Controla Cultura Festiva,
de nom Maria Beltrán.
No para ni de dia ni de nit.
Ara festes tradicionals,
Residus, parcs i jardins,
la Fira d’Agost i el Bestiar.
Se’ns mostra molt juganera,
quan hi ha un esdeveniment.
Veus com figura la primera,
nadant solta com un peix.
Però a la Fira passada,
es veia prou improvisada.
Va pegar la patin,
en baixar la qualitat.
8a estada, amb Tresor ocult Les falles de Xàtiva han perdut el museu
HURRA!!! HURRA!!! Per fi hem trobat el tresor, el Museu Faller de Xàtiva. Van amagar els plànols d’un edifici singular que és una autèntica planta baixa allà pel carrer Moncada. Ja podem tornar i visitar-lo, que paga la pena de veritat. Està totalment buit, però diuen que si ens posem unes ulleretes veurem el seu contingut.
Per fi ja l’hem trobat!!
El tresor que buscàvem!!
Era el nostre Museu esperat
que en 2015 l’improvisaren.
Amb l’excusa de les obres
de recondicionament
amagaren els objectes
en els públics magatzems.
I allà dormen criant pols,
caient presa de l’oblit.
Mentre es retarda tot,
per un projecte corregit.
Sense ninots indultats,
d’aquelles antigues falles.
Com trobem al fons del mar,
de l’Atlantida les deixalles.
Diuen que ara tindrem
gràcies a la realitat virtual,
un Museu on no hi ha res,
i ho veurem tot pel cristall.
Com els fallers no ens queixem,
i som sempre uns me nin fot,
donant-nos unes ulleretes,
ens prendran el pèl a tots.
9a estada, Lluna de Mel Vent en popa i pacte amb Amor
El capità Roger està diferent. Canta i balla sense parar i l’Amor “La belle Amoureurse” no para de fer-li ullets. Tots pensem que s’han enamorat. Se li sent declamar un poema ben llarg, i ha demanat al ploma curta que vinga a escriure’l al quadern…
Amb dotze regidors per banda,
i nou a l’altre costat,
feta una llàstima la vela,
va el vaixell municipal;
Vaixell Socarrat que diuen
per la seua bravesa el Xativí
pel llarg del Cànyoles conegut,
d’un a l’altre confí.
La lluna en la mar birbilleja
en la lona gemeca el vent
i alça en tou i dolç moviment
ones daurades i de roig.
I ve el capità pirata,
cantant alegre a la popa,
a un costat Novetlè, a l’altre el Genovés,
i allà al seu davant La Llosa de Ranes.
Navega, veler meu, sense temor
que ni enemic ni crisi,
ni turmenta, ni bonança
el teu rumb a torçar abasta
ni a subjectar el teu valor.
Mil captures
d’aladrocs,
d’abadejo
de l’anglés
que han farcit
les seues salaons
cent racions
com si res.
l’Ajuntament és el meu tresor,
quin és el meu Déu?, la llibertat;
guanyar les eleccions, el meu valor;
la meua única pàtria, Xàtiva.
Allà mouen feroç la guerra
inútils reis
per un pam més de terra
que ben a prop d’ací tinc per meua
un coliseu de Ciutat,
plena de botigues i serveis.
No hi ha platja tant se val,
hi ha turisme d’interior,
que admira la ciutat
i li atorga el seu valor.
A la veu de galió a la vista!
cal veure com gira i reconquesta
sense deixar-lo escapar,
que jo soc el rei de la ciutat
i vull el tresor rescatar.
De tot saqueig
he escudellat
allò birlat
per igual:
que només vull
per riquesa
la bellesa
de la ciutat.
L’Ajuntament és el meu tresor,
quin és el meu Déu?, la llibertat;
guanyar les eleccions, el meu valor;
la meua única pàtria, Xàtiva.
Sentenciat estic a mort!
I jo me’n ric:
que no m’abandona la sort,
m’he enamorat d’Amorós
preciosa sirena,
pirata major de l’esquerra.
I si caic,
què és la vida?
Per perduda
la vaig donar
quan la fletxa
va obrir bretxa
i d’ella em vaig enamorar.
Són la meua música millor
els foguerons,
l’estrèpit i tremolor
de les entranyes cremades
en la nit les flamerades
i el bramar dels cabirons.
Tant de viure
pirateria,
i poesia
per acabar,
jo m’adorm
assossegat,
bressolat
per la ciutat.
Última Estada
Fins ací arriba el Quadern de Bitàcola. Esperem que es faça la darrera nota la nit del 19 de març. Així mateix, espera l’autor d’aquest quadern, que el lector l’acabe de llegir abans d’eixe dia, no tinga la temptació de portar-se’l a la següent travessia.