Detalls
Explicació del monument
Menú del dia
1a escena. Entrants
Cavallers, va de la cuina!!!
Vagen parant la oïda!!!
Com res encara està assolit,
la falla quedarà redona,
si enguany tornem a incidir,
en defensa de la Dona.
Abans de ser pare, pensa:
És cosa de dos la criança!!
I si ets pare o mare soltera,
buscat una ajuda a casa.
Són les tasques compartides,
Si ho fa la mare, també el pare.
Donar el menjar als menuts,
abans de començar tu.
Amb potets i biberons
mil volantins faràs.
Com ho fan els regidors
amb diners municipals.
2a escena. Primer plat
Ens trobem
un Primer Plat
de Cuina de proximitat
És la dieta mediterrània,
productes que dona el camp.
Diu la crítica culinària:
“Cuina de proximitat”.
Per menjar-se un tros de carn
o un peix amb condiment,
són les espècies picants,
dels bons plats el condiment.
Per saber-ho tot a l’instant,
amb la premsa i ràdio local
pots seguir l’actualitat
que a l’Ajuntament s’ha cuinat.
Més d’un ha de tragar,
com el porc es menja tot.
I li costa interpretar,
davant la premsa el paperot.
Ara menge arròs al forn,
ara em fot una paella.
Són els millors del món,
els productes de València.
Regidors del consistori,
tots teniu fam vertadera!!
I encara que ho dissimuleu,
voleu entrar en cullera.
Com als restaurants xinesos
a la Casa de la Ciutat,
barrejant-ho amb adreços,
en lloc de conill, donen gat.
Com ens l’han clavat
després de cuinar un pacte!
Xàtiva és una ciutat,
que camina sense projecte.
3a escena. Segon plat
Condimenta-ho de seguida
Donant-li salsa a la vida.
A ningú li fa fàstic
de matí pegar-li tralla.
Els valencians som els màxims
bevedors de cassalla.
És millor un poc picant!
Si el plat vols alegrar,
per a ser original,
salsa hauràs de posar!
Any rere any se celebra
un concurs per a ciutats
on Xàtiva no interessa…
O, és que som segon plat?
S’han presentat moltes voltes
per ser Capital Cultural,
amb carència de projecte,
que ens poguera il•lusionar.
“Som els primers en l’eixida”
La regidora ens diu.
I li guanyen la partida
projectes més atractius.
Li han posat salsa adient
al projecte presentat.
I nosaltres ens quedem,
veient com ens van passant.
4a escena. Postres
I després del segon plat,
les postres hem esperat
Escoltant les nostres dites,
i seguint les tradicions,
recordem que en esta,
vida a ningú li amarga un dolç.
Han de ser prioritat,
economia i ocupació.
Sense deixar de costat
Cultura i educació.
Per a tots els valencians
el nostre xef ha creat
un postre original
que a tots entusiasmarà.
Sense fer grans esforços
en tot dinar i sopar,
les postres solen ser dolços
que tot el món vol tastar.
Però quan tens il•lusió
amb allò que es fa esperar.
Pot deixar de ser dolç
i convertir-se en salat.
La mare sempre ho deia,
sempre ho anava dient,
els dolços donen vida
i reviscolen a la gent.
Tenim figues albardades i carabassa torrà,
com ens canta per Nadal el nostre Dani Miquel.
Torrons, coques cristines, panfígol i massapà,
rubiols i Orelletes, anisets i polvorons,
tonyes i monjàvenes, tortells i flaons.
Arrop i talladetes
i coquetes de sagí,
pilotes ensucrades,
coques fines i arnadí,
pastissets de moniato, neules,
casques i bunyols,
confits o peladelles, rosegons o
carquinyols.
Tenim figues albardades
i carabassa torrà,
torrons , coques cristines,
panfígol i massapà
rubiols i Orelletes,
anisets i polvorons,
arnadí i monjàvenes,
tortells i flaons.
5a escena.
Café i Infusions Les infusions calentes
poden resultar dolentes.
Plenaris i reunions
on ixen a garrotades.
Ací servim infusions
que són d’allò més variades.
El Rus no es “tallava un duro”
Ho deia ben clar a la premsa:
“¡Café, copa y puro…
y mujeres!” (las nuestras).
Eren el goig i alegria
les que abans han imperat.
I ara passen nit i dia,
en la porta del jutjat.
Ens enganyaven com xinesos,
amb contes i faules mil.
Barrejant-ho amb adreços,
donant-nos gat per conill.
Aprendre dels errors d’abans
quant governaven els altres.
Mirant sempre endavant.
i amb trellat fent cada acte.
Que no importa com comença
qualsevol legislatura.
Si no, més bé, com acaba
i si s’ha estat a l’altura.
No hi ha millor conclusió que el poema del pimentó
Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
Cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
M’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb la aquella carn molla que té
en llevar-li la crosta socarrada.
L’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
Besprés, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament.
Me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
Cloc els ulls i me’l fot.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Horacianes (dins Les pedres de l’àmfora), 1974