Monument Falla Benlloch-Alexandre VIé 2024

Detalls

Explicació del monument

Lema: El nostàlgic futur de les falles

Artistes: Què calor fa en falles-Julio Fabra

Sinopsi

Les falles, de tant en tant, necessiten una reflexió. Són una festa carregada de tradició, amb uns orígens i, a més a més, gaudixen d’identitat. Les tradicions, i els costums, es poden modular. La clau està en mantenir l’essència de la festa i destriar allò superflu, tant si és innecessari o, sobretot, inoportú. D’açò tracta l’evolució. El foc, el seu caràcter purificador, l’escarni, la sàtira… són l’essència de les falles. Com també ho són la indumentària, la música, la pirotècnia, l’art, la literatura festiva, l’enginy, la creativitat, la gastronomia, els costums… aspectes reivindicatius del caràcter valencià i la seua cultura.

A la falla comprovem una dicotomia entre l’evolució i la tradició, i estableix l’exercici de reflexionar i dialogar al voltant d’esta dualitat.

 

Pròleg, amb caràcter de pregó

Ja estan ací les falles,

els bunyols i les traques.

Els cors s’encenen en flames…

i ens vestim amb les casaques.

 

Ja estan ací els ninots

i els vestits de llauradora,

els saragüells dels homenots

i la música sonora.

 

I ja està ple el casal,

l’aixopluc d’esta falla.

Cacaus, tramussos i aigua-sal,

la cervesa i la cassalla.

 

L’evolució de les falles

Hi ha costums que perduren

malgrat la ferma evolució.

Futur i passat configuren

un present en progressió.

 

Les falles nasqueren

com un ritual del foc,

on els mals es purificaven

i la crítica entrava en joc.

 

Doncs, al carrer es feia crítica

i el veí esdevenia en ninot,

per una qüestió política

o per haver fet el borinot.

 

En les antigues falles

la sàtira era l’essència,

i entre cartó i borumballes,

hi gaudia d’excel·lència.

 

I arriba quan les fogueres

s’han convertit en art

i no es critica de deveres,

la sàtira la deixen a part.

 

A l’evolució de les falles

ha primat la qualitat,

ninot de poques rialles,

però això sí, ben pintat.

 

Ara hi ha falles modernes

d’estètica diferent,

on les estructures internes

són una fórmula recurrent.

 

Cal afermar la tradició,

amb la crítica ser franc,

siga la falla de cartó

o feta de suro blanc.

 

Doncs, l’essència de la falla,

afigurada per la fallera,

és el cadafal que no calla

i de la crítica s’empodera.

 

I tanmateix és essència

mantindre la tradició,

però estar en convivència

amb la constant evolució.

 

A les falles cal consens

per corregir desigualtats,

adaptar-se als nous temps

i millorar costums desfasats.

 

Amb la mirada perduda,

la fallera, pensativa,

veu la festa concebuda

com una tradició evolutiva.

 

L’aniversari de Benlloch

Si parlem de tradició

és plantar falles de seguit.

Benlloch és una comissió

que ho ha aconseguit.

 

El cinquanta aniversari

el celebra aquest any,

amb molt de rebombori

i esperat amb afany.

 

Benlloch és continuïtat

d’altres cadafals plantats

en este barri del Mercat

de carrers ben empinats.

 

La pròpia plaça Benlloch

té esta peculiaritat,

un curiós i icònic lloc,

on la falla s’ha plantat.

 

Uns quants anys enrere,

es plantaren falles boniques

a la plaça de Sant Pere

i també a la d’Enriques.

 

I amb treball i paciència

en algun altre indret:

al portal de València

i al carrer de Sant Josep.

 

I unes falles de xicalla

a Alexandre Sisé,

lloc de la primera falla

d’un Martínez Mollà xiquet.

 

Benlloch és una comissió

xicoteta i amb humilitat,

però amb treball i il·lusió,

grans metes s’ha posat.

 

Preocupats per la cultura,

són molt grans amb el llibret,

passió per la literatura…

cada any ens llevem el barret!

 

I també s’han preocupat

per tindre una bona falla,

a pesar de la humilitat,

han volgut donar la talla.

 

Amb Navarro i Olcina

i un Paco Roca excel·lent,

Blanco júnior, cosa fina,

artistes de gran talent.

 

Les Falles de Xàtiva

Les falles socarrades

són cultura i tradició,

unes festes arrelades

de gran participació.

 

A les falles socarrades

alguna peculiaritat es percep:

literatura a cabassades

i la romeria de Sant Josep.

 

La fallera major, centre de l’univers faller

A l’origen de l’univers,

el centre de les falles

eren els cadafals fallers…

açò no admet batalles.

 

I a mitjans dels anys trenta,

posem en context al lector,

és quant a la festa s’inventa

la figura de fallera major.

 

L’univers de les falles

sembla haver-se transformat

i, sense a penes batalles,

el seu centre ha canviat.

 

Ara, la fallera major

és el centre de l’univers.

Actes per donar-li esplendor

dins d’un programa divers.

 

I el monument faller

davant d’esta evidència

i, sense res més a fer,

roman a la lluna de València.

 

El primer Faller Major de Xàtiva

Al calendari faller

no falta la presentació,

un acte on sol haver

molts nervis i emoció.

 

A l’acte és proclamada

la seua fallera major

i també és presentada

la seua cort d’honor.

 

Evolucionen les coses

i una pregunta ens hem de fer:

És precís que només les dones

ostenten el major càrrec faller?

 

Mentres penseu la resposta,

ací tot ho hem plasmat,

un faller és la proposta

de la falla de l’entarimat.

És el primer faller major

de la nostra ciutat.

Roger és qui té l’honor

de ser ara mateix proclamat.

 

La falla de l’Ajuntament,

amb tota la cort d’honor,

gaudix d’este moment

d’emoció i modernor.

 

Ara falta que Maria,

regidora de Fira i Falles,

propose per a la Fira

regnats sense traves.

Pensat i pet

PENSAT I FET és una cita

genuïna i peculiar,

gastada a correcuita

i sense temps a reflexionar.

 

Però ací, en esta falla,

hem canviat l’expressió,

PENSAT I PET és la que qualla

en qualsevol comissió.

 

Tenim un content faller

agafat a la botella,

sembla que no es deixen de voler

i fins la cremà són parella.

 

Agafat al botellot,

el faller prompte s’entona,

i si no para el borinot

agafarà una bona mona.

 

La cultura de l’alcohol

s’ha instaurat en esta festa

i provoca un descontrol

que socialment és molesta.

 

Cal fer molta pedagogia

per educar a la gent

i dir-li que no bega

o, almenys, que ho faça amb seny!

 

La fauna fallera

Com és sabut per tots,

hi ha un ecosistema faller,

composat per pardalots

de tarannà molt fester.

 

Ací tenim una mostra

d’uns bonics pardals plomats

i segur que a casa vostra

teniu alguns identificats.

 

PARDAL FALLER COMÚ

Nom científic: Passer falleris sangonerus i esponjus

Hàbitat: La barra i la taula del casalet

Este pardal guaixadet,

amb plomes de peineta,

farta, beu i agafa un pet…

tots li diuen Sangonereta!

 

PARDAL FALLER PUTO-AMO DEL NIU

Nom científic: Passer falleris falleris bunyolus brillanters

Hàbitat: Ell (és la falla)

Pensa que és seua la falla,

per tots els càrrecs ha passat,

no li falta cap medalla…

Pardal d’honor és nomenat!

 

PARDAL FALLER DE QUATRE DIES

Nom científic: Passer falleris sofanus estobatus

Hàbitat: Sa casa

Pel niu faller no va,

només els dies de falles.

És més de Netflix i sofà,

però al casal és de cassalles.

 

PARDAL FALLER AMB AIRES DE COTORRA

Nom científic: Passer falleris criticaire i xerratus

Hàbitat: El whatsapp i el wc

Més que un pardal és cotorra,

ja que no para de xerrar,

critica la junta a tothora

i en haver feina, a volar!

 

PARDAL FALLER SERIOT PERÒ VINGUT A MÉS

Nom científic: Passer falleris serius i amb cassallus fenomenare

Hàbitat: La barra i l’escenari del casalet

Un pardal jove i seriós,

que quan pren el vol

és simpàtic i graciós

i és el rei del rock-and-roll.

 

La mascletà!

A la festa de falles,

no poden faltar els coets

ni tampoc les mascletades,

ni les femelles i els masclets.

 

Entre els nostres dirigents,

hi ha petardos i petardes,

falleres i presidents,

que fan bones mascletades.

 

Són els dijous per la nit,

cada setmana en un casal,

tenen ritme i colorit,

fins que es pren foc el final.

 

El dia dels premis és el fi

d’esta coordinada disparà.

El jurat marcarà el destí

i els coets a fer la mà.

 

Entre Junta Local Fallera

i la regidoria del foc,

hi ha explosió coetera

on les femelles fan cloc!

 

No sabem si estos coets

són d’avís o pólvora banyà,

però si ens remetem als fets,

es pot començar la mascletà!

 

Exposició: El color de les falles

Una exposició fallera,

de caràcter personal,

fruit d’una amistat sincera

i de reivindicacions com cal.

 

El color de les falles

és el títol de l’exposició,

per traure unes rialles,

almenys és la intenció.

 

Verd esperança

Qui no perd l’esperança

en fer el millor llibre,

és Quilis, que no es cansa

i cada any l’ha d’escriure.

 

Roig Passió

Clavat en moltes batalles,

un tio treballador i inquiet,

que té passió per les falles,

eixe és l’amic Benet.

 

Blanc paret

Porta alguns anys en blanc

i no el vegem pel casal.

Punyeter, de tant en tant,

l’amic Juan Carlos Marsal.

 

Però tenim al dos punt zero,

el seu lloc està ben cobert,

encara és més punyetero

el deejay Carlos Marsalet.

 

Negre botifarra

Àngel ha estat molt valent

agafant la presidència,

a pesar que en algun moment

li s’ha fet negra la vivència.

 

Rosa fallera major i Blau president

Amb rosa, fallera major,

i el blau de president,

és que el codi de color

a les falles és present!

 

Hui en dia, encara és patent,

que a la comissió infantil

el xiquet és president

i la xiqueta, fallera ha d’eixir.

 

Per a quan una xiqueta

que siga presidenta?

Un nou meló que s’enceta

amb reflexió suculenta.

 

Morat

Les falles són del morat

per a defensar les dones

i lluitar per la igualtat,

la igualtat de les persones.

 

Final

I abans de pegar-li foc

a tot allò criticat,

per a la família Benlloch:

Moltíssimes felicitats!

 

 

Explicació: Rafa Tortosa Garcia