Escenes
Explicació de la falla
La música és el llenguatge dels sentiments
Escena 1
Tothom pensa que la música
és llenguatge universal,
botant-se lleis de la física
desplega el seu cabdal.
Per la seua habilitat
d’endolcir les nostres ments
és, en gran capacitat,
llenguatge dels sentiments.
El músic, amb sentiments,
pretén amb molt d’orgull
tocar com els angelets,
però al Betlem en falta un.
Escena 2
Ballen els tres tsars contents,
demostrant la seua alegria.
Però a les seues ments
Una altra cosa s’escriuria.
Semblen l’actual tripartit
que de vegada d’anar al pas
opten per anar de crit en crit
i de punyalades al ras.
Tot són fotos dels seus balls,
que a la gent ja cansen.
Pareix que siguen pardals
que tots els fotògrafs cacen.
Albereda tallada en festiu,
s’apremien en posar la portella.
Perquè tothom viu…
però prou lluny d’ella!.
Escena 3
En una muntanya russa
aquesta família viu.
Com en una escaramussa,
de vegades plora; altres riu.
Igual passa a l’Ajuntament
on el nostres regidors
canvien de pensament
com ho fan de pantalons.
I entre aquest marejol,
la família convencional
no sap si menjarà bunyol
o un poc de pa en oli i sal.
Assoma el sentiment de risc
entre unes i altres bogeries.
No voldria sentir l’envisc
d’entre tantes parladuries.
Una bici ens hem comprat
per poder anar pel seu carril
però per cap carrer de la ciutat
trobarem res per l’estil.
Entrebancs a les terrasses,
piscina coberta municipal,
company del partit que assessores,
on posaràs als firers del Reial?
Escena 4
Els madrilenys i els catalans
simbolitzen velles disputes
però a nosaltres, els valencians,
no ens interessen eixes cuites.
Ens interessen més altres
entre partits oposats
que fan del nostre Teatre
el flanc de les barbaritats.
Un diu blanc i l’altre negre,
un ho veu mal, l’altre bé…
Si pot ser, que algú s’entere
que als actes fallers està ple.
Que ganes tinc, Senyor,
que arribe el nou any,
a veure si desfullem la flor
i canvie en algo el parany.
Escena 5
A la vagoneta ens trobem
una jove com tantes altres
que davant els contractes-fem
no li queda més que fugir per pates.
Incertesa en les eleccions
trobem a la nostra ciutat:
algun dels actuals es farà fort?
o hi haurà algun altre candidat?
Tenim una plaça de bous
on es podrien fer espectacles.
A la Verge portarem ous
a veure si ens fa miracles.
També seria miracle potent
que a la inauguració de la Fira
tinguérem una actuació decent
i no una dolent pantomima.
Incertesa trobem també
a la web de la Junta Local:
de vegades no funciona bé
i altres vegades funciona fatal.